Monestir de canongesses augustinianes (Sant Bartomeu de Bell-lloc), a la dreta de la riera de Torrelles, aigua avall del terme, conegut des del 1207.
El 1222 una part de la comunitat es traslladà a Peralada, i l’altra part subsistí a Bell-lloc fins el 1391.
Llogaret (300 m alt), a la capçalera de la Rigarda, prop de la serra de l’Albera.
Al segle XIX formava un municipi independent.
L’església parroquial de Sant Martí, actualment arruïnada, fou consagrada l’any 946, i era possessió del monestir de Sant Quirc de Colera.
(Albanyà, Alt Empordà / Montagut i Oix, Garrotxa)
Cim muntanyós (1.376 m alt) molt destacat. Constitueix el sector més oriental de les serres interiors del riu Ter.
S’uneix a través del coll de Bassegoda (1.200 m alt) a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró.
És al límit dels dos termes municipals.
Poble (840 m alt) i antic municipi de la Garrotxa, incorporat el 1968 a l’actual, situat al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Borró, i format per la petita església parroquial, romànica, de Sant Miquel, que depèn de Llorona, i unes quantes masies.
A l’antic terme hi havia, a més, els pobles de Corsavell, Ribelles, Pincaró, Sous i Llorona, l’antic terme i església de Principi, l’església de Sant Joan de Bauçols i el santuari dels Corbs.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló / Rabós d’Empordà, Alt Empordà)
Àmplia depressió (357 m alt) de la serra de l’Albera, entre el puig de la Calma i el pic de l’Estela, al límit dels dos termes, per on passa el camí de Banyuls a Espolla.
El 15 de desembre de 1793, durant la Guerra Gran, hi tingué lloc el combat del coll de Banyuls, en la qual les tropes del general Ricardos, sota el comandament de Courten, derrotaren les forces republicanes franceses, que abandonaren nombrosos morts, 300 presoners i 23 canons.
Els habitants de Banyuls, però, amb les autoritats republicanes al capdavant, es feren forts al veí puig de la Calma i no l’abandonaren sinó quan les forces de Ricardos davallaven ja cap a Banyuls.
(Empúries, Alt Empordà, segle V aC)
Estàtua grega trobada l’any 1909, durant les excavacions, partida en dos trossos, ara al Museu Arqueològic de Barcelona. És de marbre blanc, pentèlic.
Se’n conserven bé el cos i el cap, i resten només fragments del bastó, que li servia per a sostenir la mà esquerra, i de la serp que s’hi enroscava. Fa 2,15 m d’alçada.
És l’obra d’art grega més important trobada fins ara als Països Catalans. El déu es representat segons la forma habitual.
Segons Carpenter i Philadelphius, l’estàtua pot ésser datada vers la fi del segle V aC, datació que fou seguida per l’escola catalana d’arqueologia. Després García y Bellido ha suposat que és més tardana, d’època hel·lenística.
Sovint és citada amb el nom d’Escolapi d’Empúries.
Veïnat i antic terme, situat entre la Muga, el riu d’Arnera i els termes de Maçanet de Cabrenys i de Sant Llorenç de la Muga. Hi havia hagut una església prop de la masia de can Lluís d’Arnera, vora el riu.
El riu d’Arnera neix a la font de l’Arç, sobre el puig Moixer, dins el terme de Maçanet de Cabrenys. Després de rebre, per l’esquerra, la riera d’Ardenya i el Rinadal, aflueix, per l’esquerra, a la Muga, a l’indret anomenat la Muga Torta.
Poble (83 m alt), situat a uns 500 m a l’esquerra del Fluvià i a 2,5 km del cap del municipi. L’església parroquial de Sant Sadurní és romànica.
Aquest poble i el seu castell pertanyien al capítol de Girona.
Illot de la costa, de 100 m de longitud en sentit nord-oest – sud-est i 100 m d’amplada màxima; limita la badia de Cadaqués pel nord.
En dret de l’illa, a la costa, hi ha un caseriu anomenat Arenella i la Cova del Contraban, amagatall sota terra usat en segles anteriors com a magatzem de productes d’estraperlo.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Curs d’aigua, que neix al vessant meridional del roc de Frausa, prop del límit amb el Vallespir.
Sota la vila de Maçanet uneix les seves aigües a les de la riera de Frausa.
Dades dels Països Catalans 