Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà

Vilaür (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,49 km2, 65 m alt, 145 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la dreta del Fluvià, que forma en part el límit septentrional del terme, al sector accidentat per una sèrie de turons de l’interfluvi del Fluvià i el Ter, al sud-oest de la comarca. Els boscs (pins i alzines) es localitzen als turons.

Agricultura amb conreus de secà (cereals, farratge, oliveres i vinya) que predominen de tros sobre els de regadiu (hortalisses), a la plana. La ramaderia ovina i porcina, l’avicultura i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Girona. Població en descens.

El poble és prop de la riba dreta del Fluvià; l’església parroquial de Sant Esteve conserva l’absis de la construcció romànica. Al nord del poble hi ha el veïnat de la Masia Blanca.

El lloc és esmentat ja el 1017. Formà part del comtat d’Empúries.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vila-sacra (Alt Empordà)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 6,03 km2, 16 m alt, 706 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la plana empordanesa, a la dreta del riu Manol, a la confluència d’aquest amb la Muga.

El territori és pla, i és ocupat pràcticament en la seva totalitat per l’agricultura cerealista de secà, a més de farratge i blat de moro; el regadiu aprofita l’aigua de la Muga a través de sèquies, i també de pous. La ramaderia bovina i porcina, l’avicultura i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Té tradició la fabricació de canyissos. És dins la zona d’expansió de Figueres i depèn de la seva àrea comercial, per això els darrers anys s’han instal·lat diverses empreses (metal·lúrgiques, materials per a la construcció, alimentàries, etc).

El poble és prop de la riba dreta del riu Manol; l’església parroquial de Sant Esteve és un petit edifici romànic, engrandit al segle XIII i posteriorment fortificat; antic castell del segle XIII conegut com l’Abadia. Formà part del comtat d’Empúries.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanant (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,87 km2, 98 m alt, 401 hab (2017)

0alt_empordaSituat a l’oest de Figueres, a l’esquerra del riu Manol (en part límit meridional) que drena el terme juntament amb els seus afluents, per l’esquerra, el Rissec i les rieres del Mas Rodella i de Cistella. Bona part del municipi és accidentat, hi predominen els boscos d’alzines i pins.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia bovina i de llana, l’avicultura i les activitats industrials derivades de l’agricultura, complementen l’economia. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al sector oriental del terme; l’església parroquial de Santa Maria és un notable exemplar romànic, petit, de tres naus.

El municipi comprèn, a més, el veïnat de Coquells i l’església de Sant Jaume dels Solers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilamaniscle (Alt Empordà)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,46 km2, 169 m alt, 199 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector septentrional de la plana empordanesa, a la zona de contacte amb els contraforts meridionals de la serra de l’Albera que enllacen amb la serra de Rodes. És drenat pels barrancs que porten les aigües al sector d’estanys pròxims a la desembocadura de la Muga. Una part del territori és coberta de boscs de pins i alzines.

Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, el blat de moro i la userda, i antigues extensions de vinyes i oliveres. La ramaderia bovina i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al raiguer de la serra; l’església parroquial de Sant Gil és de construcció moderna.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilamalla (Alt Empordà)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,77 km2, 45 m alt, 1.146 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la plana empordanesa, al sector de la dreta del riu Manol i la riera d’Àlguema, al sud de Figueres.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, oliveres i vinya) sobre els de regadiu (hortalisses i farratges). La ramaderia bovina i porcina, les granges d’aviram i les activitat derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Figueres. Població en ascens.

El poble és prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou; l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica, estigué fortificada; havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.

Dins el municipi hi ha també part del veïnat del Pont del Príncep.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilamacolum (Alt Empordà)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,57 km2, 5 m alt, 325 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector pròxim a la costa, a la plana empordanesa formada pels rius Fluvià i la Muga, a les ribes del canal de Sirvent. El territori és completament planer i fèrtil (els antics estanyols foren dessecats).

Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cereals, farratges i arbres fruiters), regats per nombroses sèquies adjacents al rec Sirvent. La ramaderia ovina i porcina complementa l’economia. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

El poble, dit també Vilacolum de Baix, per oposició al veí poble de Vilacolum (o Vilacolum de Dalt), del terme de Torroella de Fluvià, és centrat per l’església parroquial de Santa Maria, amb estructures d’època romànica (segles XI-XII), antigament fortificada i que ha estat restaurada els darrers anys.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilajuïga (Alt Empordà)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,13 km2, 31 m alt, 1.123 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector de la plana en contacte ja amb els primers contraforts de la serra de Rodes, que accidenten el sector oriental del terme, al nord-est de Figueres. Part del territori és coberta de matollar i boscs.

Hi predomina l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre la de regadiu (hortalisses). Cooperatives agrícola i vinícola. Ramaderia de llana. Explotació d’aigües minerals sòdiques lítiques (aigües de Vilajuïga). Àrea comercial de Figueres.

El poble és al raiguer de la serra, prop del barri de l’Estació de Vilajuïga; església parroquial de Sant Feliu.

Es troben dins el terme les restes de l’important castell de Carmençó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilafant (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,36 km2, 54 m alt, 5.465 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la conca mitjana del Manol, al sud-oest del terme de Figueres. El territori és pla.

L’agricultura de secà és predominant (cereals, blat de moro, userda, vinya i oliveres). Té importància la ramaderia ovina i, especialment, porcina. Indústria derivada de l’agricultura, de la fabricació d’embotits i de materials de la construcció. Hom explota jaciments de guix. Estiueig. Àrea comercial de Figueres. La proximitat amb aquesta ciutat (on s’hi trasllada una part de la població activa per a treballat) ha afavorit l’augment demogràfic.

El poble és a l’esquerra del riu Manol; l’església parroquial de Sant Cebrià fou ampliada i renovada al segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, el poble de Palol Sabaldòria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Viladamat (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 11,73 km2, 13 m alt, 468 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà, a la desembocadura del Fluvià. El territori, pla en la seva majoria, és accidentat a l’oest. El bosc ocupa unes 100 ha.

Agricultura, amb predomini dels conreus de secà (cereals, llegums, farratge, blat de moro, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses, blat de moro i farratge). La ramaderia (bovina i porcina) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial de Girona.

El poble és al sector oriental, pla, del terme; església parroquial de Sant Quirze. Prop seu tingué lloc el 1467 la batalla de Viladamat.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Palauborrell i Sant Feliu de la Garriga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilabertran, monestir de

12 Respostes

(Vilabertran, Alt Empordà)

Abadia canonical agustiniana (Santa Maria de Vilabertran), nucli del poble, al peu de l’antiga via romana que enllaçava la Jonquera amb Peralada i Figueres.

Fou fundada pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc. Fou erigit en canònica el 1069 i adoptà la regla de sant Agustí. Vers el 1080 s’inicià la construcció de l’actual església romànica, de planta basilical, amb tres absis que s’obren en un petit transsepte.

Fou consagrada el 1100 i en Pere Rigald en fou nomenat abat. L’església restà durant molt de temps inacabada (fins al segle XVI). Al segle XII es construí el senzill claustre annex, que s’envoltà d’altres edificis conventuals, i al segle XIV els vescomtes de Rocabertí feren erigir una capella funerària a la part nord del creuer.

Més endavant, a inicis del segle XV, l’abat Antoni Girgós féu envoltar de muralles el conjunt, i construí la torre del Rellotge i el palau abacial, notable exemple del gòtic català.

Enllaç web: monestir de Vilabertran