(o el Camp de Garriguella) Santuari de Santa Maria del Camp, situat prop del poble.
Fou un antic priorat benedictí (Santa Maria del Camp) depenent del monestir de Roses; ja és esmentat al començament del segle XIII.
El 1592 fou unit, juntament amb el de Roses, al monestir d’Amer. Subsistí fins al 1835.
(Saus, Camallera i Llampaies, Alt Empordà)
Poble i cap del municipi, situat a la zona de petits turons entre el Fluvià i el Ter, al límit amb el Baix Empordà.
Travessa el terme, la riera de Saus o de Cotet, que davalla de la serra de Valldevià, al límit oriental del terme. El bosc de pins i alzines ocupa unes 200 ha.
Agricultura de cereals, vinya i oliveres. Ramaderia bovina i porcina. Avicultura. Indústria metal·lúrgica, de la construcció i tèxtil.
L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. Destaquen les grans cases pairals de Can Ferrer, Pagès i Can Feliu.
Antigament donà nom al municipi de Saus.
Poble (132 m alt), al sud-est de la vila, a la plana al·luvial estesa a la dreta del Fluvià, regada per la sèquia del molí de Calabuig.
L’antic castell de Calabuig, del comtat d’Empúries, pertanyé fins vers el 1175 al monestir de Banyoles, que havia fundat anys abans el priorat de Calabuig a l’església parroquial de Sant Nicolau de Calabuig (avui arruïnada), situada a 1 km del castell, al nord.
El castell fou destruït per ordre de Jaume I de Catalunya durant l’expedició de càstig contra el comtat d’Empúries (1275). El priorat perdurà fins el 1618.
El 1691 la parròquia fou traslladada al clos de l’antic castell, on s’havia anat traslladant la població, sota l’advocació de sant Feliu.
(Cabanes d’Empordà, Alt Empordà)
Abadia i antic priorat (Sant Feliu de Cadins) de monges cistercenques.
El 1169 Alexandre III el convertí de filial de Valldemaria, prop d’Hostalric (Selva), en abadia i cap de l’antiga matriu.
En resta l’església (final del segle XIII), de planta de creu llatina, i altres dependències.
El 1492 les monges es traslladaren a l’església de Santa Susanna del Mercadal, a Girona, on subsistiren fins al 1936.
Des del 1944 la comunitat resideix a Salt (Gironès).
Veure> Orquestra de Cadaqués (1988- ).
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Castell, actualment del tot en ruïnes, situat damunt un cim espadat, a ponent del coll de les Illes.
És esmentat ja el segle XI; pertangué als senyors de Cabrenys. Fou pres i destruït pels francesos el 1288.
Monestir de canongesses augustinianes (Sant Bartomeu de Bell-lloc), a la dreta de la riera de Torrelles, aigua avall del terme, conegut des del 1207.
El 1222 una part de la comunitat es traslladà a Peralada, i l’altra part subsistí a Bell-lloc fins el 1391.
Llogaret (300 m alt), a la capçalera de la Rigarda, prop de la serra de l’Albera.
Al segle XIX formava un municipi independent.
L’església parroquial de Sant Martí, actualment arruïnada, fou consagrada l’any 946, i era possessió del monestir de Sant Quirc de Colera.
(Albanyà, Alt Empordà / Montagut i Oix, Garrotxa)
Cim muntanyós (1.376 m alt) molt destacat. Constitueix el sector més oriental de les serres interiors del riu Ter.
S’uneix a través del coll de Bassegoda (1.200 m alt) a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró.
És al límit dels dos termes municipals.
Poble (840 m alt) i antic municipi de la Garrotxa, incorporat el 1968 a l’actual, situat al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Borró, i format per la petita església parroquial, romànica, de Sant Miquel, que depèn de Llorona, i unes quantes masies.
A l’antic terme hi havia, a més, els pobles de Corsavell, Ribelles, Pincaró, Sous i Llorona, l’antic terme i església de Principi, l’església de Sant Joan de Bauçols i el santuari dels Corbs.
