Arxiu d'etiquetes: Alacant (nascuts a)

Galiano i Talens, Miquel

(Alacant, 1837 – València, 6 octubre 1895)

Polític i marquès de Montornal. Llicenciat en dret (1864).

Preparà la restauració borbònica el 1874. Fou diputat a corts (1867, 1879, 1884) i dirigent del conservadorisme a València. Posteriorment fou silvelista.

Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1886) i s’esmerçà per enriquir el seu museu, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València.

Furió, Pere

(Alacant, segle XVII – País Valencià, segle XVII)

Compositor. Fou mestre de capella a Elx, Lleó i Gandia. Escriví música religiosa.

Fuentes i Forner, Anselm

(Alacant, 10 maig 1833 – Madrid, 1920)

Escriptor. Fou periodista actiu a la premsa de Madrid, on visqué molts anys, i publicà alguns llibres en castellà, com el titulat Cuarenta siglos (1876).

Foglietti i Alberola, Lluís

(Alacant, 8 octubre 1877 – Madrid, 25 maig 1918)

Compositor i director d’orquestra. Actuà en els principals teatres madrilenys.

Escriví nombroses obres, entre les quals es destaca La pajarera nacional, molt representada a Madrid.

Figueras i Pacheco, Francesc

(Alacant, 13 desembre 1880 – 21 març 1960)

Historiador i erudit. Malgrat que a disset anys perdé la vista del tot, publicà nombrosos treballs sobre arqueologia i història de la ciutat d’Alacant i les comarques veïnes i dirigí excavacions a l’Albufereta, al tossal de Manises i a l’illeta del Campello: Excavaciones en la isla del Campello, Alicante, 1931-33 (1934), La isleta del Campello del litoral de Alicante (1950), La necrópolis ibérico-púnica de Alicante. Los ajuares (1956).

Dirigí el volum de la Provincia de Alicante de la Geografía general del Reino de Valencia (vers el 1914), i treballà sobre temes històrics diversos: El nuevo escudo de la ciudad de Alicante (1944), Alicante bajo los reyes de Castilla (1952), Historia del turrón y prioridad de los de Jijona y Alicante (1955), La imprenta en Alicante en el siglo XVIII (1957), El consulado marítimo y terrestre de Alicante y pueblos del obispado de Orihuela (1957), Compendio histórico de Alicante (1957), Bibliografía arqueológica de la provincia de Alicante (1958), Los antiguos gremios de la ciudad de Alicante (1958), Dos mil años atrás. Las ciudades, el puerto y la necrópolis de la Albufereta (1959), i Resumen histórico de la ciudad de Alicante, per a alumnes de primer ensenyament (1963).

Ferrándiz i Torremocha, Josep

(Alacant, 17 juliol 1888 – 21 setembre 1965)

Escriptor. És autor de bon nombre d’obres teatrals, moltes d’elles de caràcter festiu, com Vol sopar, amic? (1929) i Una mujer de ahora (1932).

També publicà més d’una dotzena de novel·les de caràcter molt convencional, com La diablesa (1919), El divino pecado (1926) i La instigadora (1928).

Fernández i Gutiérrez, Isabel

(Alacant, 1 febrer 1972 – )

Taekwondista. Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 en la categoria de menys de 57 quilos.

En el seu palmarès cal destacar una medalla d’or en els Campionats del Món (París, 1997) i una altra d’argent (Birmingham, 1999), totes dues en la categoria de menys de 57 quilos.

En els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla d’or en la mateixa categoria.

Fajardo i Izquierdo, Ramon

(Alacant, 18 juliol 1826 – Madrid, 26 setembre 1888)

Militar. Lluità en la primera guerra carlina, a la guerra d’Àfrica (1859-60) i a la primera guerra cubana. Fou ascendit a general (1870). En 1874-75 lluità novament contra els carlins.

Fou capità general d’Aragó, Andalusia, València (1878-81), Cuba i Puerto Rico i senador per Alacant.

Era germà del també militar Lluís Fajardo i Izquierdo.

Fabiani, Josep

(Alacant, 1712 – Itàlia, segle XVIII)

Jesuïta. Escriví una memòria que defensava l’autenticitat de la relíquia de la Verònica (1764), que provocà diverses polèmiques.

Emigrà a Itàlia en ésser expulsada la Companyia de Jesús per Carles III de Borbó.

Esplà i Triay, Òscar

(Alacant, 5 agost 1886 – Madrid, 6 gener 1976)

Compositor. Estudià amb Saint-Saëns i M. Reger. Presidí la Junta Nacional de Música (1931-36) i la secció espanyola de la Societat Internacional de Musicologia, i fou membre de l’Institut de França. Basà la seva producció en la música popular d’Alacant.

Amb Suite llevantina, per a orquestra, guanyà el primer premi del concurs internacional de Viena (1911). Les seves composicions més notables són la Sonata per a violí i piano (1913), Don Quijote velando las armas (1924), la cantata La nochebuena del diablo (1926), el ballet El contrabandista (1928), Sonata del sur (1945), Sonata espagnole (1949), Segon concert per a corda (1956), entre d’altres.

El 1956 Alacant creà el premi internacional de composició Òscar Esplà.