(Mataró, Maresme, 1832 – Barcelona ?, 1903)
Apicultor. Germà de Joaquim.
Fundà i dirigí una societat per fomentar l’agricultura. Fundà també una revista que li serví de portaveu.
Traduí l’obra de Layens i Bourniers sobre la cria d’abelles.
(Mataró, Maresme, 1832 – Barcelona ?, 1903)
Apicultor. Germà de Joaquim.
Fundà i dirigí una societat per fomentar l’agricultura. Fundà també una revista que li serví de portaveu.
Traduí l’obra de Layens i Bourniers sobre la cria d’abelles.
(Buenos Aires, Argentina, 1890 – Barcelona, 1964)
Enginyer agrònom i assagista. Estudià a la Universitat Agrària de Pisa. Professà a l’Escola Superior d’Agricultura.
En col·laboració amb Josep Maria Valls dirigí la revista “Agricultura” (1917-27), publicació que continuà amb el títol “Agricultura i Ramaderia”, que durà fins al 1936.
Fou bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. És important el seu donatiu a la Biblioteca de Catalunya, d’un lot de 15.000 títols.
És autor de L’olivera (1923) i Contribució a l’estudi de l’esporga de l’olivera (1922).
(Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 25 abril 1934)
Escriptor i agrònom. Fill de Marià Maspons i Labrós i germà de Pere. El 1900 fou processat per activitats catalanistes, però fou absolt.
Fou un dels fundadors de la Cambra Agrícola del Vallès; actuà com a secretari de la Federació Agrícola Catalano-Balear (1906-08) i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Dirigí la càtedra ambulant de formació agrícola Pere Grau del 1907 al 1912. Des del 1901 dirigí la coneguda Fulla Agrícola de “La Veu de Catalunya”.
Fou un brillant historiador de l’agricultura catalana des de les pàgines de la Geografia de Catalunya, dirigida per F. Carreras i Candi; publicà, a més, alguns opuscles, com El ball de les gitanes en el Vallès (1907).
Un grup d’escriptors de Granollers han creat un premi sobre temes comarcals que en porta el nom.
Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.
(Hostalric, Selva, 9 novembre 1911 – Barcelona, 12 juny 1974)
Enginyer agrícola i botànic. Era originari d’una família de propietaris rurals. Fou president d’Amics dels Jardins de Barcelona.
Publicà Inventario razonado de la flora de Hostalric y su comarca (1945), Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d’Igualada (1955) i Bolets de les rodalies d’Igualada (1970).
Deixà inacabats uns estudis sobre els bolets del Principat i sobre la toponímia de la vall de Cardós, així com una història d’Hostalric.
(Tarragona, 21 octubre 1866 – València, 23 agost 1948)
Enginyer agrònom i escriptor. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de València, i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat.
Organitzà el Servei Vitícola (1906-18) de València, creat per combatre la fil·loxera. Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat.
Va publicar nombrosos articles sobre temes agrícoles i, entre altres monografies, excel·leix Árboles y arbustos viejos de la provincia de Valencia.
(Catalunya, 1984 – )
(ICCA) Organisme autònom financer. Adscrit al departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Fou modificat el 1988.
Les seves funcions són de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, principalment per mitjà de les caixes rurals, i de coordinar-ne i sostenir-ne l’activitat, com també la de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries de Catalunya, i promoure la millora del medi rural.
Per tal de portar a terme les esmentades funcions, pot atorgar crèdits, i també avals, a caixes rurals, cooperatives de crèdit i persones físiques i jurídiques, subscriure convenis, efectuar inspeccions, prestar assistència tècnica, coordinar caixes rurals i canalitzar-ne els recursos.
Enllaç web: Institut Català del Crèdit Agrari
(Barcelona, 22 maig 1851 – )
Institució. Fundada pels propietaris rurals de Catalunya -sobretot els grans propietaris del camp català-, en defensa de llurs interessos i per al foment i el desenvolupament de l’agricultura.
El 1860 organitzà les primeres càtedres d’agronomia, química aplicada i zootècnia.
Si bé en un principi s’oposà al caciquisme, després seguí una línia clarament dretana i s’oposà a les reivindicacions de la pagesia i dels rabassaires (llei de contractes de conreu del 1934), bo i mantenint una visió pairalista sobre els problemes del camp català.
Poc després de la seva constitució publicà la “Revista d’Agricultura Pràctica, Economía Rural, Horticultura y Jardinería”, que més tard fou substituïda per la “Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro” i “La Pagesia”.
L’any 1856 creà el “Calendari del Pagès”. El 1993 s’afegí a la nòmina de les seves revistes “La Drecera”, d’actualitat en el sector.
Aquest mateix any es fusionà amb el Sindicat de Pagesia i Joves Agricultors.
Enllaç: Institut Agrícola
(Catalunya, 1979 – )
(ICEA) Associació creada per a l’estudi de l’agricultura catalana, impulsar-ne les investigacions i difondre’n els estudis especialitzats.
És filial, adscrita a la secció de Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans.
Enllaç web: Institució Catalana d’Estudis Agraris
(el Vendrell, Baix Penedès, 8 abril 1847 – Reus, Baix Camp, 3 gener 1890)
Escriptor. Era perit agrònom, llicenciat en filosofia i lletres i en dret civil i canònic. Es dedicà a l’ensenyament.
Publicà assaig en castellà i poesia en català, a més d’algunes obres per al teatre. Els seus poemes foren reunits en el volum titulat Poesies sèries, festives, humorístiques i satíriques (1889).
(Barcelona, segle XIX)
Advocat i agrònom. Fou catedràtic de dret a la universitat d’Alcalà; hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura.
Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1866-68) i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
Publicà uns Consejos a los hacendados y agricultores (1850).