Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Aparici i Guijarro, Antoni

(València, 29 març 1815 – Madrid, 5 novembre 1872)

Advocat, escriptor i polític carlí. Féu la carrera de Dret a València i l’exercí en aquesta mateixa ciutat i a Madrid. Fundà diverses revistes catòliques i tradicionalistes. Fou diputat des del 1858 fins que emigrà, el 1868, i, en tornar, fou també senador.

Al Parlament i a la premsa es féu famós per les seves campanyes contra el liberalisme, les lleis desamortitzadores i el centralisme, i a favor del poder temporal del papa. Ingressà al partit carlí el 1868.

Durant el seu exili cerca de reconciliar Carles de Borbó amb Isabel II de Borbó (1869) i assistí a la conferència carlina de Suïssa (1870). Fou un gran propagador del carlisme i sortí d’ell la iniciativa de fundar el directori central d’aquell partit.

Entre els seus escrits polítics destaquen Las doctrinas católicas y monárquicas en el Congreso (1861), El Rey de España (1869) i La cuestión dinástica (1869).

Andreu, Pere -varis-

Pere Andreu  (Illes Balears, segle XVII, Nàpols, Itàlia, segle XVIII)  Militar. Partidari de l’arxiduc Carles III, fou tinent coronel durant la guerra de Successió i hagué d’exiliar-se a Nàpols, on fou nomenat comte d’Andreu per l’emperador Carles.

Pere Andreu  (Palma de Mallorca, 1802 – Inca, Mallorca, 1844)  Advocat i pedagog. Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana (1823). Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d’Amics del País -a la qual havia ingressat el 1834- que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l’Institut Balear.

Amorós i Pastor, Ciril

(Russafa, València, 9 juliol 1830 – València, 27 febrer 1887)

Advocat i polític. Diputat a Corts (1867, 1881), fou partidari de la Restauració i un dels redactors de la Constitució de 1876. Governador civil de la província de València (1865).

Fou diverses vegades degà del Col·legi d’Advocats de València i president de la societat Lo Rat Penat (1886).

Alegre i Gil, Miquel

(Sogorb, Alt Palància, 1820 – 1875)

Polític i advocat. Havia cursat la carrera militar, però les seves idees liberals el feren participar lliurement a la revolució de 1848, al front d’una formació de voluntaris. Derrotat el moviment, fugí a França, on visqué un temps.

Fou diputat diverses vegades i governador de Conca.

Albiñana i Olmos, Josep Lluís

(València, 25 abril 1943 – )

Polític i advocat. Estudià dret a la Universitat de València. Compaginà el seu treball com a advocat amb els diversos càrrecs polítics que ostentà en el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), després d’haver militar un temps a la UGT. Fou elegit diputat a les Corts de Madrid a les eleccions del 1977 i de 1979 com a primer candidat del PSOE per València.

El 1978 fou elegit President del Consell del País Valencià, càrrec que exercí fins la retirada del PSOE del govern valencià, pel desembre del 1979, a conseqüència de la qual dimití del seu càrrec. Poc temps després abandonà el PSOE.

Albert, Josep Francesc Ildefons Ramon d’

(Illa, Rosselló, 1721 – 1790)

Advocat i polític. Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials. A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la polícia (1775) i conseller d’estat davant el ministre Turgot.

Publicà Lettres d’un avocat (1765) oposant-se a la versió del cos de dret civil francès. Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins al 1820. Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en col·laboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa.

Aguilar i Mendoza, Enric

(València, 1838 – 1882)

Advocat i polític. Fou regidor de l’ajuntament de València a l’època de la Restauració i secretari general de la Societat d’Amics del País de València.

Vila, Domènec

(Barcelona, segle XIX)

Advocat. Fou catedràtic a la universitat. Era membre de la Comissió General de Codis.

És autor de l’obra Proyecto constitutivo de los tribunales de justicia del fuero general (Madrid, 1848).

Urgell i Lafont, Ramon

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Advocat. És autor de diversos escrits jurídics i d’una traducció del tractat de proves judicials de Bentham.

Tos i Urgellès, Jaume

(Barcelona ?, segle XVIII)

Advocat. Publicà, el 1784, un Tratado de la capbrevación según el derecho y estilo del Principado de Catalunya.