(València, 1833 – 1906)
Polític i advocat. Emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinet (Iàtova, Foia de Bunyol).
Fou diputat provincial (1864, 1872 i 1875) i diputat a corts (1899).
(Cullera, Ribera Baixa, 1816 – València, 1879)
Advocat. Rebutjà càrrecs administratius als jutjats de Montcada i de Palma de Mallorca per dedicar-se a l’ensenyament.
Fou catedràtic numerari de dret romà a les universitats de Barcelona i de València. Era professor de l’Escola del Notariat, creada el 1868. Hi professà dret civil, mercantil i penal.
(Llíria, Camp de Túria, 2 març 1791 – 28 maig 1867)
Advocat i erudit, Jurisconsult de la casa d’Alba, fou empresonat per les seves idees liberals.
Escriví i publicà el Diccionario valenciano-castellano (1851), reeditat amb èxit, i ajudà els renaixentistes valencians en llur presa de consciència del fenomen de la llengua i de la cultura.
(Tuïr, Rosselló, 15 maig 1833 – Perpinyà, 1 setembre 1906)
Advocat i polític. Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua.
Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme.
(Andratx, Mallorca, 1897 – Palma de Mallorca, 1978)
Advocat i escriptor. Professor a l’escola normal de Balears.
Col·laborador de la premsa de Madrid i de Mallorca -sobretot a “El Día”-, ha publicat nombrosos assaigs d’història, sociologia, estètica i lul·lisme, alguns dels quals en català.
El 1966 presidí la Federació Balear d’Associacions Familiars, i el 1967 fou procurador a les corts per representació familiar.
(Montèch, Llenguadoc, 30 agost 1861 – Molig, Conflent, 7 gener 1951)
Advocat a Perpinyà. Cap de la fracció reialista de l’Action Française al departament dels Pirineus Orientals.
Fou redactor en cap del diari “Le Roussillon” i president de l’Associació de la Premsa Política Perpinyanesa.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 maig 1839 – 29 setembre 1916)
Advocat, escriptor i polític liberal, representant de Sagasta a les Illes Balears.
Publicà una biografia del liberal Josep Miquel Trias (1882), diversos articles jurídics i poesies, algunes en català.
Col·laborà als periòdics eivissencs de l’època i dirigí “El Tiempo”, “Ibiza” i el “Diario de Ibiza”.
(Ciutadella, Menorca, 2 agost 1756 – Sevilla, Andalusia, 6 setembre 1815)
Advocat. Estudià a Marsella. Fou assessor de la sala del crim de la governació de Menorca i oïdor de l’audiència de Sevilla.
Membre de la Societat Maonesa de Cultura, per encàrrec de la qual traduí al català part de l’obra de Young.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 18 maig 1967 – )
Política. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (1990), exercí l’advocacia fins l’any 1999.
Fou senadora per Eivissa i Formentera (1996-99) per la candidatura de l’agrupació d’electors Eivissa i Formentera al Senat. Fou cap de llista del Pacte Progressista d’Eivissa en les eleccions al Parlament Balear del juny de 1999, i fou elegida presidenta del Consell d’Eivissa i Formentera. Des de llavors a ocupat diversos càrrecs al Govern Balear.
Membre del Grup de Teatre Arts i Oficis.
(Palma de Mallorca, 1742 – Marratxí, Mallorca, 1811)
Advocat. Es doctorà en dret a la Estudi General Lul·lià (1771). Autor dels estatuts del col·legi d’advocats de Palma de Mallorca (1779) i membre fundador de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778), que li degué, en bona part, l’esperit renovador.
Escriví diverses memòries sobre temes econòmics, algunes de les quals foren publicades per la societat.
També fou membre (1808) de la Junta Suprema de Govern de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 