(Elx, Baix Vinalopó, 26 setembre 1908 – Alacant, 6 febrer 1967)
Escriptor. Germà de Joan. Era advocat.
És autor de les obres Catálogo de la exposición bibliográfica de juristas alicantinos, en dos volums (1955-56) i Bibliografía de Elche (1957), en col·laboració amb el seu germà.
(Oriola, Baix Segura, 1842 – Sevilla, Andalusia, 1898)
Advocat i escriptor. Fou president de l’audiència territorial de Granada.
Amb dades aplegades pel seu pare, Agustí Maria Gisbert i Columbo, escriví una extensa Historia de Orihuela (1901).
Fou autor d’estudis sobre dret.
(Sureda, Rosselló, 18 novembre 1834 – Alger, Algèria, 4 octubre 1908)
Polític i advocat. Nebot de Gauderic Andreu Gastú, visità Algèria i s’instal·là a Constantina, on exercí d’advocat (1858).
Participà en la proclamació de la Tercera República Francesa (1870) i fou president del Consell General d’Algèria (1871, 1872-81) i diputat per Alger (1876-81).
Es retirà a París, des d’on fomentà el progrés econòmic i cultural d’Algèria.
(València, 1865 – Madrid, 1922)
Polític i escriptor. Advocat, membre del partit conservador, ocupà càrrecs municipals a València.
A Madrid treballà a l’Instituto de Reformas Sociales i a la “Revista de Legislación y Jurisprudencia”.
A part unes altres obres tècniques, és autor d’Impuestos de la ciudad de Valencia durante la época foral (1909).
(Perpinyà, segle XVII)
Advocat i polític. Fou un dels principals conspiradors que organitzaren el projecte d’expulsar els francesos de Perpinyà el 1674.
Descoberta la conjura, pogué fugir a temps. Els seus béns foren confiscats.
(Muro del Comtat, Comtat, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)
Escriptor. Era advocat del Reial Consell.
Publicà una Historia grande, real y Discursos públicos, mena de resum de fets esdevinguts en territori espanyol l’any de l’edició (1746).
També és autor del manuscrit titulat Obras místicas, políticas y gubernativas.
(Palma de Mallorca, 1858 – segle XIX)
Advocat. Fou advocat de l’estat a Oviedo i Cadis. Posteriorment ocupà el càrrec d’agregat d’ambaixada a Roma.
És autor de poesies.
(Palma de Mallorca, 1888 – 1962)
Polític i advocat. Dirigent maurista, a partir del 1918 fou regidor, alcalde de Palma de Mallorca (1920 i 1921-22) i diputat provincial (1923, 1924).
Posteriorment, el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca. En coalició amb les dretes vencé en les eleccions a corts del 1933 i fou diputat, reelegit el 1936.
Com a advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants.
(Palma de Mallorca, 1831 – 1895)
Advocat i polític. Demòcrata i republicà, fou fundador i director de la revista “El Iris del Pueblo”, de Palma de Mallorca (1855-56). Col·laborà a l’Ateneu Balear (1863). Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865.
Com a polític, fou membre de la Junta de Govern de les Balears (octubre 1868), cònsol d’Espanya a Alexandria (novembre 1868) i governador civil d’Almeria (abril 1870).
Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, va escriure Poesías (1868) i Una preocupación mallorquina (1877), sobre la qüestió xueta.
(Viver, Alt Palància, 13 novembre 1891 – Madrid, 25 gener 1954)
Advocat i periodista. Fou membre de la Joventut Valencianista i col·laborador de “Pàtria Nova”, de València, i, posteriorment, de “La Correspondencia de Valencia”.
Advocat de l’estat a Madrid, acabada la guerra civil fou nomenat delegat de Belles Arts a València.
Obres: Valencia roja (1938), La hora de la economia (1939) i Urbanismo (1951).
Dades dels Països Catalans 