Arxiu d'etiquetes: abats Montserrat

Pi -varis bio-

Deixa un comentari

Beda Pi  (Barcelona, segle XVI – segle XVII)  Monjo benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat des del 1602. El 1625 en fou elegit abat. La seva governació hi resultà remarcable i beneficiosa.

Enric Pi  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Arquitecte. És notable la seva casa de l’Arbre o Can Burés, al carrer d’Ausiàs March de Barcelona, bon exemplar d’arquitectura modernista.

Joan Baptista Pi  (Palamós, Baix Empordà, segle XVII)  Frare agustí. És autor d’una biografia de sant Bru, publicada el 1680. Conreà la poesia. També practicà el gravat.

Burguès, Antoni

Deixa un comentari

(Girona, segle XVIII – Montserrat, Bages, segle XVIII)

Frare benedictí. Fou abat del monestir de Montserrat el 1764, després d’haver ocupat altres càrrecs importants.

Villalba, Marc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Frare benedictí. Era prior de Ripoll. En ser elevat el monestir de Montserrat a la categoria d’abadia, el papa Benet XIII l’en nomenà primer abat.

Destacà al Parlament de l’interregne. Pel desembre de 1411 fou elegit entre els 24 parlamentaris investits de funcions executives. El 1413 fou convocat per Ferran I entre els notables als quals consultà el rei la conveniència de reprimir per la força la rebel·lió del comte Jaume II d’Urgell.

Pronuncià un notable parlament a les Corts de Tortosa de 1421, responent a la proposició inicial de la reina governadora Maria.

Vilalba, Marc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 27 gener 1439)

Monjo i abat de Ripoll (1408) i primer abat de Montserrat (1409-39).

Fidel al papa d’Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i president de la generalitat de Catalunya (1413-16 i 1431-34).

Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d’abundoses citacions bíbliques i d’autors clàssics l’acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l’oratòria, de l’humanisme català contemporani.

Tocco, Benet de

3 Respostes

(Nàpols, Itàlia, 1510 – Montserrat, Bages, 31 gener 1585)

Abat benedictí i bisbe. Fou successivament abat de Montserrat (1556-59 i 1564-64), bisbe de Vic (1564-72) i de Girona (1572-83). Del 1569 al 1572 fou nomenat president de la Generalitat.

El 1583 passà a governar la seu de Lleida, com a successor de Carles Domènech i fou succeït per Gaspar Joan de la Figuera.

Fou enterrat a Montserrat.

Sala i de Caramany, Benet de

1 Resposta

(Girona, 16 abril 1646 – Roma, Itàlia, 2 juliol 1715)

Eclesiàstic. Monjo benedictí, catedràtic de la universitat de Salamanca i abat de Montserrat i de Gerri de la Sal.

El 1699 succeí en el bisbat de Barcelona Manuel d’Alba. L’any 1705, el virrei borbònic Velasco, després d’unes relacions no gaire cordials, l’envià a Madrid, on fou arrestat. Assistí a l’entrada dels aliats a Madrid l’any 1706. Aquest mateix any fou capturat per una patrulla borbònica.

Felip V l’envià a Baiona, després al castell de la Trompeta de Bordeus i, posteriorment, a Avinyó, on fou retingut per les autoritats franceses fins a l’abril de 1713. El probable acabament de la guerra en favor dels borbònics li permeté de tornar a Barcelona, on assistí a la Junta de Braços.

Partidari d’abandonar la resistència, aconseguí la inhibició del braç eclesiàstic. S’embarcà als vaixells que evacuaven les forces imperials al començament de juliol i deixà la diòcesi en mans del vicari general, Rifós. A Roma fou investit de la dignitat de cardenal.

Ocupada Barcelona pels borbònics l’any 1714, Felip V li prohibí de tornar, i morí a Roma.

Ribes, Vicenç de

Deixa un comentari

(Ribes de Freser ?, Ripollès, segle XIV – Montserrat, Bages, 1408)

Darrer prior de Montserrat (abans que el monestir esdevingués abadia) i cardenal.

Essent monjo i cambrer de Ripoll, fou nomenat prior de Montserrat pel papa Urbà VI (1384), però, a la mateixa data, el papa avinyonès Climent VIII donava el mateix càrrec a Pere de Vergne. El rei Pere III de Catalunya-Aragó refusà de reconèixer cap dels dos nomenaments i Vicenç de Ribes no pogué prendre possessió del priorat fins a la mort del Cerimoniós (1387).

Home de personalitat forta i un dels més experts canonistes de l’època, mantingué el monestir fidel al papa de Roma durant el Cisme d’Occident, fins i tot després que el país i l’església catalana es passaren a l’obediència d’Avinyó. Això li valgué ésser promogut al cardenalat el 1408, poc abans de morir.

Peralta, Joan de

(Barcelona, vers 1430 – 19 novembre 1505)

Abat de Montserrat (1483-93) i bisbe de Vic (1493-1505). De família noble, senyors de Castellet del Penedès, fou degà de l’església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta (Sicília).

Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat. Rebé del papa Alexandre VI la dignitat de bisbe de Vic.

Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic (1496) i volia imprimir el breviari. Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l’església de Vic. Assistí a la cort de Barcelona (1493), ciutat on féu llargues estades.

Fou president de la generalitat de Catalunya (1491-93).

Muntadas i Romaní, Miquel

(Capellades, Anoia, 30 novembre 1808 – Montserrat, Bages, 8 març 1885)

Benedictí. El 1865 fou elegit prior del monestir de Montserrat i, el 1875, Pius IX el nomenà abat perpetu. Reorganitzà la comunitat i restaurà el santuari.

Autor del llibre Montserrat (1871).

Marquès, Joan -benedictí, s. XVII-

(Arbeca, Garrigues, 1582 – Montserrat, Bages, 1658)

Compositor i frare benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat. Fou mestre de capella notable.

Visqué algun temps a Madrid, on exercí el mateix càrrec.

Altra vegada a Montserrat, en seria abat.

És autor de nombroses composicions de música sacra, avui perdudes o no estudiades.