Arxiu d'etiquetes: 2020

Fita i Molat, Domènec

1 Resposta

(Girona, 10 agost 1927 – 9 novembre 2020)

Escultor. Estudià a les escoles de belles arts d’Olot i de Barcelona.

Evolucionà des de l’estil figuratiu de les seves primeres escultures (Crist jacent de la catedral de Girona, 1958) cap a composicions més abstractes, molt lliures i personals (Blocs de ciment, 1968; Mòmies, 1973).

Ha treballat en l’execució de vidrieres per a edificis diversos (Vila-roja, 1966; església de Campredó, 1984), en un intent d’integració de les arts de la qual és partidari. També ha tractat la ceràmica i ha conreat la pintura.

Pertanyia a la Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1985).

Ferrando i Crexans, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1931 – Castell-Platja d’Aro, Baix Empordà, 27 novembre 2020)

Ceramista. Fou deixeble d’Angelina Alòs.

Realitzà murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques (estació marítima de Barcelona).

També és molt abundant la seva producció de peces de forma.

Tenia el taller a Vallvidrera.

Duran i Gili, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 març 1925 – New Haven, EUA, 17 abril 2020)

Escriptor. Es llicencià en lletres i dret a Mèxic i es doctorà en romàniques a Princeton. Fou catedràtica a Yale (EUA).

Ha estudiat la literatura castellana clàssica i moderna, i alguns aspectes de la catalana.

Obres seves són Ciutat i figures (Mèxic, 1952) i els llibres de poesia Puente (1946), El lugar del hombre (1965), La piedra en la mano (1970), Cámara oscura (1973) i El tres es siempre mágico (1981).

Correa i Ruiz, Frederic de

3 Respostes

(Barcelona, 7 abril 1924 – 19 octubre 2020)

Arquitecte. Treballa formant equip amb Alfons Milà.

La seva obra està dominada per una gran sensibilitat formal i per la idea de confort.

Se’n destaquen les reformes interiors d’habitatges i locals comercials, com el projecte ESADE (Barcelona, 1962), l’empresa Olivetti (1968-69), xalets i cases particulars a Cadaqués i Esplugues de Llobregat, la fàbrica Montesa (1963), la porteria de la fàbrica Godó i Trias (l’Hospitalet de Llobregat), la casa Sala a la Diagonal de Barcelona (1971; premi FAD d’arquitectura), l’edifici la Talaia de Barcelona (1972), el disseny de la nova Diputació de Barcelona (1984-87) i el 1989 rebé de nou el premi FAD per la seva participació en la rehabilitació de l’estadi Olímpic, juntament amb altres arquitectes.

Fou catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1959-66), des d’on exercí una gran influència sobre les noves generacions d’arquitectes, i president de l’ADI-FAD (des de 1976).

Busom i Grau, Simó

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 juny 1927 – 25 novembre 2020)

Pintor. Deixeble de l’Acadèmia Baixas, s’acredità inicialment com a aquarel·lista (1947-48).

Després es decantà cap a la pintura a l’oli, en la qual ha aconseguit de destacar com a paisatgista. Pertanyia al grup de la Sala Parés.

L’any 1981 li fou atorgat el premi de dibuix Ynglada-Guillot.

Borrell i Palazón, Alfons

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 juny 1931 – Sabadell, Vallès Occidental, 6 octubre 2020)

Pintor. Freqüentà l’estudi d’Anglada i Camarasa i estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona.

Durant aquests anys inicials participà en les biennals de Sabadell (1953-59) i evolucionà de la figuració estilitzada a l’expressionisme abstracte; féu també alguns treballs de decoració mural.

El 1960 participà en la fundació i en les primeres accions del grup Gallot, que desenvolupà diverses activitats d’avantguarda a Barcelona en línia amb l’anomenada action painting.

Bonnín i Llinàs, Hermann

2 Respostes

(Barcelona, 13 novembre 1935 – 25 setembre 2020)

Director escènic i professor d’art dramàtic. Del 1968 al 1970 dirigí la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i entre el 1971 i el 1980, l’Institut del Teatre de Barcelona.

Entre els muntatges que ha dirigit sobresurten La gavina de Txekhov, El guant negre de Strindberg, i L’ombra d’un copalta damunt de l’asfalt, en homenatge a l’art escènic d’avantguarda, amb textos de Josep V. Foix.

Director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1982-88). Des del 1998, fou president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya.

Betriu i Cabeceran, Francesc

2 Respostes

(Organyà, Alt Urgell, 18 gener 1940 – València, 7 octubre 2020)

Realitzador cinematogràfic. Autor d’alguns curt-metratges –Gente de mesón (1969), Bolero de amor-. Es va iniciar en el llargmetratge a Madrid el 1972 amb Corazón solitario.

Ja a Barcelona, va realitzar Furia española (1974), La viuda andaluza (1976) i Los fieles sirvientes (1980), i posteriorment, en un estil més acadèmic, La plaça del diamant (1981), segons la novel·la de Mercè Rodoreda, Réquiem por un campesino español (1985).

També ha adaptat per a la televisió la novel·la de Josep M. de Sagarra Vida privada (1986).

Ha estat guardonat amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya pel seu film Sinatra (1988).

Bas i Peired, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 agost 1922 – 6 març 2020)

Biòleg. Director de l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona d’ençà del 1983, membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Fou president de la Societat Catalana de Biologia (1975-79), membre de la secció de Zoologia de la Institució Catalana d’Història Natural.

Ha publicat La pesca en España, Cataluña (1955), en col·laboració amb Manuel Rubió i E. Morales, Quelques caractéristiques des propriétés biologiques et dynamiques des espéces vivantes en eaux profondes (zone Méditerranée) (1959), Consideraciones sobre el crecimiento de la caballa (Scomber scombrus) en el Mediterráneo español (1959-60), Aspectos del crecimiento relativo en peces del Mediterráneo occidental (1964), una comunicació sobre La producció pesquera i l’explotació dels grans sistemes productius en el mar (1974) i La pesca a Catalunya (1981).

Vilà i Valentí, Joan

Deixa un comentari

(Sallent de Llobregat, Bages, 29 març 1925 – Barcelona, 23 agost 2020)

Geògraf. Llicenciat en filosofia i lletres, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona (1965). Pedagog sistemàtic, ha estat un gran investigador i especialista en geografia agrària.

La seva obra és nombrosa i ha col·laborat en diverses revistes especialitzades: cal esmentar La comarca de Bages (tesi doctoral), i articles com L’origen del mas i del mercat, Coeficientes e índices demográficos, La transhumància a Catalunya (en col·laboració amb Salvador Llobet), Ibiza y Formentera, islas de la sal.

Ha dirigit La Tierra y sus límites (1967), i la Geografía de España (2 volums, 1972). Cal assenyalar també La península Ibérica (1968), obra dedicada als estudiants universitaris, Un decenni de geografia a Catalunya (1945-54) (1979) i El camí de Pau Vila cap a la geografia (1982).

El 1990 fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1994 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.