(Castelló de la Plana, 2 juliol 1923 – 16 desembre 1996)
Pintor. Ha exposat a Castelló, València, Alacant, Barcelona, Palma de Mallorca, Copenhague, Madrid, Saragossa, Salamanca i A Corunya.
Ha estat premiat per Cercle de Belles Arts de Palma i a la primera Biennal de Saragossa. Hi ha obres seves al Museu de Palma de Mallorca.
(Elx, Baix Vinalopó, 27 desembre 1996 – )
(UMH) Centre d’estudis superiors públic. La seva creació fou molt polèmica, ja que el govern autonòmic segregà les facultats de medicina, biologia i estadística de la Universitat d’Alacant per passar-les a aquesta universitat, malgrat l’oposició del centre alacantí i de gairebé totes les universitats de la resta de l’estat.
El curs 2005-06 oferia 36 titulacions distribuïdes en set centres docents: l’Escola Politècnica Superior d’Elx, l’Escola Politècnica Superior d’Oriola, la facultat de ciències socials i jurídiques d’Oriola, la facultat de belles arts, la facultat de ciències socials i jurídiques d’Elx, la facultat de ciències experimentals i la facultat de medicina.
La seu central de la universitat és situada a la ciutat d’Elx i s’estructura en quatre campus: Altea, Elx, Oriola i Sant Joan d’Alacant.
Enllaç web: Universitat Miguel Hernández
(València, 8 desembre 1932 – Madrid, 14 febrer 1996)
Jurista i historiador. Catedràtic de la història del dret a les universitats de La Laguna (1964), de Salamanca (1964-80) i Autónoma de Madrid (1992-96). El 1980 fou elegit membre del Tribunal Constitucional, que presidí entre 1986 i 1992.
Membre de la Real Academia de la Historia des del 1991, a principi del 1996 publicà en la premsa un llarg article sobre el problema del terrorisme en el qual apel·lava a la solidaritat social. Poc després, fou assassinat per ETA.
Entre les seves obres cal esmentar El derecho penal de la monarquía absoluta (1969), La tortura en España. Estudios históricos (1973), Manual de historia del derecho español (1979) i La era isabelina y el sexenio revolucionario (1981, premi Nacional d’Història).
(Villena, Alt Vinalopó, 30 setembre 1905 – 25 agost 1996)
Historiador. Cronista oficial i arxiver de Villena, on fundà i dirigí el Museu Municipal d’Arqueologia.
És autor d’una copiosa producció de treballs sobre història local, entre els quals sobresurten: Bibliografía de Villena y su partido judicial (1958) i El tesoro de Villena (1965), entre d’altres opuscles, i una llarga sèrie d’articles a obres col·lectives.
(Manacor, Mallorca, 29 abril 1930 – Palma de Mallorca, 20 juliol 1996)
Escriptor. Al marge dels cercles literaris, va configurar lentament una obra narrativa densa i sòbria, marcada per la reflexió i per una inflexible voluntat d’estil.
És destaquen novel·les com ara Fuita i martiri de Sant Andreu Milà (1973), Morir quan cal (1974, premi Sant Jordi 1973), L’endemà de mai (1978, premi Nacional de la Crítica 1979), Panorama amb dona (1984), Els déus inaccessibles (1987, premi Nacional de Literatura Catalana), Illa Flaubert (1990, premi Josep Pla), i els reculls de narracions La rara anatomia dels centaures (1979) i Crònica lasciva d’una decadència (1995).
Com a poeta excel·lí en diversos títols, aplegats el 1985 en el volum Tots els poemes (1957-1981).
El 1988, la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi.
(Sant Julià de Lòria, Andorra, 5 desembre 1911 – 2 gener 1996)
Industrial i polític. Conseller general de les valls d’Andorra del 1948 al 1959.
Elegit síndic general el 1960, ho fou fins al 1978, any en que abandonà la política per dedicar-se als negocis familiars: la indústria de tabac Hijos de Julià Reig i la Banca Reig, de la qual fou fundador i president.
(València, 21 juliol 1930 – Medina del Campo, Castella, 19 juliol 1996)
Actor cinematogràfic. De nom artístic Javier Escrivà. S’inicià en el teatre representant clàssics castellans.
Amb Molokai (1959) inaugurà una galeria de personatges espiritualistes, prosseguida en films com Milagro a los cobardes (1961); més tard en donà la contrafigura a El chulo (1973), La espuela (1976), Aquella casa en las afueras (1980), El tesoro (1988) i Tormento (1994).
Va morir en accident de cotxe.
(Palma de Mallorca, 1 maig 1996 – )
Primer diari publicat a les Illes Balears íntegrament en català des del 1939. Té l’origen en el diari “Baleares”.
Pertany al grup Serra, que edita també el diari “La Última Hora”. Dirigit per Miquel Serra.
És un diari d’informació general, i prestà una especial atenció a l’àmbit illenc.
A partir del 2013 es convertí en diari electrònic.
Enllaç web: Diari de Balears (dBalears)
(Illa, Rosselló, 30 juliol 1931 – Rosselló, 23 juliol 1996)
Historiador. Arxiver al departament dels Alts de Sena.
Autor de nombrosos treballs d’història publicats en revistes i, en col·laboració amb Francesc Brousse, d’Églises romanes en Roussillon (1967) ì Chemins du Roussillon (1969).
(Alcoi, Alcoià, 27 octubre 1906 – Gijón, Astúries, 30 desembre 1996)
Escriptor. Fill de Joan Botella i Asensi. Llicenciat en dret. S’exilià el 1939.
Ha publicat les novel·les Por qué callaron las campanas (Mèxic, 1953), Así cayeron los dados (París, 1959) i Encrucijada (París, 1962).
Dades dels Països Catalans 