Arxiu d'etiquetes: 1982

Escribà i Garcia, Casimir

(Aiora, Vall de Cofrents, 1898 – 1982)

Pintor i sacerdot. Féu una pintura de caire anecdotista i exposà a Alacant (1931), a Múrcia (1932) i repetidament a València.

És autor d’un gran mural a la catedral d’Albacete (1958-60) de quasi 1.000 m2.

Cri Cérétan, Le

(Ceret, Vallespir, 1935 – 1982 ?)

Revista. Òrgan de la secció socialista, afavorí la República Espanyola durant la guerra civil.

Interrompuda durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué el 1946 amb un to apolític, i des del 1969 pertany al “Midi Libre”.

Publica alguns texts en català, especialment d’Edmon Brazès.

Crespí i Salom, Andreu

(Palma de Mallorca, 26 desembre 1896 – 20 febrer 1982)

Pedagog i polític. Llicenciat en ciències per la Universitat de Barcelona, presidí l’Associació Catalana d’Estudiants (1920-21) i, de tornada a Palma de Mallorca (1923), creà el col·legi Cervantes, en el qual intentà una renovació pedagògica.

El maig de 1931 ingressà al Partit Socialista i, molt unit a Llorenç Bisbal, fou el secretari del comitè executiu de la Federació Socialista Balear en 1932-33. El juliol de 1931 participà en l’assemblea de discussió del Projecte d’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

Pel juliol de 1936 fou detingut i empresonat.

Creeft i Champane, Josep de

(Guadalajara, Castella, 27 novembre 1884 – Nova York, EUA, 11 setembre 1982)

Escultor. Fill d’un militar barceloní. Fou aprenent d’un imaginaire a Barcelona, i d’Agustí Querol a Madrid, on instal·là el seu propi taller, i el 1905 s’instal·là a París.

Començà a esculpir directament la pedra (Èxtasi maternal, presentada a l’exposició de belles arts de Barcelona el 1923), el marbre, la fusta, etc, però des del 1925 treballà amb ferros vells i material de rebuig; això li valgué anomenada als EUA, on anà el 1929 i s’hi naturalitzà.

Hom l’ha considerat un dels millors escultors dels EUA, on el 1970 fou elegit membre de l’Academy of Fine Arts de Nova York.

Corts Valencianes -1982/ –

(País Valencià, 1982 – )

Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat Valenciana, que representa el poble dins aquesta institució. Té la seu al palau de Benicarló, de València. Creades per l’Estatut d’Autonomia, consten de 89 diputats elegits per sufragi universal cada quatre anys.

Llurs funcions, entre d’altres, són les d’aprovar els pressupostos de la Generalitat, controlar l’acció del Govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el control parlamentari sobre l’administració autonòmica, interposar recursos d’inconstitucionalitat, i designar els senadors que han de representar el País Valencià.

Les primeres eleccions a Corts se celebraren el 8 de maig de 1983.

Enllaç web: Corts Valencianes

Cardona i Carreras, Leopold

(Maó, Menorca, 2 maig 1911 – Nova York, EUA, febrer 1982)

Pianista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i, més tard, amb Maria Canals i Blanca Selva.

El 1934 actuà al Festival Chopin de Valldemossa (Mallorca), i fins al 1942 donà diverses tandes de concerts a Egipte, Grècia, França, la República Dominicana, Haití, Cuba i Mèxic.

A Nord-amèrica, durant els anys 1950, compongué molta música per al cinema. També té composicions de música simfònica i vocal.

Caballero i Muñoz, Francesc

(València, 23 abril 1894 – 22 gener 1982)

Escriptor. Col·laborà a “Taula de Lletres Valencianes” i a diverses publicacions periòdiques. Va ésser un dels signants de les Normes de Castelló (1932).

És autor dels reculls poètics Jardí espiritual (1915) i Camins de llum (1919).

Després de la guerra civil publicà poesia inequívocament franquista.

Blanc, Joan-Climent

(Perpinyà, 1 octubre 1897 – París, França, 21 desembre 1982)

Militar de l’exèrcit francès. Participà en la batalla de la Somme durant la Primera Guerra Mundial (1916). El 1941 s’incorporà a l’exèrcit del Marroc, i el 1942, a Algèria, fou nomenat sots-cap d’estat major general.

Desembarcà a Provença amb el general De Lattre de Tassigny (1944) i el seguí a la campanya del Rin i del Danubi. Fou cap d’estat major dels exèrcits aliats a l’Europa occidental (1944).

El 1949 fou cap d’estat major de l’exèrcit francès. El 1953 fou promogut a general de cinc estrelles.

Barceló i Bover, Francesc

(Son Carrió, Mallorca, 1926 – la Garriga, Vallès Oriental, 1982)

Pintor. Figura important del món artístic mallorquí.

Té obres als museus d’Art Modern de Nova York, San Francisco i París.

Espar i Tressens, Josep

(Organyà, Alt Urgell, 17 juliol 1901 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1982)

Escriptor. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.

És autor dels reculls poètics De les meves bohigues (1947) i Emprius en flor (1957).