(Alacant, 1 febrer 1972 – )
Taekwondista. Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 en la categoria de menys de 57 quilos.
En el seu palmarès cal destacar una medalla d’or en els Campionats del Món (París, 1997) i una altra d’argent (Birmingham, 1999), totes dues en la categoria de menys de 57 quilos.
En els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla d’or en la mateixa categoria.
(Oriola, Baix Segura, 7 agost 1912 – Barcelona, 31 desembre 1972)
Escriptor. A la seva fleca es reunia un grup important d’intel·lectuals oriolans, amb els germans Sijé i Miquel Hernández.
La seva producció poètica apareix esparsa a diverses publicacions periòdiques, sobretot a “Actualidad” i “Voluntad” d’Oriola.
Durant els darrers anys deixà totalment de publicar.
(castell de Pradells, Vallespir, 21 octubre 1972 – 1981)
(ECT) Organització política. Cronològicament la primera d’obediència estrictament nord-catalana d’ençà del 1659.
Fundada con a derivació política del CREA, per tal de lluitar per l’emancipació social del poble treballador i, en un primer pas, per aconseguir un estatut d’autonomia nacional dins l’estat francès.
Entre els seus dirigents més destacats cal fer menció de Miquel Mayol (que en sortí el 1981, data de dissolució del partit), Jaume Roure, Pere Iu Baron (que el 1977 se n’escindí per fundar l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional) i Maria Àngels Falqués.
Heretà del CREA l’òrgan d’expressió “La Falç”.
(Vila d’Eivissa, 1972 – )
Revista quadrimestral en català, amb col·laboracions en castellà.
Publicada per l’Institut d’Estudis Eivissencs com a represa de la revista “Ibiza“, en castellà (amb alguna poesia en català i cançons i un refranyer de l’illa), publicada en dues èpoques per la Societat Ebusus (1944-50) i per l’Institut (1953-60).
(Illes Balears, segle XX – 1972)
Darrer comte de Montenegro i Montoro.
A la seva mort els comtats passaren als Truyols, marquesos de la Torre.
(Montalban, Llenguadoc, 30 setembre 1894 – Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 21 juliol 1972)
Pintor. Estudià a París (1913) i sintetitzà les recerques pictòriques del moment en una obra naturalista construïda amb colors purs i en què domina una visió optimista de la vida.
Algunes de les seves obres són: Vista de Toledo, el 1932, Museo de Arte Moderno, Madrid, i El port de Marsella, el 1940, Musée d’Art Moderne, París.
(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1881 – Perpinyà, 1972)
Notari i polític. Dirigent del partit radical socialista. Conseller de Perpinyà (1906), fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates. Diputat (1936-61), es distingí durant la Resistència i fou deportat.
Després de la guerra esdevingué sots-secretari d’estat de comerç i d’indústria. President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació (1936), ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país.
(Rosselló, 1970 – 1972)
(CREA) Organisme. Successor del Front de Joventut Catalana, creat per lluitar contra la colonització del Rosselló.
El principal animador fou l’advocat Miquel Mayol, i el seu òrgan, “La Falç” (set números).
A la fi del 1972 el succeí l’Esquerra Catalana dels Treballadors, que ha presentat (1973) un candidat (Miquel Mayol) a les eleccions legislatives.
(Perpinyà, 1972 – 1979)
(CPEC) Organisme. Creat dins del Centre Universitari de Perpinyà.
Tenia com a objectiu la investigació, la publicació de treballs, l’organització de col·loquis o de seminaris i de conferències, i la formació de professors i investigadors en tots els àmbits del coneixement dels Països Catalans i de la seva civilització.
Dirigit per Jordi Estivill, ha publicat treballs d’investigació i edità, des del 1974, la revista “Aïnes”.
(Guetaria, País Basc, 21 gener 1895 – Xàbia, Marina Alta, 23 març 1972)
Modista. Dirigí la seva pròpia firma d’alta costura, primer a Sant Sebastià i després a París. A part d’aquestes dues ciutats, també tenia tallers a Madrid i a Barcelona.
Adquirí fama mundial amb les seves creacions.
Dades dels Països Catalans 