Arxiu d'etiquetes: 1966

Zarzoso, Paco

Deixa un comentari

(Port de Sagunt, Camp de Morvedre, 30/set/1966 – )

Dramaturg, actor i director teatral. Moltes de les seves obres, en versió original castellana, s’han estrenat en català. A banda d’un primerenc L’afilador de pianos (1992), destaca Valencia, obra estrenada al Festival Grec de Barcelona el 1997. Estrenà Cocodrilo a Alcoi (1998) i Ultramarins al festival de Sitges del 1999.

Obtingué diversos premis per Umbra (1997), la versió catalana del qual, L’Altr, estrenada per Moma Teatre i dirigida per Carles Alfaro (1997), rebé el Max Aub de teatre de la Generalitat Valenciana (1998). El 1998 fou guardonat per Mirado. El 1995 fou el cofundador de la Companyia Hongaresa de Teatre, amb la qual ha presentat, entre altres peces, Vacantes (1997), L’afer (1999), Intemperie (1995-96), Viajeras (2001) i Húngaros (2002), escrites amb Lluïsa Cunillé i dirigides per ell mateix. Junts inauguraren la temporada 2004-05 del Teatre Lliure amb Il·lusionistes (2004), peça que, a més de dirigir, interpretà.

Villalonga i Olivar, Gabriel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1894 – 1966)

Pintor. Obtingué alguns premis d’importància.

Verdaguer i Travessi, Joaquim

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 6 març 1895 – 7 març 1966)

Escriptor. Era professor de llengües a l’Institut Ramon Llull i a l’Escola de Comerç de Palma. Publicà mètodes per a l’aprenentatge de l’anglès i francès. Col·laborà a la revista “La Nostra Terra”.

És autor de nombroses traduccions i dels llibres originals El arte de fumar en pipa (amb dues edicions en castellà i cinc en alemany), les narracions Dues històries ferestes (1950), amb il·lustracions de “Xam“, i Un menorquí indòmit (1959), que és una biografia del doctor Josep Miquel Guàrdia.

Vallguarnera i Lanza di Trabia -germans-

1 Resposta

Octavi de Vallguarnera i Lanza di Trabia  (Sicília, Itàlia, segle XVII)  Fill de Francesc de Vallguarnera i del Carretto. Fou l’iniciador de la branca siciliana dels marquesos de Santa Lucia. Fou el pare de Ponç de Vallguarnera i de Santacoloma (Sicília, Itàlia, segle XVII – segle XVIII)  Polític. Senador del regne de Sicília i primer marquès de Santa Lucia (1700).

Vidal de Vallguarnera i Lanza di Trabia  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1676)  Duc de l’Arenella (1645) i príncep de Valguarnera. El 1161 comprà el principat de Niscemi de Branciforte. Entre els seus fills cal esmentar.

  • Jeroni de Vallguarnera i Starrabba  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1692)  Heretà la senyoria d’Albons i la torre de Caldes de Montbui el 1690, la qual passà, en morir sense fills, al seu germà Josep.
  • Josep de Vallguarnera i Starrabba  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1720)  El 1692 heretà del seu germà Jeroni la torre de Caldes de Montbui. Fou el tercer duc de l’Arenella, i pare de:

Simó de Vallguarnera i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1743)  S’intitulà, sense ésser-ho, comte d’Albons. Fou pare de Josep de Vallguarnera i de Martí.

Vidal de Vallguarnera i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVIII – 1768)  Quart duc de l’Arenella, príncep de Niscemi i senyor d’Albons i de la torre de Caldes de Montbui. El seu nét cinquè fou:

Conrad de Vallguarnera i de Mantegna (Sicília, Itàlia, segle XX – 1966)  Fou el desè duc de l’Arenella, príncep de Niscemi i de Castelnuovo i cavaller de l’orde de Sant Joan. Només deixà dues filles.

Torre, Editorial

4 Respostes

(València, 1943 – 1966)

Editorial. Iniciada sota la direcció de Xavier Casp i Miquel Adlert. Publicà la col·lecció L’Espiga (iniciada el 1949; 51 volums petits), diversos volums fora col·lecció i el butlletí Esclat (1948; 3 números), amb obres de diversos autors, majoritàriament valencians, sovint inèdits anteriorment.

Formà part, amb editorials del Principat i les Illes, d’una Acció Editorial Coordinada, quant a la distribució i la publicitat, i tingué una notable amplitud de gèneres: poesia, narrativa, teatre, assaig, història i geografia.

Thomàs i Sabater, Joan Maria

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 7 desembre 1896 – 4 maig 1966)

Músic i compositor. Inicià els seus estudis a Palma i els completà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Eusebi Daniel i Domènec Mas i Serracant. L’any 1914, de retorn a Palma, actuà com a organista de la catedral i inicià la seva carrera de concertista.

Fundà l’Associació Bach, el Comitè Pro Chopin de Mallorca i organitzà el Festival Chopin a la cartoixa de Valldemossa. Edità la publicació “Philarmonía”. L’any 1932 fundà la Capella Clàssica, agrupació coral per a veus mixtes d’extraordinària qualitat. Alguns dels seus membres més destacats formaren el Cor Hispànic de Mallorca i han actuat a diferents països d’Hispanoamèrica, EUA i el Canadà.

Escriví les obres corals Dépticos, Villancicos españoles para un Nacimiento blanco, Cantata de Santa María, Cuna triste, El mosquito i Tres canciones toreras populares, la col·lecció de 24 cançons Homenaje a Juan Ramón y Zenobia, Canticum de Archa Noe, Campanas sobre el mar i Partita super Salve Regina.

És autor d’obres per a veu i orgue i per a veu i piano, i compongué Mensaje a Falla, per a piano, i Rosetón, dotze peces per a orgue. Publicà Manual de Falla en la isla (1947). Falla dedicà a la Capella Clàssica la seva obra Balada de Mallorca, sobre temes de Chopin.

La producció de Thomàs, d’una gran força expressiva, té un llenguatge harmònic complex i un gran domini de la tècnica coral.

Samper i Marquès, Baltasar

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 3 maig 1888 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 18 febrer 1966)

Músic. Deixeble de Enric Granados i de Felip Pedrell. El 1939 s’establí a Mèxic, on va residir fins a la mort, i hi va fer una important tasca docent.

En les seves composicions s’inspirà en la deu melòdica mallorquina. Obres: Danses mallorquines, Cançó trista, Ritual de pagesia, etc.

Equip Realitat

1 Resposta

(València, 1966 – 1976)

Equip d’artistes. Integrat per Jordi Ballester i Bonilla (Méxic 1941) i Joan Cardells i Aleman.

Adscrit d’entrada al llenguatge de l’Equip Crònica de la Realitat i amb la difusió de l’Estampa popular, a partir del començament del 1970 s’orientaren cap a una pintura en què la sàtira és substituïda per una forta ambigüitat donada per imatges seriades i industrialitzades.

Cançoner popular de Mallorca

1 Resposta

(Illes Balears, 1966)

Recull de cançons populars. Aplegat per Rafael Ginard i Bauçà en quatre volums. Publicat per l’editorial Moll, amb pròlegs de Francesc de Borja Moll.

Exclusivament literari i ordenat alfabèticament per temes, conté unes quinze mil cançons curtes i molts centenars de llargues.

És el cançoner més extens dels Països Catalans i un dels més complerts del món.

Bover i Pons, Miquel

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 14 febrer 1928 – 25 gener 1966)

Ciclista. Fill de Miquel Bover i Salom. Es destacà sobretot en la modalitat en pista.

Fou campió d’Espanya de persecució en la categoria professional (1953, 1954 i 1955).

Morí en un accident de cotxe.