(Olot, Garrotxa, 1883 – Barcelona, 1963)
Jurista. Coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña (1962) i codirigí amb el seu fill Joan Gassiot i Llorens l’Enciclopedia Jurídica Española.
(Barcelona, 1963 – segle XX)
Col·lecció de llibres d’espiritualitat i de literatura religiosa publicada per Edicions 62.
Fou iniciada sota la direcció de Josep M. Ballarín i, més endavant, de Josep M. Piñol.
Ramon Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1963) Pintor. Estudià a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. Destacà com a paisatgista.
Lluís Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 14 setembre 1911 – 1983) Escultor. El 1935 exposà les seves obres a Barcelona, amb teles del seu germà Ramon. Fou nomenat director de la secció de Belles Arts del museu sabadellenc.
(Vilaverd, Conca de Barberà, 13 setembre 1875 – Girona, 1 agost 1963)
Bisbe de Girona (1933-63). Prestà singular atenció a la restauració d’esglésies i d’establiments religiosos d’interès artístic.
(Elda, Vinalopó Mitjà, 1897 – Barcelona, 1963)
Escriptor. Col·laborà a les revistes de la seva ciutat natal.
És autor de l’estudi El paisaje alicantino en la obra de Gabriel Miró (1930).
(Barcelona, 1877 – 1957)
Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso, i germà de Ramon Borrell i Pla (Barcelona, 1876 – 1963), el qual pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris.
Juli conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes.
El seu fill i deixeble fou Pere Borrell i Bertran (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950) Pintor. Conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.
(Barcelona, 1892 – 1963)
Pintor i restaurador. Participà en nombroses exposicions nacionals i obtingué diversos premis.
Sobresortí com a paisatgista (Posta de sol, Núvol, etc).
Treballà també bastant com a restaurador d’obres antigues.
(Barcelona, 17 setembre 1910 – 4 febrer 1963)
Pintor. Exposà per primera vegada el 1944, a l’Hospitalet de Llobregat.
Ha pintat temes florals, retrats i marines.
L’ajuntament de Barcelona li adquirí una obra el 1947.
(Catalunya, 1952 – 1963)
Personatge central dels dotze volums d’El pelegrí apassionat de Joan Puig i Ferreter.
De fet, és com un desdoblament de l’autor, el qual ja el fa sortir, bé que només com a infant, a El cercle màgic (1929).
(Banyoles, Pla de l’Estany, 24 octubre 1869 – 1963)
Metge. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Fou un bon especialista en hidrologia.
Publicà diversos treballs de vàlua sobre aquella matèria i una Topografía médica de Bañolas (1914).
