Arxiu d'etiquetes: 1963

Mas i Masdefiol, Natàlia

(Terrassa, Vallès Occidental, 11 agost 1963 – )

Nedadora. Formada en el Club de Natació Terrassa, s’especialitzà en l’estil lliure.

Fou la primera nedadora de l’estat que baixà del minut (l’any 1978) en la prova de 100 m.

Campiona de l’estat en 100 m lliures (1973 i 1979), 200 m lliures (1977, 1978 i 1979), 400 m lliures (1977, 1978 i 1979), 800 m lliures (1978 i 1979).

Medalla d’or a Splitz (1979) en 200 m lliures, a la final olímpica de relleus de Moscou (1980) aconseguí el rècord espanyol en els 100 m.

L’any 1982 s’incorporà al Club Natació Montjuïc.

Marcet i Riba, Jaume

(Barcelona, 27 gener 1894 – 25 novembre 1963)

Geòleg. Estudià a Barcelona; el 1925 es doctorà en ciències naturals.

Fou ajudant de M. San Miguel a la universitat de Barcelona, i col·laborà sovint amb ell. El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb L. Duparc.

Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional (1926). El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica, i el 1928, Estudio petrográfico… de los alrededores de Toledo (premi Agell 1926).

Ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1930), i fou col·laborador, i més tard director, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Fou també col·laborador del CSIC, que li publicà La determinación de los minerales petrográficos por vía óptica (1941). Fou, encara, director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona (1959-63).

El seu Estudi fisiogràfic de Catalunya (premi Fundació Patxot 1930) ha restat inèdit.

Marcet i Coll, Josep Maria

(Sabadell, Vallès Occidental, 26 març 1901 – 4 abril 1963)

Polític i industrial. Féu estudis a Sabadell i a Bordeus, però els deixà i treballà a la fàbrica tèxtil familiar.

Afiliat a les Joventuts Mauristes. Lluità, durant la guerra civil, amb les tropes del general Franco, i entrà a Sabadell amb els franquistes (1939). Alcalde interí de Sabadell (1940-42) i titular fins al 1960, i s’hi distingí per una actitud atípica dins l’esfera oficial.

Membre de les corts espanyoles (1942-48) i president del Gremi de Fabricants de Sabadell i de l’Aeroclub de la ciutat.

Escriví Mi ciudad y yo (1963), memòries dels seus anys d’alcalde, exposa les arbitrarietats dels primers anys de la postguerra.

Maluquer i Rosés, Joan

(Barcelona, 1903 – 1963)

Advocat i jurisconsult. Fill de Joan Maluquer i Viladot.

Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Cal esmentar les obres Diccionario elemental del Seguro (1935), Enseñanzas de la revolución y de la guerra civil española en las diversas ramas del seguro (1945) i El dret civil català avui vigent (1962).

Fou el pare de Joaquim Maluquer i Sostres

Lliga del Bon Mot

(Barcelona, 1908 – 1963)

Entitat fundada per Ricard Aragó (Ivon l’Escop), el qual el 1908, des del “Diario de Gerona”, s’havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers.

Maragall, a l’article Alerta (19 setembre 1908), donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes Balears, féu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets.

Trobà el suport de bisbes, intel·lectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones.

Lete i Triay, Manuel de

(Palma de Mallorca, 10 octubre 1889 – Barcelona, 9 juny 1963)

Escriptor caputxí, conegut per Andreu de Palma de Mallorca. Es llicencià en dret a Barcelona, i hi prengué l’hàbit el 1915.

Fou una de les figures intel·lectuals de l’orde, escriví a “Estudis Franciscans”, fundà l’anomenada Escola Lul·liana i s’especialitzà en història local i religiosa.

Entre altres obres, publicà Iconografia Caputxina de Catalunya i Mallorca (1923), Els sistemes i les idees jurídiques de Ramon Llull (1936), Historia de la villa de Sant Feliu de Codines (1946), Las calles antiguas de Tarragona (1956-58) i l’assaig històric Prat de Llobregat (1958).

Labarta i Planas, Francesc

12 Respostes

(Barcelona, 26 agost 1883 – 3 novembre 1963)

“Lata”  Pintor i dibuixant. Un dels més destacats de començaments del segle XX. Fill de Lluís Labarta i Grané. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i aprengué de molts artistes contemporanis.

Viatjà per l’estranger i, a la tornada, amb altres artistes fundà la societat Les Arts i els Artistes.

Va fer moltes decoracions en edificis públics i en esglésies, però la seva millor producció artística és el paisatge, al qual es dedicà especialment a partir del 1922.

Popularitzà a el “Papitu”, “L’Esquella de la Torratxa” i “Cuca Fera”, el pseudònim de Lata. Va fer moltes il·lustracions de llibres.

Joaniquet i Extremo, Aureli

Deixa un comentari

(Forcat, Ribagorça, 4 octubre 1895 – Barcelona, 7 maig 1963)

Advocat, periodista i polític. Fou redactor en cap d’“El Noticiero Universal”, secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’unificació (1937).

A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona.

Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya. Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de caràcter agrari que deuen tenir-se en compte (Barcelona, 1933), en defensa del règim de parceria contrària a les iniciatives centralistes, Calvo Sotelo. Una vida fecunda. Un ideario político. Una doctrina económica (Santander, 1939) i Alfonso Sala Argemí, conde Egara (Madrid, 1955), del qual fou secretari.

Jaquetti i Isant, Palmira

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 setembre 1895 – els Monjos, Alt Penedès, 8 maig 1963)

Poetessa i compositora. És autora del llibre de poemes L’estel dins la llar (1938).

Treballà activament en la composició del Cançoner popular i musicà diversos poemes, publicats amb els títols de Cançons d’infants, Trenta cançons nadalenques i Himnes, on deixà constància de la seva gran sensibilitat.

Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada

1 Resposta

(Barcelona, 1963 – )

(ISPA)  Institució. Creada com a continuació del Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada (1958).

L’obra d’aquesta institució va íntimament lligada a Rogel·li Duocastella, i el seu camp específic ha estat la sociologia religiosa.