Arxiu d'etiquetes: 1958

Cardona i Lladós, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 juny 1877 – 16 setembre 1958)

Pintor i dibuixant. Format a l’Escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.

Col·laborà en revistes catalanes (“Forma” i “La Ilustració Catalana”), franceses (“Le Rire” i “La Vie Parisienne”) i alemanes (“Jugend” i “Simplicissimus”). Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen.

El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa. La seva temàtica se centra en l’element femení.

Cabot i Montalt, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 abril 1885 – 2 maig 1958)

Advocat i promotor i publicista esportiu. Va ser jugador del Club de Futbol Catalònia, fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club (1905), del F.C. Barcelona i del Club X (1907).

Fundador dels setmanaris “Sports” (1906), “Los deportes” (1908) i “Stadium” (1911).

President de la Federació Catalana de Futbol, el 1915 impulsà l’elaboració del projecte de campionat de lliga. Vicepresident del F.C. Barcelona (1921), emprengué el projecte del camp de les Corts.

Redactà el reglament i estructurà l’actual sistema competitiu de la Federació Espanyola de Futbol, de la qual fou secretari general el 1926.

Bohigas i Martorell, Nil

2 Respostes

(Barcelona, 2 abril 1958 – 13 juny 2016)

Alpinista. Formà part de l’expedició catalana del 1988 a l’Everest, després de dues temptatives infructuoses el 1982 i el 1983.

Ha fet diverses expedicions en solitari, entre les quals destaquen la del pol Nord magnètic (1990) i l’intent d’assolir el pol Nord geogràfic (1992).

Fou també un especialista en parapent de gran muntanya.

Bayerri i Bertomeu, Enric

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 6 setembre 1882 – 23 setembre 1958)

Historiador. Dedicà gairebé tota la seva obra, desigual pel que fa a la metodologia, però interessant pel material documental que proporciona, a l’estudi històric de Tortosa i de la comarca.

D’entre les seves obres cal esmentar: Historia de Tortosa y su comarca (1939-60), Privilegis de la vila d’Ulldecona (1951), Cartulario de la militar y soberana orden de San Juan de Jerusalén (1951), Colón tal cual fue. Los problemas de la nacionalidad y de la personalidad de Colón y su resolución más justificada (1961), en la qual s’esforçà a demostrar que Colom era tortosí; Los códices medievales de la catedral de Tortosa (1962).

Baulenas i Setó, Lluís Anton

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 setembre 1958 – )

Escriptor i crític literari.

Destaca per la seva obra narrativa (Neguit, 1988; Càlida nit, 1990, Noms a la sorra i Alfons XIV. Un crim d’Estat, finalistes del premi Sant Jordi 1994 i 1996; El fil de plata, 1998) i per la dramàtica (Històries negres, 1987; Frenopàtic, 1988; El pont de Brooklyn, 1995).

És també divulgador dels clàssics catalans i traductor.

art català, L’

3 Respostes

(Barcelona, 1955 – 1958)

Compendi de l’història de l’art de Catalunya. Editat per Aymà SL, sota la direcció científica de Joaquim Folch i Torres i realització tècnica de Frederic-Pau Verrié.

És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la Prehistòria fins al principi del segle XX.

Hi col·laboraren estudiosos destacats en cada etapa i en cada aspecte.

Andreu i Pausas, Pere

5 Respostes

(Barcelona, 1874 – 1958)

Artista de circ. Fill d’un fuster de Sants, a quinze anys s’incorporà a un circ i en el transcurs dels anys n’aprengué totes les especialitats.

Casat amb una fonàmbula francesa, Maria Lluïsa Lasserre, tingueren sis fills: Maria Lluïsa (morta el 1915), Josep Andreu i Lasserre (Charlie Rivel), René, Pau, Marcel i Roger, coneguts mundialment pel seu espectacle Andreu-Rivels.

Alcoberro i Pericay, Agustí

Deixa un comentari

(Pals, Baix Empordà, 8 novembre 1958 – )

Escriptor i historiador. Catedràtic de geografia i història a l’ensenyament mitjà i ha fet col·laboracions sobre temes d’història i pedagogia en diverses revistes especialitzades.

Inicià la seva tasca literària amb obres per a públic infantil i juvenil: El secret del doctor Gibert (1981), Set gates de vida (premi Lola Anglada 1986), Una troca embolicada (1988) i Els ulls de l’aiguamoll (1993).

La seva primera novel·la per a públic adult, Retrat de Carme en penombra, obtingué el premi Sant Jordi de l’any 1988. Posteriorment publicà Procés a Anna Boixadós (1994), l’edició crítica de les Cròniques d’Espanya (1997), de Pere Miquel Carbonell, Identitat i territori. Escrits geogràfics del Renaixement (1999), la biografia Miquel Batllori (2000), L’exili austriacista (1713-1747) (2002), Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII (2004) i ha participat també en diverses obres col·lectives com ara Catalunya durant la guerra de Successió (2006) i Per Bruixa i Metzinera (2007).

El 2008 fou nomenat director del Museu d’Història de Catalunya, càrrec que ocupà fins el setembre de 2014. El 17 d’octubre de 2017 fou elegit vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana i assumí el lideratge de l’entitat quan el seu president Jordi Sánchez fou empresonat el mateix dia.

Al novembre d’aquest any rebé el premi Memorial Francesc Candel.

Ainaud i Sánchez, Enric

4 Respostes

(Alacant, 7 abril 1875 – Barcelona, 26 abril 1958)

Violinista. Germà de Josep i de Manuel. Director artístic de l’Associació Íntima de Concerts de Barcelona. El 1905 fundà i dirigí una acadèmia de música del seu nom.

És autor d’algunes composicions i d’un mètode de violí.

Estelrich i Artigues, Joan

12 Respostes

(Felanitx, Mallorca, 20 gener 1896 – París, França, 20 juny 1958)

Escriptor i polític. Conferenciant, assagista, humanista i crític, és una de les figures més sobresortints que ha aportat Mallorca a la literatura catalana. Arrelat des de jove a Barcelona, dirigí els “Quaderns d’Estudi” (1918) i col·laborà a “La Revista” i a “La Veu de Catalunya”.

L’any 1919 fundà Expansió Catalana, entitat destinada a difondre a l’estranger la cultura catalana, tasca que aconseguí a través d’una estada a Portugal, del contacte amb els occitans, de la publicació de l’estudi Per a la valorització internacional de Catalunya (1920) i del panegíric Maragall laude (1922).

L’any 1923 fou director de la Fundació Bernat Metge, creada per Francesc Cambó, i per a la qual traduí una part del Discursos de Ciceró (1923) i el segon volum de la Història d’Alexandre el Gran de Quint Curci (1926).

Fruït dels seus treballs crítics sobre literatura és l’assaig Entre la vida i els llibres (1929) i els assaigs polítics La qüestió de les minories nacionals (1929), El moment polític (1930) i Catalunya endins (1930). Fou director de “La Veu de Catalunya” (1931) i de la revista “Occident” (1936-39), editada a París.

En els darrers anys de la seva vida canvià totalment de posició política i durant la dictadura obtingué el càrrec de delegat d’Espanya a la Unesco (1952-58). D’aquesta darrera època és el llibre Las profecías se cumplen.