Arxiu d'etiquetes: 1951

Colomer i Soler, Edmon

3 Respostes

(Barcelona, 26 setembre 1951 – )

Director d’orquestra i compositor. Fill del músic Àngel Colomer i del Romero.

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música a Barcelona i fou deixeble de Xavier Montsalvatge i A. Ros i Marbà. Amplià estudis a Alemanya, Àustria i Gran Bretanya. El 1981 estudià direcció i composició a la Universitat de Bloomington (EUA).

Ha dirigit l’Orquestra del Conservatori de Barcelona, la Coral Cantiga, la del Conservatori Professional de Manresa, la Joven Orquesta Nacional de España (1983-86) i, des de 1986, l’orquestra simfònica de Tenerife.

Colom i Colom, Àngel

4 Respostes

(Rupit i Pruit, Osona, 22 desembre 1951 – )

Polític. Militant de diversos moviments nacionalistes, treballà al CIEMEN (1980-86) i coordinà i impulsà la Crida a la Solidaritat (1981-86).

El 1987 va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya, el 1988 fou diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya, i el 1989 en fou elegit secretari general, càrrec que exercí fins a l’any 1996, quan abandonà el partit per fundar-ne un de nou, el Partit per la Independència (PI), el qual presidí fins a la seva dissolució.

Ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya on ha tingut diversos càrrecs.

Claret i Serra, Lluís

5 Respostes

(Andorra la Vella, Andorra, 10 març 1951 – )

Violoncel·lista. Fill d’Andreu Claret i Casadessús i germà d’Andreu i Gerard. Alumne d’Enric Casals, amplià estudis a París i als EUA.

Ha actuat, convidat, en la majoria d’agrupacions simfòniques d’Europa i d’Amèrica. Ha aconseguit el premi Beethoven del concurs internacional Gaspar Cassadó (1973), el del concurs internacional de Bolonya (1975), el del Pau Casals de Barcelona (1976) i el del Mstislav Rostropovitx de La Rochelle (1977).

Fou un dels fundadors del Quartet Ciutat de Barcelona i de l’Escola de Música de Barcelona.

Del 1981 al 1993 formà, junt amb el seu germà i Albert Giménez, el Trio de Barcelona.

Claret i Serra, Gerard

8 Respostes

(Andorra la Vella, Andorra, 10 març 1951 – )

Violinista. Fill d’Andreu Claret i Casadessús i germà d’Andreu i Lluís. Alumne d’Enric Casals, el 1972 amplià estudis al Conservatori Reial de Brussel·les.

Ha actuat de solista en diverses orquestres, ha col·laborat amb Maurice Gendron i Narciso Yepes, i el 1979 formà un duo amb el pianista Josep Maria Escribano.

Fou un dels fundadors del Quartet Ciutat de Barcelona, del Quartet Numen i de l’Escola de Música de Barcelona.

Formà part del Trio de Barcelona, juntament amb el seu germà i amb Albert Giménez.

Ciervo, El

7 Respostes

(Barcelona, 1951 – )

Revista en castellà. Dirigida des del 1953 per Llorenç Gomis.

S’ha caracteritzat per una actitud avançada i liberal, i ha influït en la renovació d’amplis sectors intel·lectuals del catolicisme espanyol en qüestions religioses, culturals, socials i polítiques.

Casasses i Figueres, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 març 1951 – )

Escriptor. S’inicià en la poesia a la revista menorquina “Druida” amb La bragueta encallada (1972).

Es donà a conèixer, però, amb No hi érem (1993, Premi de la Crítica). Altres obres: El poble del costat (1993), Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (1994), Calç (1995, premi Carles Riba), D’equivocar-se així (1997), Irània i bacallà (1998), etc.

La seva obra és transgressora i ha recitat la seva poesia en espectaculars recitals. Ha traduït diverses obres, especialment de poesia i de teatre.

El 2020 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Camp i Llopis, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 1877 – 9 gener 1951)

Advocat i historiador. Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important col·lecció bibliogràfica sobre aquest tema.

Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia (1918-23), Introducció a l’estudi de la guerra napoleònica a Catalunya (1927), La invasión napoleónica (1943) i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimentos revolucionarios de Cataluña (1941).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1941).

Caballé i Clos, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1870 – 4 agost 1951)

Escriptor i periodista. Exercí d’advocat criminalista i col·laborà a la premsa barcelonina (“El Liberal”, “El Diluvio”), sovint amb el pseudònim Fermín.

Després de 1939 publicà llibres de records: Barcelona de antaño (1944), La criminalidad en Barcelona (1885-1908) (1945), Los viejos cafés de Barcelona (1946), José Anselmo Clavé y su tiempo (sd).

Bou i Gravia, Josep

3 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 1951 – )

“Pep Bou”  Actor. Fundador de les companyies Pa de Ral (1978) i La Viu Viu Teatre (1981).

Ja en solitari, treballà amb el professor japonès Fugi Ishimaru i creà espectacles de manipulació de bombolles i pel·lícules de sabó amb els quals aconseguí de configurar una poètica pròpia (Bufaplanetes, Fira de Tàrrega, 1982, i Sabó sabó, Teatre Romea, 1990, Ambrossia, 1998 ).

Ha actuat per Europa, Amèrica i Àsia i ha rebut diversos guardons nacionals i internacionals.

El 1997 realitzà un nou espectacle amb vapor i sabó a partir de la poesia visual de Joan Brossa. Altres espectacles són: Diàfan (2003), Clar de llunes (2007), Atmosfera (2009), Clinc! (2011), La Pell de l’Aigua (2014), etc.

Enllaç web:  Pep Bou

Borrell i Nicolau, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 13 agost 1888 – 26 abril 1951)

Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i al taller dels Vallmitjana. Féu breus estades a París el 1909 i el 1913, on freqüentà les reunions cubistes.

Esculpí l’estàtua del monument al poeta Jacint Verdaguer (a la Diagonal de Barcelona) i la del bisbe Torras i Bages, al mausoleu de la catedral de Vic. Féu, a més, retrats, la majoria de bronze.

El seu estil és sobri, malenconiós i idealista.