(Alacant, 6 novembre 1887 – 6 gener 1951)
Pintor. Exercí una gran influència a Alacant.
Conreà el paisatge, dins la línia expressionista.
Varela i Isabel, Emili
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1951
Tuset i Tuset, Salvador
(València, 9 novembre 1883 – 1951)
Pintor. Alumne de Joaquim Sorolla. El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa.
Dins un espectre colorista ampli, conreà el paisatge, el retrat i, sobretot, l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el post-impressionisme.
El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una important exposició d’homenatge pòstum.
Torrent i Llorca, Ferran
(Sedaví, Horta, 30 maig 1951 – )
Escriptor i periodista. Ha conreat la novel·la policíaca de forma molt original, combinant intriga i humor i creant personatges com el comissari Tordera, el periodista Hèctor Barrera, Trilita i el Noi.
Entre altres publicà No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana! (1985), Un negre amb un saxo (1987), que fou adaptada al cinema, Cavall i rei (1989) i L’any de l’embotit (1992).
El 1994 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la de caire autobiogràfic Gràcies per la propina. Posteriorment ha publicat La mirada del tafur (1996) i L’illa de l’holandès (1998).
Siles i Ruiz, Jaume
(València, 16 abril 1951 – )
Poeta en castellà. Especialitzat en filologia llatina, residí a Viena, on fou el director de l’Instituto Español de Cultura i l’agregat cultural de l’ambaixada espanyola.
La seva lírica té una inclinació cap a la poesia pura i considera el llenguatge com l’element fonamental, instrument i finalitat alhora, de la seva obra.
Ha publicat Génesi de la luz (1969), Canon (1973), Música de agua (1983), Trans-textos (1986) i Columnae (1987), entre d’altres.
Ruiz i Torres, Pere
(Elx, Baix Vinalopó, 1951 – )
Historiador. Llicenciat i doctor en filosofia i lletres (història) per la Universitat de València. Professor universitari des de 1976. Catedràtic d’història contemporània. Vice-rector d’ordenació acadèmica i professorat en la Universitat de València (1986-90), i rector en la dita universitat (1994-2002). President de l’Associació d’Història Contemporània i director de les revistes “Ayer” i “Pasajes de pensamiento contemporáneo”.
Autor, editor o coautor, entre altres, dels llibres: Estudios sobre la revolución burguesa en España (1979), Señores y propietarios. Cambio social en el sur del País Valenciano, 1650-1850 (1981), España en el siglo XVIII (1985), Història del País Valencià. Època contemporània (1990), La época de la razón (1993), Europa en su historia (1993), Reformas y políticas agrarias en la historia de España (1996), Nacionalismo e historia (1998), Universitat i compromís social (1999), Discursos sobre la historia (2000), The Political Uses of de Past (2002), La Ilustración y las ciencias. Para una historia de la objetividad (2003).
Autor de l’estudi preliminar del llibre de Rafael García Ormaechea, Supervivencias feudales en España. Estudios de legislación y jurisprudencia sobre señoríos (1932, reeditat el 2002).
Revista Valenciana de Filologia
(València, gener 1951 – )
Publicació de l’Institut de Literatura i Estudis de la Institució Provincial de València. Volgué abraçar tota mena de treballs d’investigació en català o en castellà, d’autors valencians o no valencians, amb la condició que tractessin temes relacionats amb el País Valencià, sobretot els seus aspectes lingüístics.
Projectada per a sortir trimestralment, tingué sempre, per diversos motius, un caràcter molt irregular. Fou dirigit per Artur Zabala, director, també, de l’Institut de Literatura i Estudis.
Entre d’altres autors, la revista conegué la col·laboració de Dámaso Alonso, Manuel Sanchis i Guarner, Joan Fuster, Martí de Riquer, Rafael Ferreres, Francesc Almela i Vives, etc.
Enllaç web: Revista Valenciana de Filologia
Galmés i Sanxo, Salvador
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 març 1876 – 25 abril 1951)
Erudit i narrador. Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat sacerdot el 1904, any en que cursà estudis lliures a la facultat de dret de Barcelona, on es llicencià el 1907.
Cap al 1911 començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull, i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Antoni M. Alcover (1919-23). Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX (1911-38) i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de meravelles (1931-34) i del Blanquerna (1934-54) a la col·lecció “Els Nostres Clàssics”.
Escriví una Vida compensiosa del beat Ramon Llull (1915), un excel·lent estudi sobre el Dinamisme de Ramon Llull. Traduí i prologà per a la Fundació Bernat Metge D’agricultura, de Cató (1927), Del camp, de Varró (1928), i De l’orador, de Ciceró (1929-33).
La seva tasca d’erudit no li permeté de dedicar-se prou a la seva vocació d’escriptor adscrit a l’anomenat naturalisme rural. Deixà només la contarella primerenca Flor de card (1911) i les magnífiques narracions recollides pòstumament a Novel·letes rurals (1953) i Quadrets i pinzellades (1956).
Ferrocarrils de Mallorca, Companyia dels
(Mallorca, 1876 – 1951)
Societat. Creada en fusionar-se les empreses britàniques The Majorca Railway Co Ltd (1872) i Majorca Central & South Eastern Railway Co Ltd, per tal de construir i explotar la xarxa ferroviària de 216,5 km, a l’illa de Mallorca.
El 1951 va passar a dependre de la companyia estatal FEVE, que més tard va clausurar algunes línies de la xarxa.
Études Roussillonnaises, Les
(Perpinyà, 1951 – )
Revista trimestral. Publicà articles d’història i arqueologia, textos, necrologies d’historiadors i erudits, i comentaris bibliogràfics sempre relacionats amb temes catalans i més específicament de la Catalunya del Nord.
Entre altres, en foren col·laboradors Ramon d’Abadal, Pere Ponsich, M. Durliat i Maties Delcor.
Estudi General Lul·lià -1951/ –
(Palma de Mallorca, 1951 – )
Institució creada per a contribuir a restaurar els estudis universitaris i fomentar la cultura a Mallorca.
El mateix any de la seva creació inicià els primers cursos de filosofia i lletres i dret, suprimits el 1957 per dificultats econòmiques. L’any 1959 fou creada la càtedra Ramon Llull amb seu en aquest centre.
Des del 1967 fins al 1973 promogué i acollí l’establiment d’una delegació de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona, així com les escoles de turisme, assistents socials i diverses entitats culturals.
Ha creat un Institut de Llengües Modernes, ha organitzat cursos de castellà per a estrangers i ha patrocinat la celebració d’un gran nombre d’actes culturals i unes quantes publicacions. En conjunt, ha assolit un pes molt notable dins la vida cultural mallorquina.
Des de l’any 1977 organitzà els Cursos d’Estiu de Català a Mallorca.
Dades dels Països Catalans 