Arxiu d'etiquetes: 1949

Tous i Maroto, Josep Maria

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 20 juny 1870 – 20 febrer 1949)

Escriptor. Es llicencià en lletres i fou arxiver de l’ajuntament de Palma de Mallorca. Col·laborador de “Migjorn”, “Catalunya” i “Es Ca d’Inca”. Fou proclamat mestre en gai saber.

Poeta popular, publicà Flors d’ametller (1903), Instantànies (1904) i Obra selecta (1951). Cal recordar el seu teatre dialectal i costumista, com Es nervis de sa neboda (1947), Mestre Lau es taconer o ses rodes que fa el món (1948), El tio de l’Havana (1947) i La santa pagesa (1930).

Salvà i Ripoll, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1878 – 1949)

Polític. Advocat, germà de Maria Antònia. Membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca i director de la revista “La Nostra Terra” en 1929-36, fou un dels fundadors del Centre Autonomista de Mallorca el 1930.

Tingué més una activitat econòmica que no política: secretari del Banc de Crèdit Balear (1929-49) i president del Foment del Turisme de Mallorca (1934).

Gay i Forner, Vicent

Deixa un comentari

(Almussafes, Ribera Baixa, 8 desembre 1876 – Madrid, 4 desembre 1949)

Publicista i polític. Catedràtic d’economia política a Valladolid i a Madrid.

Publicà cròniques i comentaris sobre l’Amèrica Llatina, com Impresiones de la América española (1915), i estudis de tema polític i econòmic, com El imperialismo y la guerra europea (1915).

D’ideologia conservadora, col·laborà amb la Dictadura de Primo de Rivera i fou el primer delegat de premsa del govern del general Franco en esclatar la guerra civil.

Garcia i Soriano, Just

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, 14 abril 1884 – Madrid, 4 maig 1949)

Historiador i erudit. Estudià dret i filosofia a Madrid i des del 1924 fou arxiver de diverses institucions.

Escriví Orihuela durante la Guerra de la Independencia (1908), Vocabulario del dialecto murciano (1932), La reconquista de Orihuela (1934), Anales de la imprenta en Murcia (1941) i El teatro universitario y humanístico en España (1945).

Fortuny i de Madrazo, Marià

1 Resposta

(Granada, Andalusia, 11 maig 1871 – Venècia, Itàlia, 3 maig 1949)

Escenògraf i pintor. Fill de Marià Fortuny i Marsal. Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889, on hi ha un museu monogràfic dedicat a ell.

Com a escenògraf la seva principal aportació fou la cúpula Fortuny.

Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i catifes.

Faner i Coll, Pau

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 4 abril 1949 – )

Escriptor i pintor. Introductor del realisme màgic, influït per la novel·la sud-americana, s’ha destacat com a renovador de la literatura menorquina.

A escrit Contes menorquins (1972), L’arcàngel (1974, premi Ciutat de Palma 1972), Un regne per a mi (1975, premi Sant Jordi), El camp de les tulipes (1976), Potser només la fosca (1979), Amb la mort al darrera (1980), Lady Valentine (1984, premi Víctor Català), Fins al cel (1984, premi Josep Pla i Joan Crexells), Viatge de nit (1986), Moro de rei (1988, premi Ramon Llull), Mal camí i bon senyor (1993, premi Joanot Martorell) i, en castellà Caballos de carga (1984), AEIOU (1986) i Flor de sal (1986, premi Nadal).

Ha realitzat també algunes exposicions de pintura.

Espiga, L’

1 Resposta

(València, 1949 – 1965)

Col·lecció de l’Editorial Torre. Fundada per Xavier Casp i Miquel Adlert i Noguerol. Publicà cinquanta-un títols, en llur majoria breus, de temes literaris i històrics.

Fou important en el redreç de la postguerra perquè significà la continuïtat amb els escriptors joves del País Valencià, alguns dels quals (Andrés i Estellés, Jaume Bru, Joan Fuster, Alfons Cucó) hi publicaren els primers llibres.

Cri Socialiste, Le

2 Respostes

(Perpinyà, novembre 1936 – 1949)

Setmanari. Aparegut en substitució de “Le Cri Catalan” i com a òrgan oficial de la SFIO, dirigit per Joan Payra. Per l’octubre de 1936 esdevingué l’òrgan de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals.

Interromput durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué des del novembre de 1944.

Castellví i Duran, Antoni Benet de

3 Respostes

(València, 21 gener 1766 – 28 juny 1808)

Novè comte de Castellar i onzè de la Vilanova, i baró d’Estivella i de Novetlè. Fill de Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu.

Recollí la successió de la línia troncal i fou també setè comte de Carlet. Fou l’avi d’:

Helena de Castellví i Shelly (València, 16 octubre 1821 – Madrid, 29 desembre 1863)  Es casà amb l’infant d’Espanya Enric de Borbó, primer duc de Sevilla. La seva rebesnéta fou:

Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon (Madrid, 1867 – Barcelona, 22 maig 1949)  Onzena comtessa de Carlet i tretzena del Castellar, títols que aportà, per matrimoni, als Armet de Barcelona i fou la darrera Castellví de la línia de Castellar.

Balent, Andreu

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1949 – )

Historiador i polític. Llicenciat en història per la universitat de Montpeller (1971), professor al Liceu Aragó de Perpinyà. Arran dels fets de maig de 1968 a l’estat francès, dels quals era un dels impulsors a l’àrea occitano-catalana, s’adherí al Parti Socialiste Unifié (PSU), en el qual ocupà la secretaria de la Federació dels Pirineus Orientals (1971-72).

Ha participat en la major part de les iniciatives nord-catalanes (GREC, Universitat Catalana d’Estiu, Grup Cultural de Joventut Catalana, etc) i en l’acció sindical dels ensenyants d’esquerres. Col·laborà a les revistes “Massana”, “Conflent”, “Aïnes”, “Sant Joan i Barres” i d’altres periòdics polítics de l’estat francès.

Ha publicat Els partits polítics al Principat (1971), Història de les organitzacions obreres a Catalunya-Nord, 1848-1914 (1977), premi Josep de la Trinxeria, i, en col·laboració amb Miquel Cadé, Histoire du Parti socialiste dans les Pyrénées-Orientales de sa fundation, 1895, au Congrès de Tours, 1920 (1982).