Arxiu d'etiquetes: 1944

Torres i Tur, Elies

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1944 – )

Arquitecte i paisatgista. Professor de l’ETSAB des de l’any 1969, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes com Ucla i Harvard. Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera (1980).

Conjuntament amb Josep Antoni Martínez i Lapeña ha realitzat diverses obres en l’àmbit eivissenc, on es produeix una reinterpretació dels models tradicionals de l’illa. És el cas d’habitatges unifamiliars com el de Cap Martinet (1985-87) o com la casa Boenders a Sant Antoni (1979-83) i el mateix castell d’Eivissa (1983-93), on s’estableix un diàleg amb el passat a partir de la invenció de subtils mecanismes arquitectònics, i sovint de l’ús de la ironia.

Les preocupacions relacionades amb el paisatge es veuen reflectides en obres com els jardins de la Vil·la Cecília (1982-86), a Barcelona, on aparegué el fanal Lampeluna (premi Delta de disseny), i en les rampes del castell de Castelldefels (1987-93, premi FAD).

Tomàs i Renteria, Josep

Deixa un comentari

(Binissalem, Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1944)

Dirigent republicà. Dirigí el Centre Republicà Federal de Palma i formà part de la comissió gestora que el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec de l’ajuntament de Palma.

Posteriorment fou regidor i tingué un especial paper com a mitjancer en múltiples conflictes obrers. Fou alcalde de Palma en gener-desembre de 1933.

Teruel i Rebollo, Abelard

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, 1878 – Alacant, 1944)

Escriptor. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques.

És autor de moltes obres teatrals, com les comèdies Las golondrinas claras, El memoralista (1918) i Los dos crepúsculos, i sarsueles, sainets i monòlegs escrits, en majoria, col·laborant amb els autors E. Garcia i Marcili o Antoni Ferrándiz. També publicà la novel·la La rià (1909).

Roussillon, Le

4 Respostes

(Perpinyà, 2 maig 1870 – 12 agost 1944)

Diari aparegut com a successor del “Journal des Pyrénées-Orientales”. Monàrquic i catòlic, es proposava de defensar les idees de conservació política, religiosa i social contra les doctrines revolucionàries.

El 1905 desenvolupà una violenta campanya contra l’aplicació de la llei de separació de l’església i l’estat.

Reig i Genovés, Joan

Deixa un comentari

(València, 1865 – 1944)

Sociòleg. Advocat, fou deixeble de Rafael Rodríguez de Cepeda i d’Antoni Vicent, i seguidor, després, de la Democràcia Social de Severino Aznar.

A València orientà la Unió Social Cristiana, el periòdic “El Pueblo Obrero” i la Casa dels Obrers, intents de formació d’un sindicalisme catòlic fort.

Garnelo i Alda, Josep

2 Respostes

(Énguera, Canal de Navarrés, 25 juliol 1866 – Montilla, Andalusia, 29 octubre 1944)

Pintor. Fill de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez, i germà d’Eloísa Garnelo i Aparicio. Estudià a la universitat i a l’Escola de Belles Arts de Sevilla, i, més tard, a la de San Fernando de Madrid.

Fou premiat, en diverses exposicions nacionals, per obres com La mort de Lucano, Duel interromput, Cornèlia i Santuari grecoibèric, i el 1888 obtingué una pensió a Roma, gràcies a El centaure Nessos.

Realitzà pintures murals i fou professor a les escoles de Belles Arts de Saragossa, Barcelona (1895) i Madrid. Acadèmic de San Fernando (1912) i sots-director d’El Prado (1915-18), fou cobert d’honors oficials. Té obres als principals museus d’Espanya, sixí com a Roma, Brussel·les, Londres, Buenos Aires, etc.

La revista “Énguera” li dedicà un important número d’homenatge el 1965. Col·laborà, també, com a crític, a la revista “El Arte”.

Garcés i Ramon, Joan Enric

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria, 1944 – )

Polític i escriptor. Estudià ciències polítiques i dret a les universitats de València i Madrid i amplià estudis a la Sorbona, on es doctorà. Durant el curs 1969-70 donà classes sobre teoria de l’estat a la universitat de Madrid.

També fou professor a les universitats de Lovaina, Oxford, Bogotà i Santiago de Xile, on conegué Salvador Allende, de l’equip del qual fou assessor polític mentre Allende detingué la presidència de la República.

Coneixedor i testimoni de l’experiència de la Unidad Popular, ha escrit El estado y los problemas tácticos en el gobierno de Allende (1974). També és autor de Cuba: un enfoque de su sistema político (1967).

Ferrer i Calatayud, Pere

Deixa un comentari

(València, 1 gener 1860 – 7 abril 1944)

Pintor i acadèmic. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València, i fou deixeble d’Antoni Cortina.

Excel·lí sobretot com a pintor de marines, flors i retrats, i sentí predilecció pels tons blaus.

Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica (1897). Des del 1919 dirigí l’Acadèmia de Belles Arts de València. Obtingué premis en nombroses exposicions nacionals i internacionals.

Entre les seves obres cal citar Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb (Museu de Belles Arts de València).

Conte, Eduard

Deixa un comentari

(Perpinyà, 16 octubre 1862 – París, França, 7 febrer 1944)

Escriptor i periodista. Col·laborador de “La Dépéche” de Tolosa (Llenguadoc).

Ha publicat moltes novel·les, entre les quals George Sauvageon, on evoca els seus records de jovenesa al Rosselló, llibres de viatges i un estudi sobre el pintor Ribera.

Conill, Lleó

Deixa un comentari

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 6 setembre 1872 – Vernet, Conflent, 21 agost 1944)

Botànic i mestre. President de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, féu importants estudis sobre la flora de la Catalunya Nord.

Entre altres treballs publicà Les zones de vegetació al Canigó (1926), Observations sur la flore des Pyrénees Orientales (1932) i dos reculls de noms populars de plantes catalanes.