Arxiu d'etiquetes: 1943

Torre, Editorial

4 Respostes

(València, 1943 – 1966)

Editorial. Iniciada sota la direcció de Xavier Casp i Miquel Adlert. Publicà la col·lecció L’Espiga (iniciada el 1949; 51 volums petits), diversos volums fora col·lecció i el butlletí Esclat (1948; 3 números), amb obres de diversos autors, majoritàriament valencians, sovint inèdits anteriorment.

Formà part, amb editorials del Principat i les Illes, d’una Acció Editorial Coordinada, quant a la distribució i la publicitat, i tingué una notable amplitud de gèneres: poesia, narrativa, teatre, assaig, història i geografia.

Ripollès i Pérez, Vicent

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 20 novembre 1867 – Rocafort, Horta, 19 març 1943)

Músic. Deixeble de Salvador Giner, fou mestre de capella, successivament, de la seu de Tortosa (1893-95), del Col·legi del Patriarca de València (1895-1905), de l’església del Patriarca de Sevilla (1905-09) i, a partir del 1930, de la catedral de València. Va ser director del Centre de Cultura Valenciana.

Compongué obres religioses i realitzà transcripcions de música polifònica del segle XVI. És autor del Catálogo de las obras polifónicas conservadas en el Archivo del Patriarca de Valencia (1926), El drama litúrgico (1928), El villancico i la cantata del segle XVIII a València (publicat a Barcelona el 1935) i de Músicos castellonenses (1935).

Karr i Alfonsetti, Carme

2 Respostes

(Barcelona, 16 març 1865 – 29 desembre 1943)

Escriptora. Casada amb el novel·lista Josep Maria Lasarte i filla de l’escriptor francès Alphonse Karr.

Fou dirigent del moviment feminista a Catalunya i, l’any 1913, fundà la institució La Llar i dirigí “Feminal”. Passà més tard a presidir l’Acció Femenina (1921).

Col·laborà amb el pseudònim d’El Escardot a la premsa catalana, com ara “Joventut”, “La Mainada” i “La Veu de Catalunya”.

És autora del recull poètic Volves (1906) i de les narracions Clixés (1906). Publicà la novel·la La vida de Joan Franc i Garba de contes (1935).

Són obres teatrals seves Els Ídols (1911) i Caritat (1918).

Garín i Llombart, Felip Vicent

1 Resposta

(València, 19 octubre 1943 – 6 setembre 2023)

Acadèmic d’art. Fill de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco. Ha estat director dels museus de Belles Arts i de Ceràmica de València, i de 1991 a 1993, director general del Museo del Prado, del qual fou nomenat director honorífic.

Catedràtic de l’història de l’art a la Universitat de València, ha publicat, entre altres obres, El pintor Maella (1966), Arte comtemporáneo valenciano en el Museo de Bellas Artes (1972) i Tesoros del Museo del Prado (1996).

Fou director de l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma (1996).

Garcia i Marcili, Eduard

1 Resposta

(Alacant, 1878 – 1943)

Escriptor. Fou crític teatral, amb el pseudònim d’Aristarco, del diari “El Día” d’Alacant.

És autor de la novel·la Cap d’estopa (1902), d’alguns contes del recull Risas y lábrimas, i d’obres de teatre i sarsueles diverses, algunes en col·laboració amb Abelard Teruel.

Fuster i Bonnín, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 22 maig 1870 – 16 abril 1943)

Pintor. Format en el realisme acadèmic, més tard s’inclinà cap al modernisme. Fou professor de dibuix lineal a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma).

Captà l’ambient burgès i intimista de la societat benestant d’aquell temps amb un estil acostat al de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Obtingué medalla d’or a l’exposició internacional de Marsella (1903).

Molt actiu fins al 1920, quedà, després, eclipsat amb l’aparició de les noves tendències d’avantguarda, es clogué dins un humanisme, palès en escenes folklòriques de la pagesia i en paisatges i natures mortes.

Exposà a Palma, Maó, Barcelona, Madrid i Buenos Aires.

Forteza i Pinya, Guillem

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – 22 octubre 1943)

Arquitecte, urbanista i polític. Germà de Bartomeu i de Miquel. Ocupà càrrecs importants a les Illes Balears, com el de director de construccions escolars i el de delegat de belles arts, i fou arquitecte municipal de Palma des del 1933.

Les seves primeres obres demostren la influència d’un tradicionalisme italianitzant (casa d’Alzamora, església des Molinar). Posteriorment s’aproximà al nou corrent de tipus racionalista que s’imposava internacionalment (Grup Escolar Jaume I, 1935).

Com a historiador de l’art, féu treballs sobre arquitectura catalana antiga.

En el camp de la política, ocupà el càrrec de president del Centre Regionalista de Mallorca, i el 1923 fou nomenat alcalde de Palma.

Publicà Pel ressorgiment polític de Mallorca (1931), recull dels seus articles polítics.

Fi, Esteve

1 Resposta

(Tuïr, Rosselló, 1845 – Perpinyà, 1943)

Escriptor popular. Pseudònim d’Esteve Canal, que signava també amb el nom d’Estenenot.

Autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el “Journal Illustré des Pyrénées Orientales” i “La Veu del Canigó”.

Animà també grups folklòrics.

Cantos i Figuerola, Vicent

Deixa un comentari

(Borriana, Plana Baixa, 10 desembre 1868 – Madrid, 26 desembre 1943)

Polític. Estudià dret a la universitat de València, i fou registrador de la propietat. Milità de jove al partit liberal de Canalejas, i, posteriorment, al radical de Lerroux.

Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena (Alcalatén), en totes les eleccions posteriors al 1905.

Fou ministre de justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935.

Bausil, Albert

5 Respostes

(Castres, Llenguadoc, 16 desembre 1881 – Perpinyà, 2 març 1943)

Escriptor en francès, director teatral i fundador de revistes (“Le Cri Catalan”, 1909, i “Le Coq Catalan”, 1917), etc.

Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses (1905), La terrasse au soleil (1921), Poèmes d’amour et d’automne (1928), etc. Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l’autobiografia en forma de novel·la Pèl mouchí, histoire d’un petit garçon (1936).

Fou germà seu Lluís Bausil  (Carcassona, Llenguadoc, 1878 – Perpinyà, 1945)  Pintor postimpressionista. Pintà presseguers florits i són remarcables les seves poètiques aquarel·les.