Arxiu d'etiquetes: 1940

Miguel i Carceller, Vicent

(València, 28 març 1890 – Paterna, Horta, 28 juny 1940)

Escriptor i editor. Col·laborà de ben jove en les revistes satíriques de València, i el 1912 es féu càrrec del setmanari “La Traca”, de caràcter marcadament anticlerical i eròtic, al qual aconseguí de donar una gran popularitat.

Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes d’elles en llenguatge dialectal i amb ortografia castellana (“El Cuento del Dumenche”, 1914-21; “La Sombra”, 1924-26; “La Chala”, 1926- 38; “El Fallero”, 1921-36; “Nostre Teatro”, 1921-22 i 1930-32, etc.), i algunes altres en castellà, com la taurina “El Clarín” i les eròtiques “Bésame” i “El Piropo”, i sobretot, novament, “La Traca” (a partir del 1930), d’enorme difusió a tota la península Ibèrica. També en castellà, edità nombrosos opuscles de propaganda antireligiosa i polèmica.

Ni en l’aspecte literari ni en el gràfic, les seves edicions no es distingiren per llur qualitat, però tenien, en canvi, una enèrgica vivesa d’enginy, una mica groller i primari, que els proporcionava una clientela de masses.

Durant la guerra civil de 1936-39 les seves revistes continuaren en la mateixa línia popularista i republicana; en acabar el conflicte armat fou detingut, torturat, condemnat a mort i afusellat.

Marcos i Cano, Darius

(Sogorb, Alt Palància, 21 octubre 1887 – Tolosa, Llenguadoc, 10 gener 1940)

Metge i polític. Regidor de València (1923) com a membre del Partit d’Unió Republicana Autonomista. Membre del Partit Radical-socialista (1931), després fou diputat per Esquerra Republicana (1935).

Va ser director general de mines (1933), sots-secretari d’Agricultura (al ministeri de Marcel·lí Domingo) i sots-secretari d’Obres Públiques durant tota la guerra civil.

Jarque i Bayo, Francesc

(València, 30 novembre 1940 – 12 setembre 2016)

Fotògraf. Fou un dels integrants del moviment artístic Estampa Popular de València i l’any 1965 realitzà la seva primera exposició, València, que fou seguida d’una altra sobre l’enteixinat mudèjar de la catedral de Terol (1973), Espanya segle XX (1974) i d’Estampas naci-onales (1978).

Il·lustrà els llibres La arquitectura de la renovación urbana en Valencia, de Trinitat Simó, El País Valencià, de Vicent Ventura, i fou autor, juntament amb Enric Llobregat, del monogràfic El Corpus de València.

Amb text de M. Àngels Arazzo, publicà Nuestras fiestas (1979) i Las fiestas de Valencia (1980) i La vieja Valencia, mercantil y artesana (1981). Col·laborà també en la Historia del País Valenciano, en sis volums, de Vicent Boix.

El 1981 realitzà una exposició sobre la taronja juntament amb Josep Vicent Rodríguez i el 1982 una sobre la Vida i obra de Sanchis Guarner.

Janer i Manila, Gabriel

(Algaida, Mallorca, 1 novembre 1940 – )

Escriptor i pedagog. Es llicencià en lletres i féu una ràpida carrera literària amb novel·les realistes i alhora poemàtiques, com: L’abisme (1969), El silenci (1970), Han plogut panteres (1971), Els alicorns (1972), Tango (1977), Els rius de Babilònia (1985), La dama de les boires (1985), etc.

També ha publicat reculls de narracions: El cementiri de les roses (1972), Paradís d’orquídies (1992), etc. Per al públic infantil ha escrit narracions, teatre i novel·les.

El 1994 va aconseguir el premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. És autor també de diversos assaigs sobre història i cultura a Mallorca, sobre literatura infantil i sobre pedagogia del teatre.

Fou el pare de l’escriptora Maria de la Pau Janer i Mulet.

Guillén i Piedemonti, Heliodor

(Alacant, 12 novembre 1863 – 25 març 1940)

Pintor. Era deixeble, a Madrid, del paisatgista Castro Plasencia.

Sobresortí com a paisatgista i també conreà el quadre de gènere.

Gran part de la seva obra es conserva a Alacant, on fou molt considerat professionalment.

Ferrà i Martorell, Miquel

(Sóller, Mallorca, 24 febrer 1940 – )

Narrador. Autor i editor d’una col·lecció monogràfica “Quaderns Sollerics”, amb treballs sobre la vall i la comarca de Sóller.

Especialitzat en la narració històrica, és autor d’una abundant producció que, entre altres obres, inclou Memòries secretes de Cristòfor Colom (1982), El xueta (1983), Contes del Call (1983), No passaran! (1985), El misteri del cant Z-506 (premi Ramon Llull 1985), La guerra secreta de Ramon Mercader (1987), Crònica de Guinea (premi Ciutat de Palma 1988), Contes tàrtars de Mallorca (1988), La dama de Boston (1990) i Alla Akbar (El morisc) (1990).

Espí i Valdés, Adrià

(Alcoi, Alcoià, 4 maig 1940 – 13 abril 2022)

Historiador de l’art i poeta. Es doctorà en filosofia i lletres a València.

En poesia ha publicat Boira als ossos (1965), Voces de silencio (1966), Poemari festiu (1987) i El fill i la festa (1990).

Cap del seminari d’història de l’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant (1968). Té estudis sobre etnologia i folklore, però dins la seva bibliografia, ja nombrosa, sobresurten els treballs sobre pintors valencians del segle XIX, entre els quals Vida y obra del pintor Gisbert (1971).

Cercle de Belles Arts de Palma

(Palma de Mallorca, 1940 – )

Associació cultural. Dedicada a fomentar les manifestacions artístiques.

Organitza exposicions i, especialment, del 1942 ençà, el Saló de Tardor, concurs anual amb diverses seccions. Ha publicat amb intermitències el butlletí mensual “Revista”.

Actualment és instal·lar al Casal Balaguer per deixa del músic Josep Balaguer i Vallès.

Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya

(Alacant, 1940 – 1976)

Institució financera. Constituïda per l’agrupament de les caixes d’estalvis de Cartagena i d’Alacant, com un dels intents de la immediata postguerra d’estructurar una nova regió espanyola amb el nom de Sud-est.

La Caixa d’Estalvis d’Alacant havia estat iniciada el 1887; el 1910 canvià el nom pel de Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat d’Alacant i començà a actuar com a representant de la Caixa de Previsió Social del Regne de València. Des del 1962 ha tingut un creixement rapidíssim.

El 1976 s’integrà a la Caixa d’Estalvis del Mediterrani.

Bono i Martínez, Emèrit

(Sagunt, Camp de Morvedre, 13 març 1940 – )

Economista i polític. Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid. A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València.

L’any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la Taula de forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica (1975). Diputat pel Partit Comunista del País Valencià a les dues primeres legislatures espanyoles, fou conseller de Transports i Benestar Social amb el primer govern valencià de la democràcia. Després mantingué un distanciament crític respecte a la direcció del PCPV.

És coautor de L’estructura econòmica del País Valencià (1971) i de La banca al País Valencià (1973).