Arxiu d'etiquetes: 1940

Janer i Manila, Gabriel

1 Resposta

(Algaida, Mallorca, 1 novembre 1940 – )

Escriptor i pedagog. Es llicencià en lletres i féu una ràpida carrera literària amb novel·les realistes i alhora poemàtiques, com: L’abisme (1969), El silenci (1970), Han plogut panteres (1971), Els alicorns (1972), Tango (1977), Els rius de Babilònia (1985), La dama de les boires (1985), etc.

També ha publicat reculls de narracions: El cementiri de les roses (1972), Paradís d’orquídies (1992), etc. Per al públic infantil ha escrit narracions, teatre i novel·les.

El 1994 va aconseguir el premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. És autor també de diversos assaigs sobre història i cultura a Mallorca, sobre literatura infantil i sobre pedagogia del teatre.

Fou el pare de l’escriptora Maria de la Pau Janer i Mulet.

Guillén i Piedemonti, Heliodor

Deixa un comentari

(Alacant, 12 novembre 1863 – 25 març 1940)

Pintor. Era deixeble, a Madrid, del paisatgista Castro Plasencia.

Sobresortí com a paisatgista i també conreà el quadre de gènere.

Gran part de la seva obra es conserva a Alacant, on fou molt considerat professionalment.

Ferrà i Martorell, Miquel

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 24 febrer 1940 – )

Narrador. Autor i editor d’una col·lecció monogràfica “Quaderns Sollerics”, amb treballs sobre la vall i la comarca de Sóller.

Especialitzat en la narració històrica, és autor d’una abundant producció que, entre altres obres, inclou Memòries secretes de Cristòfor Colom (1982), El xueta (1983), Contes del Call (1983), No passaran! (1985), El misteri del cant Z-506 (premi Ramon Llull 1985), La guerra secreta de Ramon Mercader (1987), Crònica de Guinea (premi Ciutat de Palma 1988), Contes tàrtars de Mallorca (1988), La dama de Boston (1990) i Alla Akbar (El morisc) (1990).

Espí i Valdés, Adrià

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 4 maig 1940 – 13 abril 2022)

Historiador de l’art i poeta. Es doctorà en filosofia i lletres a València.

En poesia ha publicat Boira als ossos (1965), Voces de silencio (1966), Poemari festiu (1987) i El fill i la festa (1990).

Cap del seminari d’història de l’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant (1968). Té estudis sobre etnologia i folklore, però dins la seva bibliografia, ja nombrosa, sobresurten els treballs sobre pintors valencians del segle XIX, entre els quals Vida y obra del pintor Gisbert (1971).

Cercle de Belles Arts de Palma

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 1940 – )

Associació cultural. Dedicada a fomentar les manifestacions artístiques.

Organitza exposicions i, especialment, del 1942 ençà, el Saló de Tardor, concurs anual amb diverses seccions. Ha publicat amb intermitències el butlletí mensual “Revista”.

Actualment és instal·lar al Casal Balaguer per deixa del músic Josep Balaguer i Vallès.

Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya

1 Resposta

(Alacant, 1940 – 1976)

Institució financera. Constituïda per l’agrupament de les caixes d’estalvis de Cartagena i d’Alacant, com un dels intents de la immediata postguerra d’estructurar una nova regió espanyola amb el nom de Sud-est.

La Caixa d’Estalvis d’Alacant havia estat iniciada el 1887; el 1910 canvià el nom pel de Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat d’Alacant i començà a actuar com a representant de la Caixa de Previsió Social del Regne de València. Des del 1962 ha tingut un creixement rapidíssim.

El 1976 s’integrà a la Caixa d’Estalvis del Mediterrani.

Bono i Martínez, Emèrit

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre, 13 març 1940 – )

Economista i polític. Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid. A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València.

L’any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la Taula de forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica (1975). Diputat pel Partit Comunista del País Valencià a les dues primeres legislatures espanyoles, fou conseller de Transports i Benestar Social amb el primer govern valencià de la democràcia. Després mantingué un distanciament crític respecte a la direcció del PCPV.

És coautor de L’estructura econòmica del País Valencià (1971) i de La banca al País Valencià (1973).

Barceló -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Barceló  (Catalunya, segle XVI)  Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.

Joan Barceló  (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XVI)  Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l’estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).

Miquel Barceló, Miquel  (Ciutadella, Menorca, segle XVIII – Illes Balears, segle XVIII)  Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l’església.

Miquel Barceló  (Illes Balears, 1940 – )  Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.

Tomàs Barceló  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723)  Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l’Estudi General Lul·lià. Seguí la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.

Armengol, Rafael

1 Resposta

(Benimodo, Ribera Alta, 1940 – )

Pintor. El seu estil conté certs elements pop combinats amb herència informal.

Juntament amb Manuel Boix i Artur Heras, en una obra col·lectiva titulada Trilogia monoteista, que fou exhibida al Saló de Març de València el 1964, representà la primera manifestació del nou realisme dels Països Catalans.

Cultiva les imatges seriades i l’incorporació de la reproducció litogràfica, a la manera de Robert Rauschenberg.

Climent i Corberà, Eliseu

4 Respostes

(Llombai, Ribera Alta, 12 novembre 1940 – )

Editor i promotor cultural. Actiu impulsor i defensor de la cultura catalana al País Valencià, fou el fundador del Partit Socialista del País Valencià, de l’Editorial Tres i Quatre (1968) i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma (1971).

Promotor del setmanari “El Temps”, també fou un dels redactors de l’Estatut d’Elx (1975) i secretari general d’Acció Cultural del País Valencià des que es creà (1978). Principal impulsor dels premis Octubre de Literatura i impulsor d’iniciatives culturals i cíviques en favor de la cultura catalana.

El 1992 emprengué l’edició de l’Obra Completa de Miquel Batllori, i, el 1996, la de Josep M. de Sagarra.