Arxiu d'etiquetes: 1935

Centre d’Actuació Valencianista

(València, agost 1931 – desembre 1935)

(CAV)  Entitat constituida amb una orientació predominantment cultural i que volia acollir els distints sectors valencianistes. Aquesta actitud apolítica fou modificada per Joaquim Reig i Emili Cebrian, que regiren el Centre des del gener del 1933.

Reig cercà una aglutinació nacional (totalitzadora) en el País Valencià, i intentà, sense èxit donada l’oposició de l’Agrupació Valencianista Republicana, de crear una Acció Valencianista.

Pel setembre de 1934, el Centre tornà a l’anterior apoliticisme, però a la fi fou un dels grups que, amb l’Agrupació Valencianista Republicana, constituí el Partit Valencianista d’Esquerra.

Capllonch i Rotger, Miquel

(Pollença, Mallorca, 14 gener 1861 – 21 desembre 1935)

Pianista i compositor. Es formà a Palma de Mallorca, Madrid i Berlín, on tingué d’alumne Arthur Rubinstein.

Escriví lieder i composicions per a piano: Sehnsucht (Anhel), Traümerei (Somieig), Nocturn i Tema i variacions.

Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma de Mallorca, ciutats on exercí el professorat.

Capeille, Joan

(Vernet, Conflent, 1872 – la Tor de França, Fenolleda, 1935)

Historiador. Fou sacerdot. Lliurat a la investigació, col·laborà a les revistes “La Semaine Religieuse”, “La Revue Catalane”, “Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon”, “Revue Historique et Littéraire du Diocèse de Perpignan”, etc.

És autor de monografies històriques com Étude historique sur Millas… Depuis les origines jusqu’a la Révolution (1900) i Histoire de la maison des chevaliersde Banyuls, barons de Nyer, marquis de Montferré (1132-1922) (1923).

La seva obra principal és el Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises (1914).

Bonafont, Josep

(el Soler, Rosselló, 1854 – Illa, Rosselló, 1935)

Poeta. Amb el pseudònim de Pastorellet de la Vall d’Arles, conreà una poesia de caràcter floralesc.

Deixeble de Jacint Verdaguer, publicà articles i poesies en català en periòdics i revistes com “Le Roussillon”, “La Croix des Pyrénées”, “La Revue Catalane” i “La Veu de Catalunya”.

Representant del moviment renaixentista al Rosselló, publicà el recull poètic Refilades (1882), l’antologia Garbera catalana (1884), un aplec d’elegies, Ais (1887), Ais i albades (1914), i un estudi, Los Goigs (1907).

Blanquer i Ponsada, Amand

(Alcoi, Alcoià, 5 febrer 1935 – València, 7 juliol 2005)

Compositor i pedagog. Estudià a París amb O. Messiaen. Ha estat professor i director del Conservatori de València.

Les seves obres Sinfonietta, Tres danses valencianes i Simfonia muntanyenca han rebut diversos premis. També és autor d’un Concert per a violí i orquestra, d’una Elegia per a violoncel i piano, de diverses marxes i pasdobles per a banda, i de composicions per a veus.

Blanco i Pérez, Carles

(València, 6 agost 1862 – Madrid, 22 març 1935)

Militar i polític. Ingressà al cos jurídic militar (1886), arribà a general de divisió.

Director general de Seguretat, dimití en implantar-se la Dictadura de Primo de Rivera i ho fou, de nou, en proclamar-se la II República fins que dimití el maig de 1931 amb motiu de l’incendi d’edificis religiosos a Madrid.

Publicà Los procesos militares durante la Dictadura (1931).

Bisbal i Barceló, Llorenç

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca, 1 agost 1876 – Palma de Mallorca, 22 febrer 1935)

Dirigent obrerista i polític. Sabater d’ofici, fou un dels màxims lluitadors obrers de Mallorca. De formació autodidàctica -fou analfabet fins als 19 anys-, les predicacions de dirigents socialistes el feren membre del PSOE, partit del qual fou vocal del comitè nacional.

Col·laborà activament al setmanari “El Obrero Balear” (1901-36) i fou el fundador de la UGT de Balears (1925) i president de la Federació Socialista Balear (1932). Fou també regidor (1917-22) de Palma de Mallorca i organitzà l’abastament de la ciutat. De nou regidor (1931), es preocupà pel problema de l’atur forçós.

Berenguer i Palau, Joan de Ribera

(València, 14 gener 1935 – Castelló de la Plana, 4 octubre 2016)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fou un dels fundadors del Grup Parpalló.

Participà en nombroses exposicions individuals i col·lectives, on guanyà diversos i importants premis. Destacà entre els neo-expressionistes.

La seva pintura és de difícil classificació i presenta un dramàtic tenebrisme.

Baxaulí, Francesc

(Barcelona, 1909 – 1935)

Pintor i dibuixant. Fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis barcelonina.

Bañuls i Aracil, Vicent

(Alacant, 19 novembre 1866 – 31 gener 1935)

Escultor. Germà de Josep. Fou pensionat a Roma. S’instal·là després a Alacant.

Destacà per algunes obres de caràcter monumental.