Arxiu d'etiquetes: 1932

Marí i Calbet, Antoni

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 26 gener 1932 – 23 novembre 2023)

Polític i metge. Estudià medicina a la Universitat de València (1950-56) i s’especialitzà en medicina tropical a Anvers (1958), i també en obstetrícia i ginecologia.

Des del 1959 fins al 1968 estigué destinat a la República del Congo com a metge de l’Organització Mundial de la Salut. Fou cap de secció del servei de tocoginecologia de la Residència Sanitària de la Seguretat Social d’Eivissa des del 1970 fins al 1983.

Militant del Partit Popular, entre el 1979 i el 1987 fou conseller de sanitat i afers socials i vicepresident del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i, en 1983-87, conseller sense cartera del Govern Balear.

Durant més de deu anys, des del 1987 fins al 1999, presidí el Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Després fou diputat del Parlament de les Illes Balears i conseller del Consell Insular d’Eivissa i Formentera.

Lorente i Guarch, Germà

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat, 25 novembre 1932 – Madrid, 27 agost 2019)

Director cinematogràfic. Estudià dret i s’inicià en la premsa cinematogràfica il·lustrada i treballà de guionista i productor executiu. Començà com a director amb el curtmetratge Antes del anochecer (1962).

Posteriorment ha dirigit un cinema formalista, eròtic i consumista, com Donde tú estés (1963), Playa de Formentor (1965), Su nombre es Daphne (1966), Sharon vestida de rojo (1968), Strip-tease (1976), Venus de fuego (1979), Adolescencia (1981) i La vendedora de ropa interior (1982).

Gelabert i Massot, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 13 juny 1877 – Deià, Mallorca, 22 gener 1932)

Pintor. Autodidacte. Formà part del corrent modernista i conreà especialment el paisatge i la marina de Deià.

En les seves obres, d’una tonalitat més aviat fosca, es nota la influència de Santiago Rusiñol. Participà en la V i VI Exposicions Internacionals d’Art de Barcelona (1907 i 1911).

Visqué una vida solitària i una sensibilitat malaltissa que el portà finalment al suïcidi.

Font i Obrador, Bartomeu

1 Resposta

(Llucmajor, Mallorca, 28 novembre 1932 – 9 octubre 2005)

Arqueòleg i historiador. Doctorat a Barcelona, a la Facultat de Filosofia i Lletres (1968) amb la tesi Contribució mallorquina a la coneixença dels indígenes de Califòrnia. Director de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Ha treballat sobre les cultures talaiòtiques i sobre Llucmajor i ha publicat diversos treballs, sovint en col·laboració amb Josep Mascaró i Pasarius.

Té una especial importància la seva Historia de Llucmajor (primer volum 1972).

Federació Socialista Balear

9 Respostes

(Illes Balears, maig 1932 – 1936)

Organització que agrupà els socialistes de les Illes afiliats al PSOE. Després d’un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament amb 16 agrupacions (el 1933 foren 20).

Celebrà quatre congressos fins al juliol de 1936, i els d’abril-maig de 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes i els caballeristes.

El seu primer president havia estat Llorenç Bisbal. Tingué com a òrgan de premsa el setmanari “El Obrero Balear”.

Elizaicín i España, Miquel

Deixa un comentari

(Alacant, 28 desembre 1855 – 21 agost 1932)

Militar. Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc.

S’esforçà per aconseguir la creació d’un museu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vice-president de la Cambra Agrícola i Societat d’Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial (1904), creà el Foment de les Arts i fou alcalde (1923).

El 1922 fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat a València.

Conjunció

2 Respostes

(País Valencià, 1932 – 1933)

Acord pres entre diversos partits polítics -entre els quals, a més d’altres grups menors, l’Agrupació Valencianista Republicana (posteriorment incorporada al Partit Valencianista d’Esquerra), el PSOE i el Partit Radical Socialista- a favor de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, aprofitant la reacció “provincialista” del blasquisme (Partit d’Unió Republicana Autonomista) i de la Dreta Regional Valenciana.

Les activitats promogudes per la Conjunció foren interrompudes a causa dels canvis polítics originats per les eleccions del 1933.

CIFESA

2 Respostes

(València, 1932 – 1964)

(Compañía Industrial Film Español SA)  Societat creada per a la producció i distribució de films.

Fundada per Manuel Casanova i Llopis a València, però, fou en la delegació de Madrid on hom portà a terme la majoria de pel·lícules.

Des del 1952 minvà progressivament la seva activitat fins al 1964, que la societat distribuïdora esdevingué una cooperativa amb el nom de Cinesco.

Cerdà i Remohí, Elies

Deixa un comentari

(Alberic, Ribera Alta, 1874 – Alacant, 24 octubre 1932)

Escriptor. Escriví per al teatre en català i en castellà, i col·laborà a diversos periòdics.

És autor de les operetes Foc en l’era! i Les enramaes.

Camí, El

6 Respostes

(València, 5 març 1932 – 29 setembre 1934)

Setmanari polític. De caràcter explícitament nacionalista, responia a la intenció d’ésser una plataforma comuna a les diverses tendències ideològiques del valencianisme d’aquell moment.

Fou dirigit per un consell que constituïen Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs, i hi col·laboraren importants intel·lectuals valencians de l’època.

Desplegà una campanya permanent a favor de l’autonomia del País Valencià, així com de suport a les iniciatives i a les entitats de caire cultural. Tot i que les seves pàgines acolliren alguna forta polèmica sobre el pancatalanisme, hi predominà el criteri d’acostament polític al Principat.

El setmanari arribà al número 133, i deixà d’aparèixer arran de la repressió subsegüent als fets del Sis d’Octubre.