(Ceuta, 1927 – ? )
Lingüista català. Es formà a Tolosa amb J. Séguy, i a Coimbra amb A. Lacerda.
S’orientà vers la dialectologia, especialment sobre aspectes fonètics (enquestes per a l’Atlas linguistique de la Gascogne, estudi dels dialectes fronterers entre llenguadocià, català i gascó).
Posteriorment s’ha especialitzat en la lingüística aplicada: Phonétique française à l’usage des hispanophones (sd).
(Oliva, Safor, 28 agost 1927 – 15 febrer 2017)
Musicòleg, organista i compositor. Féu els estudis eclesiàstics a València i els musicals a València, Madrid i París.
Entre els seus treballs d’investigació històrica es destaquen Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII (1962), La música en Valencia durante el siglo XVII (1966) i Ambrosio Cotes: su paso por la catedral valentina (1971).
Ha transcrit i editat les Obras vocales de Juan Bta. Cabanilles (1971), com també diverses composicions de Joan Baptista Comes, Ambrosio Cotes i Rafael Anglés.
És autor, també, de la missa Todas las gentes (1959), de litúrgia popular, i ha reunit, en el volum Villancicos valencianos (1971), una col·lecció de cançons de Nadal tradicionals al País Valencià.
(Alacant, 27 octubre 1927 – 1994)
Escriptor. Es dedicà al periodisme de premsa i radiofònic.
Ha publicat el llibre Canciones del viento y del agua.
(Sogorb, Alt Palància, 26 gener 1854 – Madrid, 24 juny 1927)
Enginyer militar i explorador. Acabades les guerres carlines i de Cuba, es dedicà a estudis científics i es traslladà al Marroc (1877), on hi tornà el 1884, i el 1886 un altre cop a la zona occidental del Sàhara, inexplorada fins aleshores.
Resultat d’aquest darrer viatge foren els tractats que serviren de base per al domini de Río de Oro per part de l’estat espanyol.
Retirat del servei actiu el 1903, s’instal·là a València per organitzar les escoles lliures d’enginyers electricistes i mecànics, per a les quals redactà nombrosos llibres de text. El 1908 fou diputat republicà a corts per València.
Publicà Geografía militar de Marruecos (1884) i Expedición geográfico-militar al interior y costas de Marruecos (1885).
(l’Alguer, 29 maig 1927 – 6 febrer 2009)
Poeta i advocat. Poeta molt acostat al llenguatge literari del Principat.
Ha publicat Música de serenades (1951), Vida (1957) i Alghero, cara de roses (1961).
(Tarragona, 1857 – 20 febrer 1927)
Eclesiàstic. Catedràtic de llatí al seminari de Tarragona i canonge d’aquesta seu.
Per les seves virtuts gaudí de gran estimació popular.
(València, 29 desembre 1875 – 28 maig 1927)
Historiador i arqueòleg. Doctor en filosofia i lletres i arxiver. Fou president de Lo Rat Penat.
Va escriure una sèrie d’estudis històrics sobre els homes i les terres valencianes: Ramon Muntaner, cronista dels reis d’Aragó, ciutadà de València (1907), Goigs valencians dels segles XV al XIX (1917).
(Banyalbufar, Mallorca, 26 octubre 1927 – Palma de Mallorca, 22 febrer 2024)
Empresari i polític. Professor mercantil, treballà a Veneçuela (1954-63). Director general del Grup d’Hotels del Mediterrani i, des del 1970, president de la patronal mallorquina ASIMA.
En crear-se la UCD es convertí en el seu dirigent a les Balears i, així, fou elegit senador per Mallorca (1977 i 1979). President des del 1978, del pre-autonòmic Consell General Interinsular i, des del 1979, del Consell de Mallorca. El setembre de 1982 abandonà la UCD –i també els càrrecs públics-, per fundar la Unió Mallorquina, partit centrista i autonomista.
El 1983 assolí de nou la presidència del Consell Insular de Mallorca gràcies a un pacte amb AP. Fou més tard President del Parlament Balear (1987-91), fins que es retirà de la política activa.
(Palafrugell, Baix Empordà, 1835 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1927)
Actriu. Actuà especialment a Amèrica.
(Estats Units d’Amèrica, 1852 – 1927)
Financer. Introduí Ramon Casas com a retratista als EUA, i el 1910 adquirí un edifici a Sitges i hi instal·là el museu Maricel.
Ell i la seva família van regalar a l’Art Institute de Chicago peces com el Sant Jordi de Bernat Martorell.
Dades dels Països Catalans 