Arxiu d'etiquetes: 1926

Vizcaíno i Casas, Ferran

Deixa un comentari

(València, 23 febrer 1926 – Madrid, 2 novembre 2003)

Advocat i escriptor en castellà. Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema. Ha col·laborat en “ABC”, “Pueblo”, “Gaceta Ilustrada” i altres periòdics.

Per al teatre escriví La senda iluminada (1949), El baile de los muñecos (1950), El escultor de sus sueños (premi València 1953), Las luciérnagas (1963) i moltes altres obres. En el camp del cinema ha publicat Derecho cinematográfico español (1952) i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español (1966).

És també autor de diverses narracions i reportatges: La España de la postguerra, Niñas, ¡al salón!, De camisa vieja a “chaqueta nueva” (1976), Al tercer año resucitó (1978), Un año menos (1979), etc.

Villalba i Dàvalos, Empar

Deixa un comentari

(València, 26 gener 1926 – )

Historiadora de l’art. Deixebla de Felip M. Garín a la Universitat de València.

Especialista en miniatura valenciana medieval, ha publicat treballs a “Archivo de Arte Valenciano” i “Archivo Español de Arte”, i la seva tesi doctoral, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV (1964).

Timoner i Obrador, Guillem

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 24 març 1926 – Madrid, 17 agost 2023)

Ciclista. Malgrat esporàdiques aparicions en curses de carretera, la seva especialitat fou la pista, on assolí els títols mundials en mig fons professional darrera moto: 1955, 1959, 1960, 1962, 1964 i 1965. També fou subcampió mundial els anys 1956 i 1958.

Retirat de la competició el 1966, fou entrenador i seleccionador dels corredors espanyols de pista el 1971.

Segura, Antoni

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 1846 – València, 1926)

Baríton. Emprà el nom artístic d’Adolfo de León Ocampos. Estudià a Madrid i a Itàlia.

El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani, de Verdí, i assolí un èxit sorollós; actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals d’Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc.

El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod. Es retirà el 1885 i s’establí a València.

Sanchis i Bergon, Josep

1 Resposta

(Alhucemas, Marroc, 18 abril 1860 – València, 1926)

Metge i polític. Llicenciat en medicina (1881), s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional. Fou president del Col·legi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Col·legis Mèdics.

Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València (1906-07) i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat (1906), que presidí. Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques.

Fou pare de Josep Sanchis i Banús.

Ruscino -revista-

1 Resposta

(Perpinyà, 1911 – 1926)

Revista d’història i d’arqueologia, principalment del Rosselló. Fundada i dirigida per Pierre Vidal. Al 1914 esdevingué òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane.

Publicà una gran quantitat de documents importants i hi col·laboraren, entre molts d’altres, F.P. Thiers, Alart, P. Puiggarí, Pere Vidal, Josep Calmette, Enric Aragon -que la dirigia el 1920-, Josep Sebastià Pons i M. Robin.

Ferreres i Soler, Lluís

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 19 juny 1852 – Madrid, 31 desembre 1926)

Arquitecte. Un dels més destacats de la seva època. Estudià arquitectura a Madrid, on va ésser ajudant de F. Jareño.

La majoria de les seves obres són dins la línia d’un constructivisme racionalista i historicista i són a València: cal esmentar els projectes del mercat central, l’escorxador municipal (1902) i un altre de reforma interna de la ciutat, anomenat pla Farreres.

Practicà també un modernisme de tipus francès bastant acceptable (Hotel Reina Victòria).

Ferrer i Gómez, Antoni

Deixa un comentari

(València, vers 1850 – 8 setembre 1926)

Arquitecte. L’any 1872 rebé el títol professional a l’escola de San Fernando de Madrid. Va ésser arquitecte de la diòcesi de València i, més tard, arquitecte major de la ciutat.

El conjunt de la seva obra (església de Moixent, torre d’Ontinyent, cúpula de la col·legiata de Xàtiva, etc) se situa dins el corrent romàntic propi de l’època.

Cultura Valenciana

1 Resposta

(València, 1926 – 1931)

Revista trimestral. L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes.

Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari. Era bilingüe, però amb un notable predomini del català.

En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum J. L. Vives Associatio de València.

Cervera i Cervera, Francesc Maria

Deixa un comentari

(València, 13 març 1858 – Tànger, Marroc, 26 març 1926)

Eclesiàstic. Prengué l’hàbit franciscà el 1875 i fou destinat a les missions del Marroc, de les quals arribà a ésser prefecte (1896); promogué la fundació d’escoles i de temples.

El 1908 fou nomenat vicari apostòlic del Marroc i bisbe de Fesses, i el 1923, arquebisbe titular de Pompeiòpolis.