(València, 1838 – Madrid, 6 juny 1923)
Periodista i polític conservador. Fundà i dirgí “El Eco del Turia”, que esdevingué diari amb el títol “El Eco de Valencia”, i dirigí (1863) “El Valenciano”.
Fou governador civil de Pontevedra, Burgos, Biscaia, les Illes Balears, Alacant, Granada i la Corunya.
Publicà una Guía de Valencia.
(València, 15 febrer 1922 – 15 agost 1923)
Publicació mensual política. Fundada i dirigida per Vicent Tomàs i Martí. Arribà fins al número disset.
D’orientació estrictament nacionalista, era adreçada al públic de les comarques agrícoles.
(Perpinyà, 1923 – )
Entitat literària creada per la Colla del Rosselló, al capdavant de la qual hi havia Horaci Chauvet.
Des del 1924 ha organitzat anualment, els darrers dies de maig, els Jocs Florals de la Ginesta d’Or al Teatre Municipal de Perpinyà o a la sala Aragó de la casa de la ciutat, en els quals és admesa la participació en llengua catalana i francesa. Consta de 22 mantenidors.
La primera celebració, que tingué lloc el 1924, coincidint amb el sisè centenari dels Jocs Florals de Tolosa de Llenguadoc, adquirí un relleu extraordinari, ateses les circumstàncies per què passava la cultura catalana durant la dictadura de Primo de Rivera.
Aquests Jocs Florals han facilitat algunes revelacions importants, com la del poeta Jordi Pere Cerdà.
(Cameles, Rosselló, 1923 – Tuïr, Rosselló, 18 desembre 2021)
Escriptora en francès. Ha exercit de mestra a la Catalunya Nord i des del 1978 s’ha dedicat especialment a l’estudi i a la divulgació de qüestions frontereres, la condició femenina a la Catalunya Nord i l’ecologia, en particular a la seva regió natal, els Aspres.
Ha participat en una històrica emissió de televisió, intitulada Quatre femmes dans le Roussillon (1972) i, arran del catastròfic incendi dels Aspres del 1976, ha escrit Quand on avait tant de racines (1977), llibre testimoni de gran difusió.
Ha col·laborat a “L’Indépendant” i a “Truc”.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 26 febrer 1838 – Madrid, 4 gener 1923)
Prelat. Adquirí gran fama d’orador sagrat. Predicà per moltes poblacions de la península. El 1892 fou nomenat bisbe de Sió i patriarca de les Índies Occidentals.
Els seus escrits són nombrosos. A part dels seus sermons, molts dels opuscles tracten de l’aplicació de l’esperit cristià a diverses activitats humanes, tals com l’ensenyament, l’assistència social, les relacions entre patrons i obrers, i d’altres.
(València, 1861 – 9 novembre 1923)
Organista i compositor. Fou nomenat mestre de la capella de la seu de Tortosa (1886) i de la de Toledo (1892). S’ordenà jesuïta el 1896.
Entre les seves obres cal esmentar la missa Lux et origo i una Salve.
(Palma de Mallorca, 1923 – 1936)
Entitat. Constituïda per tal de difondre i impulsar la llengua catalana a les Illes Balears. Organitzà conferències, cursets, exposicions, homenatges, commemoracions i dugué a terme els Jocs Florals de Felanitx (1923), de Sóller (1924) i de Palma de Mallorca (1935).
Publicà un butlletí, l’“Almanac de les Lletres”, el “Calendari Mallorquí” (1924-36) i diversos llibrets de temes d’història.
De l’Associació sorgí (1931) l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa.
(Benicarló, Baix Maestrat, 8 juliol 1923 – Madrid, 13 agost 2001)
Filòleg i assagista. Catedràtic a Granada i Madrid, i membre de la Real Academia Española, de la qual va ser director des del desembre de 1988 fins al gener de 1992.
Especialitzat en obres sobre dialectologia: El dialecto aragonés (1953), Dialectología española (1962), Teoría lingüística de las regiones (1975), Libro de Apolorico (1976), El español de las dos orillas (1991), etc, i estudis literaris.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1846 – 1923)
Pintor. Estudià a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.
Com a aquarel·lista participà en diverses exposicions del 1871 al 1881. A l’Exposició d’Alacant del 1894 presentà natures mortes, flors i paisatges.
(València, 1923 – 1939)
Partit polític. Fou creat ja iniciada la Dictadura de Primo de Rivera, per iniciativa de la Unió Gremial de València amb la finalitat de defensar els interessos econòmics de València.
La Unió Gremial convocà una assemblea a la qual acudiren una sèrie d’entitats, entre altres, la Cambra de Comerç de València, la Federació Patronal i Lo Rat Penat. A partir d’aquesta assemblea fou creada Acción Valenciana.
Aquesta entitat lliurà un document al general Primo de Rivera on era demanada la creació d’un organisme supraprovincial. Aquesta iniciativa es materialitzà en l’avantprojecte d’estatut de la Mancomunitat Valenciana, aprovat per la diputació provincial de València el febrer de 1924.
El canvi d’orientació de la política de la Dictadura (supressió de la Mancomunitat de Catalunya) i el manifest desinterès de la burgesia valenciana impossibilitaren l’efectivitat d’aquest avantprojecte.
Dades dels Països Catalans 