(Traiguera, Baix Maestrat, 22 novembre 1922 – Barcelona, 4 novembre 1962)
Dibuixant. Especialitzat en la confecció d’historietes il·lustrades, sobretot per a la revista infantil “Pulgarcito”, on creà personatges com El Reporter Tribulete o Don Furcio Buscabollos.
Fou el pare de Guillem Cifré i Barrabin.
(Barcelona, 6 agost 1922 – Houston, EUA, 2 juny 2003)
Metge. Especialitzat en els camps de la rehabilitació i les condicions de la vida de l’home a l’espai i en l’aplicació de tècniques matemàtiques a la medicina.
Des de 1957 residí a Houston, on fou professor i on ha impulsat la fundació de l’Institute of Hispanic Culture (1967) i de l’American Institute for Catalan Studies (1980).
Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.
(Barcelona, 30 juliol 1878 – Moià, Moianès, 23 octubre 1922)
Escultor. Fou deixeble de Manuel Fuxà a l’escola de Llotja de Barcelona, i estudià després a París.
Conreà l’escultura costumista i, sobretot, els retrats, en estatuetes per a ésser foses en bronze. El seu art, influït pel de Trubeckoj, és fugaç i elegant.
Treballà uns quants anys (1909-18) a l’Argentina, on féu monuments i mausoleus (monument al general Sanmartín, a Buenos Aires).
(Igualada, Anoia, 5 agost 1858 – Barcelona, 22 gener 1922)
Escultor. Format a l’Escola de Llotja i a París.
Conreà un realisme anecdòtic amb una certa preferència pels temes animalístics (Epilog, 1908; Cérvol atacat per una àguila, 1894, Museu d’Art Modern de Barcelona) i la monumentalitat (General Lasarte, a Ipique, Perú).
(Barcelona, 1922 – 1938)
Suplement pedagògic de la revista “Quaderns d’Estudi”, creat pel consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d’Alexandre Galí. Suspesa el 1926, tornà a publicar-se des del 1931 fins al 1938.
Tractà de qüestions d’ordre tècnic de l’escola i de la cultura popular, i complí una efectiva missió orientadora dels mestres. Hi hagué un bon cos de redacció i hi col·laboraren també pedagogs forans.
(Barcelona, 22 gener 1849 – Valldemossa, Mallorca, 14 novembre 1922)
Bibliòfil. Residí a Berlín, Viena, París i Londres. En aquests anys inicià la seva biblioteca, llegada després a l’Institut d’Estudis Catalans, i formada per la col·lecció cervantina, cèlebre universalment, la de fullets i opuscles històrics catalans, amb més de 5.000 exemplars dels segles XVI al XIX, i una de caràcter literari i bibliogràfic, amb obres castellanes anteriors a Cervantes i de contemporànies i algunes rareses bibliogràfiques.
Reuní una col·lecció molt important d’edicions del Quixot i de llibres de cavalleria espanyols (entre els quals cal remarcar un exemplar de Tirant lo Blanc en traducció castellana).
En agraïment a aquesta donació, l’IEC creà el premi Isidre Bonsoms, d’estudis cervantins. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1907 amb un discurs sobre La edición príncipe del Tirant lo Blanc (1907). Col·laborà a l’edició d’Iconografía del Quijote (1905).
(Ciutadella, Menorca, 27 març 1846 – 27 febrer 1922)
Pedagog i publicista. Estudià magisteri a Barcelona (1863-68); fou mestre a Blanes i exercí a Ciutadella del 1869 al 1912.
Defensor de l’ensenyament pràctic i actiu, fou el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat.
Publicà nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de Barcelona (1888), publicà les revistes “La Alegría de la Escuela”, “Alma de Maestro” i la infantil “El Buen Amigo” (1900-06), i col·laborà en diverses publicacions de Catalunya i Menorca.
Publicà “El Tío Camero”, periòdic humorístic barceloní (1867), i els diaris “El Blanense”, “Diario de Ciudadela” i “El País”.
Escriguè Ciutadella vella (1910), llibre de narracions, i l’obra teatral Foc i Fum (1885); també publicà el Vocabulario menorquín-castellano (1885) i completà, a partir del segle XVIII, la Historia de Menorca (1897), obra que el seu fill, Joan Benejam i Saura (1874-96), en morir, havia deixat inacabada.
(València, 13 febrer 1845 – Barcelona, 14 octubre 1922)
Metge i polític. Fill de Marià Batlles i Torres-Amat. Fou catedràtic d’anatomia a les universitats de Granada (1878) i de Barcelona (1879).
De tendència conservadora, fou tinent d’alcalde de Barcelona (1890) i diputat provincial (1898), dues vegades governador civil interí i delegat d’instrucció pública a la mateixa ciutat.
És autor d’un Atlas completo de anatomía humana descriptiva (1897).
(Barcelona, 3 agost 1922 – 6 març 2020)
Biòleg. Director de l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona d’ençà del 1983, membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Fou president de la Societat Catalana de Biologia (1975-79), membre de la secció de Zoologia de la Institució Catalana d’Història Natural.
Ha publicat La pesca en España, Cataluña (1955), en col·laboració amb Manuel Rubió i E. Morales, Quelques caractéristiques des propriétés biologiques et dynamiques des espéces vivantes en eaux profondes (zone Méditerranée) (1959), Consideraciones sobre el crecimiento de la caballa (Scomber scombrus) en el Mediterráneo español (1959-60), Aspectos del crecimiento relativo en peces del Mediterráneo occidental (1964), una comunicació sobre La producció pesquera i l’explotació dels grans sistemes productius en el mar (1974) i La pesca a Catalunya (1981).
(Badajoz, Extremadura, 10 març 1853 – Tarragona, 1 gener 1922)
Militar i historiador. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1873).
Participà en la campanya contra els carlins al Principat i fou ascendit a alferes el 1874. Es retirà el 1913 amb el grau de comandant.
Col·laborà amb treballs d’història militar a “La Renaixença” i a “La Il·lustració Catalana”, i és autor de César en Cataluña (1881), Museo Militar. Historia del Ejercito Español (3 vols, 1883-87), La Vida militar en España (1887), il·lustrada per Josep Gausachs, Don Antonio Franch y Estalella, héroe del Bruch (1901) i Don Luis de Requesens y la política española en los Países Bajos (1906), que fou el seu discurs de recepció a l’Academia de la Historia de Madrid.
Dades dels Països Catalans 