(Alacant, 1856 – 12 gener 1922)
Escriptor. Germà de Vicent.
És autor dels llibres Semblanzas (1911), Recuerdos taurinos i Mis sonetos (1915).
Bañuls i Aracil, Josep
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1922
Alcina i Franch, Josep
(València, 23 agost 1922 – Madrid, 28 octubre 2001)
Historiador. Estudià a València i a Madrid i s’especialitzà en antropologia i cultura sud-americanes. Anys més tard guanyà la càtedra d’arqueologia americana de la universitat Complutense de Madrid.
Entre les seves obres cal destacar, entre d’altres: Manual de Arqueología Americana (1965), Fuentes indígenas de México (1956), América en la época de los Austrias (1962), La arqueología antropológica en España (1975), Arqueología de Chinchero (1976) i Arte y antropología (1982).
Albí i Fita, Josep
(València, 1922 – Xàbia, Marina Alta, 7 juny 2010)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. Ha viscut a Bilbao i a Alacant.
És autor d’un Antología del surrealismo en España (1952) i de llibres poètics estimables com els titulats Orillas del Júcar (1942), Vida de un hombre, premi València de poesia 1957, Bajo palabra de amor, Elegías apasionadas i Piedra viva, així com de la novel·la El silencio de Dios, distingida amb el premi Gabriel Miró de l’ajuntament d’Alacant.
Fuster i Ortells, Joan
(Sueca, Ribera Baixa, 23 novembre 1922 – 21 juny 1992)
Poeta, periodista, pensador i assagista. Publicà assaigs d’estètica, crítica i història literària, i anàlisis sociològiques i polítiques del País Valencià, i és considerat l’intel·lectual valencià més important del segle XX i un dels màxims autors en llengua catalana.
Després dels seus primers llibres de poemes, inicià amb El descrèdit de la realitat (1955) la seva brillant etapa d’assagista dins un humanisme crític, el punt culminant de la qual fou Nosaltres els valencians (1962), que, junt amb Qüestions de noms i El País Valencià, publicades el mateix any, són peces essencials per a entendre la identitat nacional de València i dels Països Catalans.
Va ésser col·laborador habitual de diaris i de revistes, activitat que abandonà a principi dels anys 1980.
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975) i de les Valencianes en la seva primera edició (1981); doctor honoris causa per les universitats de Barcelona (1984), Autònoma de Barcelona (1985) i de València (1985); en aquesta última s’incorporà el 1983 com a professor no numerari, i el 1986 obtingué la càtedra d’Història Social de la Llengua Catalana, càrrec que exercí fins que es jubilà (1987).
Figuerola i Anglada, Lluís
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1860 – Barcelona, 1922)
Periodista. Corresponsal de diaris anglesos i nord-americans, col·laborà molt a la premsa castellana de Barcelona i de Madrid.
Fou un tertulià assidu dels Quatre Gats.
Cuyàs i Duran, Manuel
(Mataró, Maresme, 29 març 1922 – 29 juliol 2005)
Pintor. Fou deixeble de Rafael Estrany, i estudià a l’Escola d’Arts i Oficis mataronina.
Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1949.
Cabané i Manauta, Joaquim
(Barcelona, 1922 – 1993)
Pintor. Ha destacat com a aquarel·lista. Conreà de preferència el paisatge.
Ha celebrat, amb bon èxit, un gran nombre d’exposicions.
Bulbena i Masferrer -germans-
Antoni Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1901 – Sóller, Mallorca, 29 agost 1922) Pintor i dibuixant. Mori d’accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable.
Cèsar A. Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1888 – 1974) Pintor. Ha destacat com a decorador i escenògraf.
Romà Bulbena i Masferrer (Barcelona. 1894 – 1969) Pintor. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic.
Bigorra i Rius, Rafael
(Barcelona, 1922 – ? )
Escriptor. Ha publicat els reculls de contes La jungla del seny (1964) i Operació gat per llebre (1966).
Barraquer i Roviralta, Gaietà
(Barcelona, 5 desembre 1839 – 31 desembre 1922)
Eclesiàstic i historiador. Professor durant molts anys de patrologia i oratòria en el Seminari de Barcelona.
Va escriure els interessants i documentats estudis: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (1906) i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX (1915-18).
Dades dels Països Catalans 