Arxiu d'etiquetes: 1921

Cuento del Dumenche, El

(València, 1908 – 1921)

Publicació setmanal. Fundada per Lluís Bernat i Ferrer. Inseria habitualment una narració curta en prosa a cada número, en llenguatge dialectal i amb ortografia castellanitzada, i pretenia d’adreçar-se a un públic popular. Publicà 51 fascicles.

Durant una primera etapa (1908-09), en algunes pàgines de polèmica, els redactors atacaren enèrgicament el grup d’escriptors de Lo Rat Penat, i els acusaren d’utilitzar un idioma arcaïtzant, de limitar-se al conreu de la poesia, de professar una ideologia ultraconservadora i, en conseqüència, de distanciar-se del poble.

El 1910 aparegué “El Cuento Valencià“, dirigit per Morales i Sanmartín, amb unes pretensions més rigoroses, tant des del punt de mira literari com des de l’angle lingüístic; però no passà dels 12 números.

El Cuento del Disapte“, el 1914, fou una altra iniciativa frustrada. El mateix any tornava a sortir “El Cuento del Diumenche“, ara sota la direcció de Vicent Miguel i Carceller, i continuà fins el 1921, amb un total de 366 opuscles. Durant uns quants mesos la revista publicà obres teatrals.

A partir del 1919 modificà l’ortografia del títol (“El Cuento del Dumenge“) i, en una certa mesura, s’ajustà a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i demostrà una evident preocupació de dignitat gramatical.

Comunista Balear, El

(Palma de Mallorca, 15 setembre 1921 – desembre 1922)

Publicació trimestral, redactada en castellà, òrgan de l’agrupació comunista de Palma. Dirigida per Antoni M. Alzina.

Fou la primera mostra de premsa comunista a les Balears i una de les poques existents en aquells moments a Espanya.

Comet, Joaquim

(Perpinyà, 25 abril 1856 – 15 març 1921)

Impressor i historiador. El seu establiment imprimí la majoria dels llibres en català publicats al Rosselló al principi del segle XX.

Autor de L’imprimerie à Perpignan: Rosembach (1493-1530) (1896) i de L’imprimerie à Perpignan depuix les origines et jusqu’à nos jours (1908).

Ciutat Jardí, la -Palma Mallorca-

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Urbanització residencial. Construïda a partir del 1921 a la platja de sa Paret Blanca, a llevant de Palma, entre es Rotlet i es Coll d’en Rabassa, per la Societat El Progrés Urbà, segons plans de Carles Garau.

Cervera i Tomàs, Josep

(els Poblets, Marina Alta, 16 desembre 1921 – Múrcia, 14 setembre 2015)

Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. Fou catedràtic a diversos instituts d’ensenyament mitjà.

És autor del recull narratiu El pequeño corredor y otros cuentos (1954).

Cebrian i Ibor, Santiago

(València, 8 juliol 1880 – 5 febrer 1921)

Poeta i erudit. Fill de Lluís Cebrian i Mezquita, i germà de Lluís.

Pertangué a Lo Rat Penat, de Valencià, i conreà un tipus de poesia a la manera de Teodor Llorente, particularment de temàtica patriòtica.

Entre els seus treballs d’investigació es destaca Los fueros de Valencia (1925).

Cayrol i Obiols, Joan

(Espirà de l’Aglí, Rosselló, 15 maig 1921 – Montpeller, França, 12 agost 1981)

Poeta i rapsode. Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en la seva vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels cantaires populars.

Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i servi de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà.

Cao, Antoni

(l’Alguer, Sardenya, 15 desembre 1921 – Càller, Sardenya, 23 agost 2004)

Músic i poeta. Germà d’Àngel.

Autor de Lo país meu i de les composicions del disc Bella Alguer i Canta l’Alguer (Barcelona 1963), algunes d’elles cantades per la seva filla Rita Cao i el Grup Coral de l’Associació Catalana d’Itàlia, del qual ha estat director.

Camarena i Mahiques, Josep

(Llocnou de Sant Jeroni, Safor, 13 gener 1921 – Gandia, Safor, 5 agost 2004)

Historiador. Catedràtic d’institut a Gandia, s’especialitzà en història medieval valenciana.

Obres: Tratado de paz entre Aragón y Génova en 1413 (1953), Colección de documentos para la historia de Gandia y su comarca (1959), La Safor desde el siglo VIII al XVIII (1984) i Gandia, historia y turismo (1996).

Ha col·laborat en l’obra col·lectiva Història del País Valencià.

Calpena i Àvila, Lluís

(Biar, Alt Vinalopó, 25 juliol 1860 – Madrid, 6 gener 1921)

Eclesiàstic i predicador. Ensenyà ciències naturals al seminari d’Oriola i, posteriorment, fundà un centre d’ensenyament a Novelda.

El 1894 es traslladà a Madrid, on fou canonge de San Francisco el Grande. El 1896 la regent Maria Cristina el nomenà capellà de la Reial Capella, i el 1899, magistral.