Arxiu d'etiquetes: 1921

Llorca i Vilaplana, Carme

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 29 novembre 1921 – Madrid, 29 juny 1998)

Escriptora en castellà. Doctora en filosofia i lletres i tècnic especial d’informació i turisme de l’estat, fou professora a l’Escola Oficial de Periodistes a Madrid i el 1974 fou designada per a la presidència de l’Ateneu d’aquella ciutat.

Alternà els seus treballs de ciències de la informació amb la investigació històrica, fruits de la qual foren: Europa, ¿en decadencia? (1949), El mariscal Bazain en Madrid (1950), Isabel II y su tiempo (1956), Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana (1966), i altres.

Just i Valentí, Francesc

Deixa un comentari

(Alacant, 7 agost 1842 – 1921)

Escriptor. Restà cec a l’edat de vint-i-cinc anys.

És autor dels llibres poètics La luz del ciego (1876), Ecos de un ciego (1885) i Los primeros amores.

Joventut Nacionalista Obrera

Deixa un comentari

(València, 1921 – 1922)

(JNO)  Grup polític. Combinava la defensa d’un nacionalisme independentista amb uns plantejaments de classe incipients.

Durà molt poc temps.

Iranzo i Benedito, Manuel

1 Resposta

(València, 11 gener 1867 – Almenara, Plana Baixa, 1921)

Polític liberal i meteoròleg. Fill de Josep Iranzo i Presència. Estudiant de dret a València, es doctorà a Madrid. Fou diputat a Corts pel districte d’Albaida.

Preocupat per la meteorologia i l’agricultura, és autor d’Ensayos de meteorología dinámica (1889) i fundador de la Federació Agrària de Llevant i del Servei Meteorològic de Llevant (1911), del qual fou director fins al 1921.

Gaos i González-Pola, Dolors

2 Respostes

(València, 2 desembre 1921 – Madrid, 4 juliol 1993)

“Lola Gaos“  Actriu. Germana de Vicent i Alexandre. Es formà en els escenaris de l’Amèrica Llatina on es traslladà amb la seva família el 1939.

Prolífica a l’estat espanyol en el camp teatral, i més tard en la televisió, figurà també com una de les millors actrius cinematogràfiques secundàries.

De la seva extensa filmografia cal assenyalar títols com: Molokai (1959), Viridiana (1961), Tristana (1969), El verdugo (1963), El arte de vivir (1963), La busca (1966), Mi querida señorita (1972), etc; però la seva consagració definitiva es va produir gràcies a Furtivos (1975).

La seva darrera pel·lícula va ser Gran Sol (1988).

Ferrandis i Monrabal, Antoni

Deixa un comentari

(Paterna, Horta, 28 febrer 1921 – València, 16 octubre 2000)

Actor de teatre i de cinema. Inicià la seva trajectòria com a actor de teatre amateur en diverses companyies a Paterna i a València.

L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, Maria Guerrero i Lope de Vega de Madrid. Creà la seva pròpia companyia el 1972.

El feren popular els seus treballs per a televisió (Verano Azul), així com el seu paper protagonista a la pel·lícula de J.L. Garci Volver a empezar (1982, Oscar a la millor pel·lícula estrangera). Actuà també, entre d’altres, a Mi querida señorita (1971) i Réquiem por un campesino español (1985).

Escalante i Feo, Eduard

1 Resposta

(València, 25 desembre 1857 – 23 febrer 1921)

Autor teatral. Fill d’Eduard Escalante i Mateu.

Autor de sainets segons l’estil del seu pare (Des de València a París, Mariquita l’estanquera, etc.), introduí la sarsuela en el teatre valencià: València a la matinada, Les barraques, i amb els músics Salvador Giner (El roder) i Vicent Peydró i Díez (Plors i alegries, 1917).

Ebusus -revista-

1 Resposta

(Vila d’Eivissa, 1921 – 1924)

Revista bilingüe de l’Agrupació d’Estudis Eivissencs Ca Nostra dirigida per Isidor Macabich.

Seguí la línia de “Los Archivos de Ibiza”, i publicà treballs històrics i folklòrics.

Día, El -Palma de Mallorca-

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 31 maig 1921 – 13 juny 1939)

Diari en castellà. Les seves instal·lacions foren comprades per la Delegación Nacional de Prensa de Falange Española per tal d’editar “Baleares”.

Propietat de Joan March i Ordinas, fou primerament representant d’un moderat liberalisme; després, amb la II República, anà passant a defensar postures de major conservadurisme. El primer director fou Joan Estelrich.

Publicà nombroses col·laboracions en català i significà dintre del periodisme insular un notable intent de renovació. Tingué destacats col·laboradors.

Cuesta i Gómez, Francesc

Deixa un comentari

(València, 26 maig 1889 – 23 maig 1921)

Compositor i pianista. Cec des de la infantessa, estudià al conservatori de València amb Salvador Giner.

En les seves obres hi ha novetats formals i estilístiques que la seva mort prematura no li permeté de desenvolupar.

És autor d’obres per a piano, de cambra, d’orquestrals i de cançons per a cant i piano amb texts catalans.