Arxiu d'etiquetes: 1919

Coll i Claramunt, Juli

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, 7 abril 1919 – Madrid, 17 gener 1993)

Director cinematogràfic. Es llicencià en psicologia a Miami. Fou crític teatral de “Destino”, a Barcelona, i guionista de diverses pel·lícules.

Ha dirigit els films La cárcel de cristal (1956), Distrito Quinto (1957, basada en l’obra teatral de Josep M. Espinàs És perillós fer-se esperar), Un vaso de whisky (1958), Los cuervos (1961), etc, sovint d’àmbit català.

Els seus darrers films tenen un caràcter més comercial. Des del 1966 ha treballat en televisió.

Col·legi Sant Jordi

1 Resposta

(Barcelona, 1898 – 1919)

Institució pedagògica. Fundada per Francesc Flos i Calcat. Fou la primera escola dels temps moderns que donà l’ensenyament en català.

El seu expandiment motivà la creació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El 1904 fundà una Granja Escola Educativa, per a les activitats d’esbargiment a ple aire.

Dificultats econòmiques l’obligaren a emparar-se en el CADCI (1919), on persistiren les classes fins a la Dictadura de Primo de Rivera.

Clascar i Sanou, Frederic

1 Resposta

(Santa Coloma de Farners, Selva, 6 setembre 1873 – Barcelona, 21 febrer 1919)

Sacerdot i literat. Capellà de la casa de Maternitat de Barcelona.

Col·laborador de “La Veu de Catalunya” i “Montserrat” i fundador de “La Fulla Dominical Catalana”. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

El 1895 publicà Estudi sobre la filosofia a Catalunya en el segle XVIII, primer estudi de filosofia moderna a Catalunya. Va escriure obres de filosofia, de devoció, de mística popular i de música, i traduí diverses parts de la Bíblia.

Catalunya pintoresca, la

Deixa un comentari

(Catalunya, 1919)

Àlbum de dibuixos de Xavier Nogués amb texts de Francesc Pujols i pròleg de Joan Sacs, editat per Salvat-Papasseit el 1919 (reeditat el 1933 i el 1947).

La sèrie, que havia estat iniciada a la “Revista Nova”, supera amb escreix el pintoresquisme i la categoria del simple dibuix humorístic. Esdevingué l’obra típica de l’ala realista del noucentisme, d’equilibrada composició i d’una aguda, però mai estrident, ironia.

Bona part dels originals són al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Cases i Deordal, Josep Maria

2 Respostes

(Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 26 desembre 1919 – Figueres, Alt Empordà, 21 abril 2002)

Eclesiàstic. Fou ordenat prevere del bisbat de Girona el 1943 i bisbe de Sogorb-Castelló el 1971.

La seva consagració episcopal tingué lloc el 1972. Des del 1996 fou bisbe emèrit de la mencionada diòcesi.

L’any 1969 fundà els Grups d’Oració i Amistat.

Carulla i Margenat, Valentí

1 Resposta

(Sarrià, Barcelona, 5 agost 1864 – Barcelona, 22 octubre 1923)

Metge. Catedràtic i rector (1913-23) de la Universitat de Barcelona.

El 1919 li fou concedit el marquesat de Carulla.

Cardellach i Alivés, Fèlix

Deixa un comentari

(Barcelona, 1875 – 1919)

Enginyer industrial i arquitecte.

Professor fundador de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat (1915). Catedràtic, a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d’arquitectura industrial.

S’especialitzà en la construcció d’ascensors.

És autor de Filosofía de las estructuras (1911), Las formas artísticas en la arquitectura técnica (1912), Leyes iconográficas de la línea y de la luz (1913).

Buïgas i Monravà, Gaietà

2 Respostes

(Barcelona, 21 juliol 1851 – 7 novembre 1919)

Arquitecte.

El 1881 guanyà el concurs per al projecte del monument a Cristòfor Colom, a Barcelona, i el 1886 en començà la construcció al portal de la Pau. Fou inaugurat amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, de la qual Buïgas construí també la Secció Marítima.

Realitzà d’altres remarcables construccions a Catalunya, a l’Argentina i a l’Uruguai.

Brugada i Panizo, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1867 – 1919)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts amb Antoni Caba. Fou catedràtic de l’Escola de Belles Arts de Cadis, i el 1908 passà a l’Escola Superior d’Indústries de Còrdova.

Hom pot classificar-lo dins el naturalisme acadèmic.

Bravo Portillo, Manuel

1 Resposta

(Filipines, 1876 – Barcelona, 5 setembre 1919)

Comissari de policia. El 1917 fou encarregat de la repressió d’anarquistes i socialistes, que portà a terme amb procediments terroristes.

Prengué part (era espia alemany) en l’assassinat de Josep A. Barret i Moner. Denunciat per Ángel Pestaña des de les pàgines de “Solidaridad Obrera”, fou condemnat a presó, però, gràcies a la Patronal i a Joaquim Milans del Bosch, fou alliberat poc després.

Ingressà a la banda de König, dedicada a la persecució de dirigents sindicals. Com a represàlia per l’assassinat de Pau Sabater “El Tero”, president del sindicat tèxtil (juliol), fou assassinat pels sindicalistes dos mesos després.