Arxiu d'etiquetes: 1919

Boix i Selva, Maur Maria

7 Respostes

(Barcelona, 7 maig 1919 – Montserrat, Bages, 10 setembre 2000)

Escriptor benedictí. Nom de religió de Joan Maria Boix i Selva. Fill de Josep Maria Boix i Raspall, i germà de Josep Maria i d’Emili Maria. Llicenciat en filosofia i lletres.

Ingressà al monestir de Montserrat el 1943. Estudià filologia romànica a la Universitat de Friburg el curs 1950-51. Fou secretari de l’abat Escarré (1953-64), prior del monestir (1967-78) i visitador de la congregació benedictina Sublacense.

Director de la revista “Serra d’Or” (1962), on col·laborà regularment sobre qüestions de religió, filosofia i literatura; també escriví a “Qüestions de Vida Cristiana”.

Ha publicat l’antologia Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1950), l’opuscle Què és Montserrat (1957), que ha estat traduït ha diverses llengües, i el recull de breus homilies Convidats a crema (1977).

Blasco i Monterde, Jesús

2 Respostes

(Barcelona, 3 novembre 1919 – 21 octubre 1995)

Dibuixant. Germà d’Adrià, Alexandre i Pilar.

Creador d’històries il·lustrades, de les quals escriví també el guió. Ha estat considerat com un mestre del gènere a la Península Ibèrica.

S’inicià col·laborant a les revistes infantils, especialment a “Chicos”, els primers anys quaranta, on mostrà la seva personalitat i on creà el personatge Cuto. Posteriorment treballà per a editores angleses i franceses.

La seva traça adopta formes i estils diversos segons el gènere que tracti.

Bastardas i Parera, Joan

6 Respostes

(Barcelona, 4 febrer 1919 – 31 gener 2009)

Llatinista i romanista. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà d’Albert i de Rafael. Professor emèrit (1987) de la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en l’estudi del llatí medieval.

Dirigí el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae i ha publicat Particulariedades sintàcticas del latín medieval (cartularios españoles de los siglos VIII al XII) (1953); Mots fantasmes en el llatí medieval de Catalunya (1961); Nota sobre la influència dels glossaris en el llatí medieval català (segles X-XI) (1973); La llengua catalana mil anys enrera (1995); Diàleg sobre la meravellosa història dels mots (1996); “Els camins del mar” i altres estudis de llengua i literatura catalanes (1998).

Membre de la Acadèmia de Bones Lletres des del 1977; de l’IEC, n’ha estat vice-president (1983-86) i director de les oficines lexicogràfiques (1990-92); membre també del Consell Assessor del TERMCAT.

Ha estat condecorat amb la Creu de Sant Jordi (1991).

Bassols i Prim, Agustí

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 12 octubre 1853 – Barcelona, 21 agost 1919)

Metge. Llicenciat en medicina i en ciències físico-químiques. Exercí a Olot, i el 1882 es traslladà a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense. Féu interessants estudis mèdics sobre la prostitució.

Col·laborà a les revistes mèdiques més importants del temps, fundà la “Revista Médica Barcelonesa” i dirigí “Infantia nostra” i “Contra la Tisis” (1903).

Escriví sobre qüestions d’higiene i sobre la problemàtica mèdico-social de la tuberculosi: La tos, sus causas y tratamiento (1885), Climatoterapia española de la tisis pulmonar (1888), Diagnóstico de las enfermedades del pecho (1900), L’art de respirar (1901), La tuberculosis y las tres higienes (1909), Orientaciones antituberculosas (1911) i Higiene de la tuberculosis (1912).

Barcinógrafo

4 Respostes

(Barcelona, 1913 – 1919)

Productora cinematogràfica. Fundada sota la direcció artística d’Adrià Gual.

En una línia semblant a la del film d’art francès, produí les pel·lícules El alcalde de Zalamea, La Gitanilla, Fridoli i Misteri de dolor.

En deixar la direcció Adrià Gual, el substituí Magi Murià, que li donà una orientació més comercial: L’amor fa justícia, Nocturn de Chopin, Ànimes torturades, La reina jove, El bes de la mort, algunes pel·lícules en episodis (Vindicator), així com el primer doblatge al català (Draps i ferro vell).

Ballester i Boix, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 juny 1919 – 5 abril 2005)

Químic. Professor de les universitats de Harvard (EUA) i Barcelona, i director de l’Instituto de Química Orgánica Aplicada del CSIC.

Entre les investigacions que ha portat a terme destaquen: l’inici i el descobriment de la química percloorgànica, el descobriment de la llei lineal pels derivats benzènics, el descobriment i desenvolupament dels radicals lliures inerts i el descobriment del bescanvi spin-càrrega.

Ha obtingut el premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tecnològica (1982).

Ausensi i Albalat, Manuel

1 Resposta

(Barcelona, 8 octubre 1919 – Creixell, Tarragonès, 1 setembre 2005)

Baríton. Estudià al Conservatori de Barcelona amb Concepció Callao. Tenia una veu de gran amplitud de registres.

Ha actuat moltes temporades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (a on va debutar el 1947), i a molts teatres d’òpera estrangers. Ha enregistrat diversos discs (molts de sarsueles).

Ha destacat com a intèrpret de Verdi però també cultivà la música del segle XVIII i l’òpera francesa romàntica.

Es retirà l’any 1973.

Aulèstia i Vázquez, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 novembre 1919 – Milà, Itàlia, juny 1994)

Escultor i pintor. El seu estil pot incloure’s en l’expressionisme amb una forta tendència vers l’abstracció. Participà en el primer Saló d’Octubre (1948) i exposà en diversos països.

D’entre les seves obres cal fer esment de l’escultura gegantina del port de Barcelona, titulada Sideroploide (1960-63), feta de metall, evocació simbòlica del món mariner.

Augé i Farreras, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 juny 1919 – 9 febrer 1993)

Matemàtic. Estudià a la universitat de Barcelona de la qual el 1945 fou nomenat professor.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1961) i ha publicat nombrosos articles, memòries i cursos sobre equacions diferencials i distribucions.

Antonio, Julio

5 Respostes

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 6 febrer 1889 – Madrid, 15 febrer 1919)

(Antoni Juli Rodríguez i Hernández)  Escultor monumentalista.

Són obres seves la famosa sèrie Los bustos de la raza, els monuments als Herois de la Independència i a Eduardo Saavedra, a Tarragona, el de Chapí, a Madrid, i el mausoleu d’Alberto Lemonier.

Projectà nombroses obres colosalistes i en el seu estil s’evidencia la influència del realisme de l’escola castellana.