(l’Alguer, 1870 – Roma, Itàlia, 1916)
Escriptor. Llicenciat en dret. Publicà poesia, d’arrel popular, sobretot a revistes perpinyaneses.
Traduí al català Dante, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans. Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès.
(Alacant, 19 octubre 1849 – Novelda, Vinalopó Mitjà, 27 desembre 1916)
Músic. El 1890 fundà a Alacant la Societat de Quartets Clàssics. Dirigí la capella de música del Col·legial de Sant Nicolau.
Deixà obres per a orgue, piano i cor. També té composicions per a orquestra i per a banda.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707 a Manuel Mercader i de Calataiud pel rei-arxiduc Carles III.
Fou rehabilitat el 1916 per Antoni de Mercader i Vallier, fill del marquès de Malferit, amb la denominació de marquesat de la Vega de València.
(Alacant, 1 desembre 1916 – 1925)
Diari del matí. De temàtica especialment política, n’era gerent Manuel Pérez Mirete.
En foren directors, successivament, Artur Gadea i Pro, Rafael Quilis i Molina i Joan Serrano i Patrocinio. Tenia impremta pròpia.
(Pàdua, Itàlia, 22 novembre 1916 – Sàsser, Sardenya, 14 juliol 1971)
Filòleg. Es llicencià en arquitectura, on assolí èxits professionals. Poliglot, s’especialitzà en l’alguerès i en els dialectes sards.
Publicà proses i poemes en català i fou president del Centre d’Estudis Algueresos.
(Pollença, Mallorca, 1862 – Palma de Mallorca, 1916)
Historiador. Canonge de la seu de Mallorca i catedràtic d’història al seminari.
La seva obra més important és la Historia de Pollensa (1897-1906); publicà també el recull de poemes en llatí -amb traducció al català de Llorenç Riber– Carmina (1905), i monografies com les dels santuaris de Lluc i Cura o Orígens del cristianisme en la illa de Menorca… (1890, 1948).
(Ciudad Darío, Nicaragua, 1867 – León, Nicaragua, 1916)
Poeta. Pseudònim de Félix Rubén García Sarmiento. Viatjà per Amèrica i Europa. A Barcelona es relacionà amb Rubió i Lluch, Santiago Rusiñol i Eugeni d’Ors.
En 1906-07 passà una temporada a Mallorca, féu estreta amistat amb Joan Sureda i Bimet i escriví l’obra en prosa La isla de Oro i una sèrie de poemes.
El 1913, malalt i esgotat, es retirà a la cartoixa de Valldemossa, on escriví Mallorca de Oro i els poemes La Cartuja, Valldemossa i Danzas gimnesias. El 1914 anà a Barcelona i als EUA.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 maig 1839 – 29 setembre 1916)
Advocat, escriptor i polític liberal, representant de Sagasta a les Illes Balears.
Publicà una biografia del liberal Josep Miquel Trias (1882), diversos articles jurídics i poesies, algunes en català.
Col·laborà als periòdics eivissencs de l’època i dirigí “El Tiempo”, “Ibiza” i el “Diario de Ibiza”.
(Torrent, Horta, 16 març 1855 – Madrid, 31 desembre 1916)
Metge. Destacà com a cirurgià i per les seves investigacions sobre el càncer, que el feren ingressar a la Societat Internacional de Berlín per combatre aquesta malaltia.
(Alacant, 1916 – ? )
Escriptor. Mestre de primer ensenyament.
Ha publicat les monografies Bibliografía de las Hogueras de San Juan (1958) i El castillo de Santa Bárbara de Alicante (1963).
Dades dels Països Catalans 