(Palma de Mallorca, 1898 – 1936)
Sindicalista socialista. Principal dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca.
President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d’Octubre del 1934 fou marginat.
Fou assassinat pels feixistes a l’inici de la guerra civil.
(Serrallonga, Vallespir, 19 juliol 1898 – Caux-et-Sauzens, França, 6 març 1973)
Escriptor i agricultor. És autor de novel·les i contes en francès.
Cal destacar-ne La crue, Le temps des merveilles i Le clos Saint-Michel, amb traducció catalana de Ferran Canyameres (El mas de Sant Miquel, 1960).
(València, 1822 – Madrid, 1898)
Gravador. Amplià estudis a París. Fou deixeble de Calamatta i de Rafael Esteve. Participà en diverses Exposicions Nacionals i obtingué una primera medalla el 1864. Copià amb èxit moltes obres de Murillo.
De la seva producció cal destacar La batalla de La Sagra i El somni del patrici.
Fou director dels tallers de gravat del Banc d’Espanya.
(Llíria, Camp de Túria, 1898 – Madrid, 7 gener 1971)
Pintor i tractadista. Fou deixeble de Joaquim Sorolla, amb el qual amplià estudis a Madrid. Viatjà, pensionat, per l’estranger i visqué un quant temps a França.
Conreà, especialment, el paisatge i és autor del treball Crónica del pintor Joaquín Sorolla (1964).
(València, 1898 – 1942)
Escriptor. Fou el fundador i primer president de l’Acadèmia de Literatura i Declamació del Centre Escolar i Mercantil de València. Obtingué diversos premis literaris.
La seva producció, tota en castellà, comprèn els llibres de poesies Auras del Parnaso, Rosita de marfil, Algas y perlas i Chucherías.
(València, 28 febrer 1898 – Nogales, EUA, 7 agost 1968)
Escultor. Germà de Juli. Format a l’Acadèmia de Sant Carles.
Durant la guerra civil s’exilià a Mèxic, on hi ha obres seves, com l’estàtua de Benito Juárez i l’al·legoria de la Ignorància, d’una alçada de 27 m.
(València, 12 març 1898 – Beverly Hills, EUA, 22 abril 1969)
Pianista. Germana de Josep. Començà la seva carrera a València i completà els estudis amb Eduard López i amb el seu germà, que la presentà de concertista a París, on assolí un gran èxit amb Goyescas, d’Enric Granados.
S’establí a la capital francesa, féu concerts per tota Europa i es traslladà, amb el seu germà, als EUA.
Té una discografia molt extensa.
(Palma de Mallorca, 15 agost 1857 – 31 desembre 1898)
Diari industrial, comercial i literari, en castellà. Dirigit pel seu propietari, Pere Josep Gelabert. Fou l’òrgan de la Unió Liberal i substituí “El Genio de la Libertad”.
Tingué breus interrupcions per problemes polítics.
Hi col·laboraren Jeroni Rosselló, Miquel dels Sants Oliver, Bernat Calvet i altres escriptors balears.
(València, 1898 – 23 abril 1964)
Empresari. Relacionat amb empreses dels sectors navilier, agrari, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, fou director general de comerç i política aranzelària (1933-34 i 1935) i creà el Consolat de la Llotja de València i el Servei d’Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions.
També fou president de l’Ateneu Mercantil (1952-55) i del València Club de Futbol (1959-61).
(València, 1898 – Oviedo, Astúries, 1934)
Periodista. Utilitzà generalment el pseudònim de Luis de Sirval. Fou redactor dels diaris “La Voz de Valencia” (1916-17), “El Noticiero Universal” i “El Diluvio” de Barcelona, i, des del 1920, de “La Libertad” de Madrid.
Durant la Segona República organitzà una agència de col·laboracions periodístiques per a la premsa d’esquerra. Publicà el recull d’articles Huellas de los constituyentes (1933), amb pròleg de Gabriel Alomar.
Fou assassinat en una comissaria durant la repressió de la revolta d’octubre de 1934. En morir hom creà un Comité Luis de Sirval, el qual, entre altres activitats, publicà un recull d’escrits d’homenatge (¡Acusamos! El asesinato de Luis de Sirval, 1935).
Dades dels Països Catalans 