Arxiu d'etiquetes: 1876

Visedo i Moltó, Camil

(Alcoi, Alcoià, 5 desembre 1876 – 14 juliol 1958)

Arqueòleg. L’any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta d’Alcoi. Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi féu a través de publicacions.

Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d’Alcoi de l’Institut d’Estudis Valencians (1937) i agregat del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació de València des del 1943.

L’any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi, que porta el seu nom, i al qual féu donació de tots els materials recollits durant les seves excavacions, i d’una important col·lecció de fòssils.

Villahermosa, Josep

(València, 1830 – 1876)

Actor. El 1865-66 féu una temporada de teatre català, important per la seva ambició i els seus resultats. Després actuà molt a Amèrica, dirigint una companyia de sarsuela des del 1867. Aquest any Frederic Soler li dedicà La rosa blanca.

Tornà al país tres anys abans de la seva prematura desaparició.

Verdú i Verdú, Gregori

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 27 abril 1818 – Dima, Biscaia, 30 gener 1876)

Militar. Es graduà de tinent d’enginyers militars i participà en la primera guerra Carlina. Fou catedràtic de l’Academia de Ingenieros Militares de Madrid (1843). Amplià estudis a París (1847-51) i fou enviat a estudiar l’exposició de Londres del 1851.

Més tard serví a les Filipines, i després fou ascendit a coronel (1863) i li foren confiades tasques científiques, especialment treballs cartogràfics. Ascendit a general (1873), participà en el setge de Cartagena i lluità contra els carlins a Navarra, on morí en acció de guerra.

El 1854 havia publicat Nuevas minas de guerra (traduït al francès l’any següent).

Verde i Rubio, Ricard

(València, 23 juliol 1876 – 29 març 1954)

Pintor i gravador. Fou acadèmic de Sant Carles, on fou professor. Són notables els seus aiguaforts. Es dedicà de preferència al paisatge i al retrat.

Destaquen alguns autoretrats que féu.

Usàbal i Hernández, Lluís Felip

(València, 1876 – 1937)

Pintor i dibuixant. Alumne de l’Acadèmia de Sant Carles. Passà bastants anys a diversos països d’Europa i Amèrica, on destacà com a cartellista de cinema.

Retornat a València, tingué èxit pels seus paisatges i retrats. El 1936 fou nomenat acadèmic de Sant Carles. Són notables les obres que té al Museu de València.

Pintor colorista, fou un destacable dibuixant.

Túria, marquesat del -1876, carlins-

(País Valencià, segle XIX – )

Títol atorgat el 1876, pel pretendent Carles VII, duc de Madrid, al mariscal de camp Josep de Belda i Balart.

Fou reconegut com a títol del regne el 1960 amb la denominació de marquesat de la Vall de Túria a favor de Josep Maria de Belda i González-Madroño.

Torromé, Leandre

(València, 1825 – 1878)

Actor i autor de teatre. Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre.

Escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics.

Fou el pare de:

  • Leandre Torromé i Ros  (València, vers 1854 – l’Havana, Cuba, 1876)  Escriptor. Fou col·laborador del “Boletín-Revista del Ateneo de Valencia” i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos, Lo que vale una mujer, Los miserables, El uniforme i La paz del hogar.
  • Rafael Torromé i Ros  (València, 1861 – Madrid, 1924)  Escriptor. De molt jove escriví poesies en català i la comèdia La primera nit de maig, estrenada a València la temporada 1878-79. No trigà a establir-se a Madrid. Escriví a “La Prensa Moderna”, “Ateneo” i d’altres publicacions periòdiques. Tingué diversos càrrecs dependents del ministeri d’Instrucció Pública.

Torres i Trobat, Joan

(Palma de Mallorca, 1788 – 1876)

Pintor i escriptor. Fou un dels comissionats per recollir els objectes artístics dels establiments religiosos suprimits. Era professor d’anatomia a la Societat Econòmica d’Amics del País, de Palma, membre de l’Acadèmia de Belles Arts local i vice-president de la comissió provincial de monuments.

Destacà com a retratista i com a pintor de temes al·legòrics. És autor de diversos escrits sobre qüestions artístiques i d’alguns poemes.

Sarthou i Carreres, Carles


(Vila-real, Plana Baixa, 3 novembre 1876 – Xàtiva, Costera, 21 juliol 1971)

Erudit i escriptor. Col·laborador de “Terra Valenciana” (1882-1909), “Cultura Valenciana” (1909) i “Lo Rat Penat” (1911).

Va escriure, entre altres: Impresiones de mi tierra. Notas de turismo por la provincia de Castellón (1911), Guía oficial de Játiva (1925), Guía turística de la provincia de Valencia (1927), Castillos de España, Jardines de España: Valencia (1948-49) i Valencia monumental. Monumentos declarados del tesoro artístico nacional en las tres provincias (1954).

Sanchis i Roch, Vicent

(València, 1835 – 1876)

Sainetista. Després de rebre instrucció primària es dedicà a la confecció de palmes i palmons.

Escriví diversos miracles de Sant Vicent, com El mut de Normandia i La mort de Sant Vicent, i el text d’una sarsuela, La lluna de Patraix. Compongué nombroses poesies amb motiu de les falles i dels miracles de Sant Vicent.