(Perpinyà, 2 maig 1870 – 12 agost 1944)
Diari aparegut com a successor del “Journal des Pyrénées-Orientales”. Monàrquic i catòlic, es proposava de defensar les idees de conservació política, religiosa i social contra les doctrines revolucionàries.
El 1905 desenvolupà una violenta campanya contra l’aplicació de la llei de separació de l’església i l’estat.
(Elda, Vinalopó Mitjà, 29 agost 1821 – Madrid, 19 novembre 1870)
Escriptor. Es formà i es llicencià en dret a Madrid. Dirigí, entre d’altres, “La Ilustración Española”, “El Noticiero de España” i “Don Quijote”.
Escriptor molt de l’època, publica Poesías serias y satíricas (1842), Historia política y parlamentaria de España (3 vol, 1860-61), El libro de los diputados y senadores (4 vol, 1862-66) i La unidad católica (1869).
(Palma de Mallorca, 28 març 1869 – 24 juliol 1870)
Setmanari republicà federal. Dirigit, successivament, per Joan Roca i Pascual i Josep Valls i Fuster. Adoptà un to fortament anticlerical -que li reportà diferents judicis i condemnes-.
El 1870 canvià el nom pel d’“El Trueno”, del qual aparegueren pocs números.
(Énguera, Canal de Navarrés, 9 gener 1870 – València, 13 gener 1899)
Pintor. Germà d’Isidor i nebot de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles.
Autor d’Amics inseparables, segona medalla d’Exposició Nacional del 1895. Obtingué altres valuoses distincions amb algunes teles de gènere.
(Palma de Mallorca, 22 maig 1870 – 16 abril 1943)
Pintor. Format en el realisme acadèmic, més tard s’inclinà cap al modernisme. Fou professor de dibuix lineal a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma).
Captà l’ambient burgès i intimista de la societat benestant d’aquell temps amb un estil acostat al de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Obtingué medalla d’or a l’exposició internacional de Marsella (1903).
Molt actiu fins al 1920, quedà, després, eclipsat amb l’aparició de les noves tendències d’avantguarda, es clogué dins un humanisme, palès en escenes folklòriques de la pagesia i en paisatges i natures mortes.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 7 gener 1870 – 3 juliol 1935)
Escriptor. Conreà la novel·la i l’assaig.
És autor dels llibres La prisión (1907), Al margen de la violencia (1918), Auroras de concordia (1922) i Olimpiadas culturales (1922).
(València, 16 agost 1864 – 1870)
Periòdic fundat per Josep Peris i Valero, cap del partit progressista, aprofitant la tolerància del govern O’Donnell en matèria de premsa. Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal.
Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat. Josep M. Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’“El Mole” (29 números) com a suplement (1864-65).
Suspès el periòdic pel juny de 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir (1868-70) havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política.
(Palma de Mallorca, 26 agost 1870 – 16 novembre 1936)
Enginyer i escriptor. Seguí la carrera militar; destinat a Filipines (1895-99), intervingué en diverses accions (Analco, Rosario, Santa Cruz).
Fou governador civil de Saragossa (1919) i de Granada (1921).
Traduí al castellà obres de Goethe, Macaulay, William James i Víctor Català.
(Alcoi, Alcoià, 15 novembre 1870 – Saragossa, Aragó, 30 maig 1955)
Prelat. S’ordenà el 1894. Fou professor de filosofia i teologia al seminari de València de 1896 a 1916. Des del 1903 era canonge a la seu valentina.
El 1916 fou nomenat bisbe de Menorca. El 1924 fou preconitzat arquebisbe de Saragossa.
(la Llosa de Ranes, Costera, 1870 – 1902)
Pintor. Fou bon paisatgista. Seguí la línia de l’impressionisme.
Dades dels Països Catalans 