(Perpinyà, 1866 – 1930)
Poeta en francès. Publicà els reculls Premières rêveries (1894), Rêveries nouvelles (1895) i Sylves des veillées (1903).
Signà amb el pseudònim Jyeffe poemes publicats a “Le Coq Catalan”.
Fons, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1866
Flores i Algobia, Antoni
(Elx, Baix Vinalopó, 1820 – Madrid, 1866)
Escriptor costumista. D’origen humil, de molt jove s’instal·là a Madrid, on publicà articles en diversos periòdics, com “El Laberinto”, del qual fou director.
Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón (1861).
Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda (1846), Ayer, hoy y mañana (1853), quadres de la vida de l’època, i la novel·la Fe, esperanza y caridad (1850).
Traduí al castellà Los misterios de París, de Sue.
Duran i Saurina, Miquel
(Inca, Mallorca, 1866 – 1953)
Publicista, poeta i impressor. Fundà el Círculo de Obreros Católicos (1900).
Dedicà especial atenció a les publicacions en català i creà diversos setmanaris (“Ca Nostra”, 1907-29; “La Veu d’Inca”, 1915-19).
Els seus llibres de versos, A flors de roella (1922), A la Mare de Déu de Lluc (1936), expressen els aires populars, la seva fe religiosa i la influència del paisatge.
Conrado i de Berard, Jaume
(Palma de Mallorca, 1799 – 1866)
Historiador. Fou un dels fundadors de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears.
Compilà una miscel·lània d’història i d’arqueologia de Mallorca, i redactà uns interessants Apuntes cronológicos, que van del 1808 al 1865, publicats el 1945.
El 1854 fou creat marquès de la Fontsanta de Palma.
Carreras i Balado, Ricard
(Castelló de la Plana, 29 novembre 1866 – 9 febrer 1929)
Escriptor. D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid. Instal·lat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora.
Fundà els setmanaris “Don Cristóbal” (1887) i “Ayer y Hoy” (1902), i dirigí els diaris “El Heraldo de Castellón” i “La Tribuna”. Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura (1920).
De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novel·la Doña Abdulia (1904) i la monografia històrica Catí (1929).
Cardona i Pons, Gaspar
(Maó, Menorca, 1748 – 1826)
Poeta popular. Teixidor d’ofici. Tingué gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador.
Deixà inèdits dos tractats de tema religiós: Plàtica que ensenya el camí del cel (1794) i Mètode pràctic per fer una bona confessió (1803).
Potser fou el pare de Guillem Cardona i Pons (Menorca ?, segle XVIII – Maó, Menorca, 1866) Glosador. Autor d’unes Cobles fetes sobre la vinguda de SSMM i real família en Maó el dia 18 de setembre de 1860 (Maó, 1861) i de moltes gloses.
Caffaro i Jaume, Pere
(Campos, Mallorca, 15 febrer 1866 – Palma de Mallorca, 23 maig 1959)
Pintor. Deixeble de Ricard Anckerman. Pensionat per la diputació, estudià també a Madrid, amb Palmerola i Sorolla. Fou professor d’art a Palma de Mallorca.
Conreà especialment el retrat i la natura morta.
Cabrera i Cantó, Ferran
(Alcoi, Alcoià, 8 octubre 1866 – 6 gener 1937)
Pintor. La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfeó! (Museu d’Art Modern de Barcelona); la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla.
Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes (1906) i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia (1918).
Brousse, Manuel
(Perpinyà, 23 agost 1866 – París, França, 17 novembre 1926)
Historiador, periodista i polític. Fou diputat per Prada (1906-24), féu construir el ferrocarril de Vilafranca de Conflent a la Guingueta.
És autor del llibre La Cerdagne française, publicat per primera vegada el 1895 i reeditat el 1926, i d’Excursions dans les hautes vallées de la Tét, de l’Aude et du Ségre (1897).
Fou gerent del diari “L’Indépendant” de Perpinyà.
Boronat i Barrachina, Pasqual
(Penàguila, Alcoià, 6 juliol 1866 – València, 26 maig 1908)
Eclesiàstic i erudit. Va escriure diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigació és considerable.
Sota el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc.
Entre altres sobresurt Los moriscos españoles y su expulsión (1901) i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi (1904), els quals constitueixen una extraordinària aportació documental al tema dels moriscs valencians.
Dades dels Països Catalans 