(Perpinyà, 1866 – 1930)
Poeta en francès. Publicà els reculls Premières rêveries (1894), Rêveries nouvelles (1895) i Sylves des veillées (1903).
Signà amb el pseudònim Jyeffe poemes publicats a “Le Coq Catalan”.
(Perpinyà, 1866 – 1930)
Poeta en francès. Publicà els reculls Premières rêveries (1894), Rêveries nouvelles (1895) i Sylves des veillées (1903).
Signà amb el pseudònim Jyeffe poemes publicats a “Le Coq Catalan”.
(Elx, Baix Vinalopó, 1820 – Madrid, 1866)
Escriptor costumista. D’origen humil, de molt jove s’instal·là a Madrid, on publicà articles en diversos periòdics, com “El Laberinto”, del qual fou director.
Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón (1861).
Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda (1846), Ayer, hoy y mañana (1853), quadres de la vida de l’època, i la novel·la Fe, esperanza y caridad (1850).
Traduí al castellà Los misterios de París, de Sue.
(Inca, Mallorca, 1866 – 1953)
Publicista, poeta i impressor. Fundà el Círculo de Obreros Católicos (1900).
Dedicà especial atenció a les publicacions en català i creà diversos setmanaris (“Ca Nostra”, 1907-29; “La Veu d’Inca”, 1915-19).
Els seus llibres de versos, A flors de roella (1922), A la Mare de Déu de Lluc (1936), expressen els aires populars, la seva fe religiosa i la influència del paisatge.
(Palma de Mallorca, 1799 – 1866)
Historiador. Fou un dels fundadors de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears.
Compilà una miscel·lània d’història i d’arqueologia de Mallorca, i redactà uns interessants Apuntes cronológicos, que van del 1808 al 1865, publicats el 1945.
El 1854 fou creat marquès de la Fontsanta de Palma.
(Castelló de la Plana, 29 novembre 1866 – 9 febrer 1929)
Escriptor. D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid. Instal·lat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora.
Fundà els setmanaris “Don Cristóbal” (1887) i “Ayer y Hoy” (1902), i dirigí els diaris “El Heraldo de Castellón” i “La Tribuna”. Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura (1920).
De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novel·la Doña Abdulia (1904) i la monografia històrica Catí (1929).
(Maó, Menorca, 1748 – 1826)
Poeta popular. Teixidor d’ofici. Tingué gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador.
Deixà inèdits dos tractats de tema religiós: Plàtica que ensenya el camí del cel (1794) i Mètode pràctic per fer una bona confessió (1803).
Potser fou el pare de Guillem Cardona i Pons (Menorca ?, segle XVIII – Maó, Menorca, 1866) Glosador. Autor d’unes Cobles fetes sobre la vinguda de SSMM i real família en Maó el dia 18 de setembre de 1860 (Maó, 1861) i de moltes gloses.
(Campos, Mallorca, 15 febrer 1866 – Palma de Mallorca, 23 maig 1959)
Pintor. Deixeble de Ricard Anckerman. Pensionat per la diputació, estudià també a Madrid, amb Palmerola i Sorolla. Fou professor d’art a Palma de Mallorca.
Conreà especialment el retrat i la natura morta.
(Alcoi, Alcoià, 8 octubre 1866 – 6 gener 1937)
Pintor. La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfeó! (Museu d’Art Modern de Barcelona); la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla.
Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes (1906) i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia (1918).
(Perpinyà, 23 agost 1866 – París, França, 17 novembre 1926)
Historiador, periodista i polític. Fou diputat per Prada (1906-24), féu construir el ferrocarril de Vilafranca de Conflent a la Guingueta.
És autor del llibre La Cerdagne française, publicat per primera vegada el 1895 i reeditat el 1926, i d’Excursions dans les hautes vallées de la Tét, de l’Aude et du Ségre (1897).
Fou gerent del diari “L’Indépendant” de Perpinyà.
(Penàguila, Alcoià, 6 juliol 1866 – València, 26 maig 1908)
Eclesiàstic i erudit. Va escriure diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigació és considerable.
Sota el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc.
Entre altres sobresurt Los moriscos españoles y su expulsión (1901) i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi (1904), els quals constitueixen una extraordinària aportació documental al tema dels moriscs valencians.