Arxiu d'etiquetes: 1857

Balcells i Camps, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 15 agost 1777 – Barcelona, 1 juny 1857)

Químic i farmacèutic. Catedràtic del Col·legi de Farmàcia de Barcelona.

L’any 1802 va introduir el “roig d’Adrianòpolis“, per a la tinció del cotó, només usat, fins aleshores, a Turquia.

Escriví diverses monografies i fou un dels col·laboradors més importants del “Periódico de la Salut Pública de Cataluña” (1821).

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Société Linnéenne, de París, i de la de Narbona.

Participà com a farmacèutic en la Guerra del Francès.

Exiliat a França a causa de la seva filiació borbònica, de retorn passà a Madrid i finalment a Barcelona.

Anglès i Pallejà, Jaume

2 Respostes

(Barcelona, 1857 – 1919)

Titellaire. Iniciador de la nissaga. Començà a fer titelles el 1873 i formà companyia el 1902.

Fou pare de Jaume Anglès i Vilaplana.

Alfons XII de Borbó

49 Respostes

(Madrid, 28 novembre 1857 – 25 novembre 1885)

Rei d’Espanya (1875-85). Fill d’Isabel II de Borbó. Durant el seu govern, presidí la vida política sense immiscir-s’hi, amb la qual cosa aconseguí de refer, en part, el prestigi de la monarquia.

Poc abans de la seva mort li fou presentat el Memorial de Greuges (març 1885), que rebé amb simpatia, però l’actitud intransigent de Cánovas del Castillo, president del govern, féu que aquestes reivindicacions catalanes no fossin tingudes en compte.

A la seva mort, la seva segona muller, Maria Cristina d’Àustria, exercí la regència durant la minoritat del fill d’ambdós, Alfons XIII de Borbó.

Aleu i Riera, Dolors

2 Respostes

(Barcelona, 3 abril 1857 – 19 febrer 1913)

Metgessa. Va doctorar-se en medicina a la Universitat de Barcelona, amb la qual cosa va esdevenir la primera dona -juntament amb Martina Castells, de la mateixa promoció- a accedir a aquest grau a tot l’estat espanyol.

L’any 1883 va publicar la seva tesi doctoral Conveniencia de dirigir por nuevas vías la educación higiènico-moral de la mujer. També va escriure alguns manuals sobre salut infantil, branca en la qual es va especialitzar.

Va exercir, així mateix, la ginecologia i va contribuir sensiblement a introduir criteris moderns en l’atenció sanitària dels nadons.

Meifrèn i Roig, Eliseu

2 Respostes

(Barcelona, 24 desembre 1857 – 5 febrer 1940)

Pintor. Deixeble d’Antoni Caba, no s’ajustà a les normes del mestre ni va acusar-ne la influència. Després d’una estada a París, exposà amb freqüència a Madrid i a Barcelona i participà en certàmens nacionals i estrangers.

A més d’alguns quadres de gènere dels primers temps, la major part de la seva obra consisteix en paisatges i marines, especialment de la Costa Brava i de les Illes Balears. Fou membre del grup modernista i freqüentà Els Quatre Gats.

És considerat un dels introductors de l’impressionisme a Catalunya, encara que la seva obra és més colorista que no pas impressionista.

Martí i d’Eixalà, Ramon

8 Respostes

(Cardona, Bages, 6 gener 1807 – Madrid, 18 maig 1857)

Jurisconsult i filòsof. Llicenciat en dret civil i espanyol. Separat de les aules per motius polítics del 1840 al 1842, el 1843 professà jurisprudència i el 1846 obtingué la càtedra de dret civil i mercantil espanyol. Ensenyà filosofia a l’Acadèmia de Ciències Naturals (1834-45) i fou professor i director de l’Institut de Barcelona.

Membre del partit liberal, fou diputat en diverses ocasions, i portaveu del proteccionisme industrial català. Dirigí i anotà l’edició de Las Siete Partidas d’Alfons X. Soci i president de l’Acadèmia de Jurisprudència, formà part de les comissions per a la reforma del codi de comerç i per a la redacció de les ordinacions municipals de Barcelona.

Influït per Bacon, Locke i Hume, coneixedor de Kant, de Condillac i Destutt de Tracy, i sobretot marcat per l’escola escocesa de Reid i Stewart, va centrar la seva filosofia en un concepte de “consciència en tota la seva integritat” que li permeté ensems la recerca lògica i empírica de l’exactitud científica, i la valoració de la moral i els sentiments personals. En dret és l’iniciador de l’escola catalana del segle XIX (Duran i Bas, Permanyer, Reynals), mentre que, a través de Llorens i Barba, és l’origen de l’Escola de Barcelona i la seva filosofia del sentit comú.

Gran part dels seus manuscrits va ésser cremats en morir l’autor. En dret destaquen: Tratado elemental de Derecho civil romano y español (1838) i Instituciones del Derecho Mercantil de España (1848); filosòficament són importants el seu Curso de Filosofía elemental (1841), l’Apéndice de la Filosofía en España (1842), afegit a la traducció del Manual de Historia de la Filosofía d’Amice, les Consideraciones filosóficas sobre la impresión de lo sublime (1845), els Estudios sobre la inteligencia de los animales (1856) i els Discursos inaugurals dels cursos 1835, 1837 i 1852.

Junoy i Gelabert, Emili

1 Resposta

(Barcelona, 1857 – 15 gener 1931)

Periodista i polític. Estudià dret a Barcelona i dirigí durant bastants anys el diari “La Publicidad”. Diputat per Manresa (1893-95) i per Barcelona (1898, 1903-05), col·laborà estretament amb Lerroux i secundà les seves actituds demagògiques i anticatalanistes.

El 1906, tanmateix, arran de l’agitació militar i de l’anomenada Llei de Jurisdiccions, varià la seva posició política i s’adherí al moviment de Solidaritat Catalana, dins el qual tornà a ésser elegit diputat (1907). Aquell mateix any formà part del directori del partit d’Unió Republicana.

Posteriorment fou senador en quasi totes les legislatures i mantingué una actitud liberal, encara que passà al camp monàrquic i féu costat a Francesc Cambó en diverses ocasions.