Arxiu d'etiquetes: 1848

Riera i Bertran, Joaquim

(Girona, 25 gener 1848 – Barcelona, 15 març 1924)

Polític i escriptor. Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a corts. Presidí la Unió Catalanista i l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.

Col·laborà a la premsa de la Renaixença, especialment a “Lo Gai Saber”, “La Ilustració Catalana” i “La Tomasa”. Fou proclamat mestre en gai saber (1904).

Escriptor prolífic, es decantà sobretot vers el teatre, de caire romàntic o festiu: Caritat (1871), Robinson petit (1872), Bernat Pescaire (1875), De mort a vida (1879), Gent de mar (1888), Lo testament de l’oncle (1896), etc.

Poeta sentimental o didàctic, publicà, entre altres, Cançons del temps (1874), Mel i fel (1877), Cent faules (1880), Llibre de sonets (1888) i Faules velles (1920).

A més, escriví Escenes de la vida pagesa (1878) i El catolicismo y la república federal (1873).

Massó i Casañas, Antoni

(Barcelona, 3 juliol 1848 – 1 febrer 1938)

Escriptor, economista i fotògraf. Fou un dels socis fundadors de la Societat X (1872) i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876). Cofundador de la Societat Particular de Vistes, que edità l’Àlbum pintoresc i monumental (1878), on eren inclosos molts dels seus articles i de les seves fotografies.

També va inserir-ne a les Memòries de l’Associació, a “La Renaixensa” i a “La Ilustració Catalana”.

Obtingué una medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 per una col·lecció fotogràfica de monuments.

Conseller del Banc de Prèstecs i Descomptes de Barcelona i director del Ferrocarril de Medina del Campo a Orense i Vigo.

Va morir de congestió pulmonar.

Fou el pare de Manuel Massó i Llorens.

Garriga i Nogués, Pere

(Saragossa, Aragó, 1848 – Barcelona, 1895)

Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Manuel.

El 1862, amb el seu germà Manuel, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills.

A Barcelona crearen l’entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l’entrada del fill del seu germà, Rupert Garriga i Miranda.

Fou el pare de Josep Garriga i Roig.

Garcia del Corral, Ildefons

(Jerez de la Frontera, Cadis, Andalusia, 1848 – Barcelona, 1919)

Jurisconsult republicà. Residí a Barcelona des del 1876 i col·laborà regularment a “Gaceta de Cataluña” i “La Publicidad”.

S’uní a la Solidaritat Catalana (1906) i després a la UFNR; en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní.

Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis (1889-98, en sis volums).

Fraternidad, La

(Barcelona, novembre 1847 – març 1848)

Setmanari cabetià fundat i dirigit per Narcís Monturiol.

Edità fragments de Viaje por Icaria, traduïts per Orellana i Monturiol, obra que fou publicada el 1848. També publicà els fullets De qué manera soy comunista i Mi credo comunista.

Fou substituït per “El Padre de Familia” (Barcelona, octubre 1849 – març 1850).

Font i Pons, Francesc

(Barcelona, 1848 – Madrid, 17 novembre 1931)

Escultor. Deixeble de Domènec Talarn i dels germans Vallmitjana.

Treballà a Barcelona i després a Madrid; conreà sobretot l’art decoratiu monumental.

És autor, entre altres obres, d’algunes escultures de la part baixa del monument a Colom i d’una d’Elcano d’una façana del passeig de Gràcia, ambdues a la ciutat de Barcelona.

Ferrer i Carrió, Ignasi

(Barcelona, 26 desembre 1848 – 28 novembre 1903)

Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament; col·laborà en “Lo Gai Saber”, “La Ilustració Catalana” i “La Bandera Catalana”.

Escriví Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana (1882), Gramática catalana (1874) i Ortografía de la lengua catalana (1879), a més de nombroses obres sobre l’educació, especialment la femenina.

Feliu i Codina, Antoni

(Barcelona, novembre 1846 – 11 setembre 1917)

Periodista i polític. Germà de Josep. Es llicencià en dret.

Milità de molt jove, en el partit republicà federal i participà en diverses campanyes amb Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras.

Col·laborador de diversos periòdics i un dels redactors fundadors d’“El Estado Catalán” i del “Diari Català”, de V. Almirall. Més tard passà a la redacció d’“El Diluvio”.

Escriví unes Memorias de un veterano de la República, que no acabà.

Un altre germà seu fou Joan Feliu i Codina  (Barcelona, 1848 – segle XIX)  Escriptor. Fou rellotger d’ofici i autor d’una monografia sobre l’art de la rellotgeria. Col·laborà a diverses publicacions. Estrenà els drames La juiciosa (1894) i Sol ponent (1898).

Fayos i Antoni, Francesc

(València, 1848 – Barcelona, 1904)

Escriptor. Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador.

El 1871 passà a residir a Barcelona, on s’integrà al moviment de la Renaixença i actuà d’enllaç cultural amb València (fou soci corresponsal de Lo Rat Penat).

Formà part de la redacció de “Lo Gai Saber” i col·laborà en d’altres periòdics i revistes.

Publicà La dona, estudi crític-filosòfic (1880), Obres d’Ausias March (1886), Obres en prosa de mossèn Roís de Corella (1887) i Trobes en llaor de Maria Santíssima, primer llibre imprès a Espanya (1889), a més de poemes i altres obres de creació.

Elias i de Molins, Josep

(Barcelona, 25 novembre 1848 – Blanes, Selva, 1928)

Advocat, economista i polític. Fill de Josep Antoni Elias i d’Aloy, i germà d’Antoni.

Milità en el partit conservador i fou diputat provincial, diputat a Corts i senador per Tarragona (1914).

Fundà a Barcelona el diari “La Protección Nacional”, dedicat a la defensa de les mesures proteccionistes per a la indústria catalana.

Entre les seves obres destaquen Puertos francos: puertos de Marsella, Génova i Barcelona (1901), La crisis en España y sus remedios (1904), Apostolado y propaganda de las Asociaciones y Sindicatos agrícolas (1912) i Informe social agrario (1925).

També fou germà seu Ramon Elias i de Molins (Barcelona, 1 juny 1853 – 27 octubre 1914)  Metge. És autor d’obres mèdiques.