(Sueca, Ribera Baixa, 8 abril 1848 – 9 gener 1919)
Escriptor. Publicà unes Memorias sobre los hechos más notables de Sueca hasta 1400 (1905-07) i un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví (1881).
En català escriví poesies i algunes obres per al teatre, com Un dia en el Perelló, Tres hèroes de Camalet i Una fulla de llorer (1886).
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 16 octubre 1848 – València, 15 febrer 1919)
Marí i matemàtic. Fou professor de l’Escola de Nàutica de València.
Entre els seus treballs sobresurten Compendio de navegación astronómica (1883) i una Resolución breve, clara y exacta de los problemas más usuales en la práctica de la navegación.
(València, 21 juny 1848 – 20 setembre 1930)
Escultor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València (d’on fou acadèmic), deixeble d’Anton Esteve i de Molinelli, i conreà sobretot la temàtica religiosa.
Rebé diversos premis per les seves obres, algunes de les quals desaparegueren el 1936, cal citar els bronzes del papa Calixt III i del pintor Josep de Ribera.
Fou escultor del Museu Anatòmic de la facultat de medicina de València.
(València, 25 agost 1848 – Madrid, 8 juny 1915)
Polític. Fill de Pasqual Frígola i Ahis. Fou primer baró del Castell de Xirell (1875).
Milità en la fracció silvelista del partit conservador. El 1900 fou senador vitalici i vice-president del senat.
(Boujan-sur-Libron, França, 21 març 1848 – Beauvais, França, 28 febrer 1915)
Eclesiàstic i historiador occità. Bisbe de Beauvais (1899-1915). S’especialitza en estudis sobre els albigesos i d’altres temes llenguadocians i relacionats amb Catalunya.
Obres principals: L’inquisition au Roussillon (1892), La Bible en catalan, de Jean Fernández de Heredia (1886), Les assignations de livres aux religieux du convent des frères prêcheurs de Barcelona (XIII-XIV siècles) (1893).
(Palma de Mallorca, 27 març 1768 – 1 desembre 1848)
Militar i polític. Nebot del cardenal Antoni Despuig i Dameto.
Comte de Montenegro i de Montoro, combaté en la guerra contra França (1794-95) i prengué part en la represa de Menorca el 1798. A Mallorca fou fiscal militar de la Junta Suprema del 1808 i, posteriorment, diputat a les corts.
Fou mariscal de camp (1833), governador i capità general de les Balears (1834-36) i president de la Reial Audiència. Durant 17 anys fou el primer director de la Reial Societat Mallorquina d’Amics del País.
(Palma de Mallorca, 24 novembre 1848 – Madrid, 21 agost 1927)
Polític. Fill de Ferran Cotoner i Chacón, i germà de Nicolau. Es casà el 1877 amb la filla del marquès de Mondéjar i comte de Sallent. Establert des de llavors a Madrid. Fou embaixador d’Espanya a Washington.
Encapçalà el partit conservador a les Illes Balears. Fou ininterrompudament diputat a corts espanyoles del 1879 al 1923. Secretari del Congrés dels Diputats el 1884-90 i director general d’Administració Local (1890-92).
(Xàtiva, Costera, 11 desembre 1848 – València, 27 octubre 1890)
Advocat i periodista. Llicenciat en dret a València (1868), s’establí a Madrid, on col·laborà en “El Imparcial”, “El Globo”, “El Resumen” i altres diaris. Menà una campanya en pro de la restauració borbònica; a l’adveniment d’Alfons XII de Borbó,
Cánovas del Castillo li confià el departament de premsa de la presidència del consell de ministres, càrrec que ocupà poc temps. Retornat a València, hi dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”.
(València, 5 gener 1848 – 15 gener 1913)
Escultor i pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Col·laborà assíduament amb Lluís Gilabert i Ponce.
Excel·lí en la pintura d’inspiració religiosa, i pintà i construí nombroses falles.
(València, 2 juny 1848 – 16 agost 1929)
Compositor. La seva producció és reduïda.
Destacà més com a crític musical a la premsa valenciana.
Dades dels Països Catalans 