(Perpinyà, 24 agost 1846 – Saint-Germain-en-Laye, França, 6 juliol 1925)
Compositor. Fou professor d’harmonia al Conservatori de París.
És autor d’un concert de violí i de diverses obres simfòniques i per a orquestra de cambra.
(Xàtiva, Costera, 1846 – València, 1926)
Baríton. Emprà el nom artístic d’Adolfo de León Ocampos. Estudià a Madrid i a Itàlia.
El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani, de Verdí, i assolí un èxit sorollós; actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals d’Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc.
El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod. Es retirà el 1885 i s’establí a València.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 17 gener 1773 – 3 juliol 1846)
Corsari. Es distingí manant una petita nau de 72 tones i nou canons, la Vives, amb la qual capturà, en heroic i desigual combat, el vaixell anglès Felicity (1806). El seu pare morí en l’acció.
(Palma de Mallorca, 1846 – 1905)
Polític liberal. Advocat, fou elegit regidor de Palma pel febrer de 1877 i després nomenat alcalde (març 1878 – juny 1879). Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració.
Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal. De nou alcalde de Palma (novembre 1882 – juny 1884 i juliol 1885 – juliol 1886), fou per primera vegada diputat a corts el 1886 (i després el 1891, 1896, 1898 i 1899).
Fou també governador civil de València (1893-94) i de Cadis (1897).
Dades dels Països Catalans 