( ? , segle XVIII – València, 1843)
Polític. Cap polític de València (1842-43). Durant el seu govern intentà de pacificar les disputes entre progressistes i demòcrates.
En produir-se l’alçament contra Espartero intentà de sufocar-lo, però fou mort en un avalot popular.
(Calles, Serrans, 1843 – València, 1910)
Polític. Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València.
Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures. Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració.
Fou el pare de Facund Burriel i Garcia Polavieja.
(València, 12 febrer 1843 – 1924)
Metge i naturalista. Tingué el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València. Hi fou també catedràtic d’història natural a la Universitat de València, on aplegà un museu amb més de 43.000 peces i publicà Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia (1873).
També fou, pràcticament, l’iniciador a la península ibèrica dels estudis d’herpetologia, especialitat sobre la qual publicà Catalogue des reptiles et des amphibiens de la Péninsule Ibérique et des iles Baléares (1878, publicat en castellà el 1879 i corregit i ampliat el 1881).
(València, 1788 – 1843)
Metge. Estudià medicina a la facultat de València com a deixeble de Fèlix Miquel i Micó. El 1841 fundà l’Institut Mèdic Valencià, del qual fou president.
Publicà treballs sobre les aigües medicinals al País Valencià.
(Cocentaina, Comtat, 1843 – Manises, Horta, 2 novembre 1922)
Advocat. Fou director de la Societat Econòmica d’Amics del País i president del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de València.
Presidí en distintes ocasions el Col·legi d’Advocats de València.
(Alacant, 12 maig 1843 – Castelló de la Plana, 17 novembre 1903)
Erudit. Arxiver a Castelló de la Plana. També hi dirigí el Museu Provincial de Belles Arts.
És autor de les obres Castellonenses ilustres (1883), Casos y cosas de Castellón (1884), La Virgen de Lidón (1890), i El llibre de la provincia de Castellón (1892).
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 27 març 1775 – Madrid, 9 febrer 1843)
Militar i polític. Germà d’Ignasi. Fou ministre de la Guerra en el govern de Martínez de la Rosa (febrer-octubre 1822).
Mariscal de camp (1833) i capità general de Granada (1834), fou ascendit a tinent general (1839) i elegit senador.
Josep Amat (Sabadell, Vallès Occidental, segle XVII – Catalunya, 1755) Frare carmelità. Fou prior en 1709. Deixà diversos escrits.
Josep Amat (Barcelona, 1843 – 1911) Pintor.
(Pollença, Mallorca, 1763 – 1843)
Historiador. Es dedicà a treballs d’història local.
(Figueres, Alt Empordà, 24 gener 1843 – 25 abril 1932)
Jurista i banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” (1849-85).
Fou el pare de:
Xavier Fages i de Climent (Figueres, Alt Empordà, 1871 – 23 maig 1946) Advocat i escriptor. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d’alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).
Ignasi Fages i de Climent (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1930) Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916). Fou el pare de l’escriptor Carles Fages i de Climent.
Dades dels Països Catalans 