(València, 1843 – 1911)
Advocat i periodista. Fou director d’“El Mercantil Valenciano”.
Escriví en castellà diversos treballs de caràcter jurídic, històric i econòmic: El concepto del derecho según las modernas escuelas alemanas (1878), La influencia de la Iglesia en la edad media en el desarrollo del derecho público de Europa (1876), Los regímenes penitenciarios (1880), Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia (1894).
( ? , segle XVIII – València, 1843)
Polític. Cap polític de València (1842-43). Durant el seu govern intentà de pacificar les disputes entre progressistes i demòcrates.
En produir-se l’alçament contra Espartero intentà de sufocar-lo, però fou mort en un avalot popular.
(Calles, Serrans, 1843 – València, 1910)
Polític. Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València.
Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures. Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració.
Fou el pare de Facund Burriel i Garcia Polavieja.
(València, 12 febrer 1843 – 1924)
Metge i naturalista. Tingué el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València. Hi fou també catedràtic d’història natural a la Universitat de València, on aplegà un museu amb més de 43.000 peces i publicà Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia (1873).
També fou, pràcticament, l’iniciador a la península ibèrica dels estudis d’herpetologia, especialitat sobre la qual publicà Catalogue des reptiles et des amphibiens de la Péninsule Ibérique et des iles Baléares (1878, publicat en castellà el 1879 i corregit i ampliat el 1881).
(València, 1788 – 1843)
Metge. Estudià medicina a la facultat de València com a deixeble de Fèlix Miquel i Micó. El 1841 fundà l’Institut Mèdic Valencià, del qual fou president.
Publicà treballs sobre les aigües medicinals al País Valencià.
(Cocentaina, Comtat, 1843 – Manises, Horta, 2 novembre 1922)
Advocat. Fou director de la Societat Econòmica d’Amics del País i president del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de València.
Presidí en distintes ocasions el Col·legi d’Advocats de València.
(Alacant, 12 maig 1843 – Castelló de la Plana, 17 novembre 1903)
Erudit. Arxiver a Castelló de la Plana. També hi dirigí el Museu Provincial de Belles Arts.
És autor de les obres Castellonenses ilustres (1883), Casos y cosas de Castellón (1884), La Virgen de Lidón (1890), i El llibre de la provincia de Castellón (1892).
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 27 març 1775 – Madrid, 9 febrer 1843)
Militar i polític. Germà d’Ignasi. Fou ministre de la Guerra en el govern de Martínez de la Rosa (febrer-octubre 1822).
Mariscal de camp (1833) i capità general de Granada (1834), fou ascendit a tinent general (1839) i elegit senador.
Josep Amat (Sabadell, Vallès Occidental, segle XVII – Catalunya, 1755) Frare carmelità. Fou prior en 1709. Deixà diversos escrits.
Josep Amat (Barcelona, 1843 – 1911) Pintor.
(Pollença, Mallorca, 1763 – 1843)
Historiador. Es dedicà a treballs d’història local.
Dades dels Països Catalans 