(València, 27 desembre 1835 – 12 maig 1894)
Bibliòfil. Obrer metal·lúrgic fins al 1886, dedicà els seus últims anys a l’erudició.
El 1893 publicà una Bibliografía eucarística valenciana.
La seva col·lecció particular de llibres antics (uns 1.500 volums) passà a formar part, el 1905, de la Biblioteca Municipal de València.
(Alcanyís, Aragó, 10 juny 1790 – Miranda de Ebro, Castella, 6 abril 1835)
Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-39) formà, amb les forces de Ramon Cabrera i les de Quilez, el principal nucli carlí del Baix Aragó i el Maestrat, del qual assolí el comandament com a oficial de major graduació (coronel).
Fou derrotat, però, a l’acció de Maials (10 abril 1834) i, en traslladar-se a Navarra, fou detingut i afusellat pels liberals.
(Ciutadella, Menorca, 1835 – segle XIX)
Escriptor. Nebot de Felip Caimaris i Gacias.
És autor de l’Ensayo sobre la invasión turca de Ciudadela de Menorca en 1558 por el Bajá Mustaphá Piali y causas que lo motivaron.
(Perpinyà, 1835 – )
Publicació. Fundada com a òrgan de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (d’acord amb el nom de la societat, dugué fins al 1843 el títol de “Bulletin de la Société Philomatique de Perpignan).
Abasta una temàtica molt àmplia, amb especial referència, però, als temes agrícoles. D’una periodicitat gairebé anual, el 1880 incrementà la seva producció, fins el 1914, que decaigué notablement.
Des del 1881 hom hi publicà texts en català. Entre els articles publicats cal esmentar la Bibliographie roussillonnaise, de Pere Vidal i Josep Calmette (1906), i la taula general de matèries (1966).
L’havia precedit el Bulletin de la Société d’Agriculture, Arts et Commerce des Pyrénées-Orientales, que, dependent de la societat d’aquest nom que precedí l’anterior, havia publicat 11 números a partir del 1820.
(Palma de Mallorca, 1835 – )
Biblioteca pública. Instal·lada a la Casa de Cultura. Fou creada a instàncies de la Societat Econòmica d’Amics del País i el primer fons prové dels convents abolits el 1835, classificats per Joan Gamundí i Jeroni Bibiloni. Recentment s’hi han afegit la biblioteca de Joan Estelrich i el recull musical de Joan M. Thomàs.
Conté uns 1.200 manuscrits, uns 650 incunables, entre els quals Cordial de l’ànima (1495), del Cartoixà, una importantíssima secció lul·liana i uns 80.000 volums; també conté una important hemeroteca mallorquina.
Enllaç web: Biblioteca Pública de Palma
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1835 – 1903)
Advocat i erudit. Fou alcalde de Vilafranca (1876-79) i autor d’estudis locals.
Assolí especial fama com a coneixedor del dret català.
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 14 juliol 1835 – Barcelona, 23 novembre 1884)
Violinista. Fou un dels grans concertistes del seu temps.
Exercí el càrrec de director del Teatro Real, de Madrid.
(Palafrugell, Baix Empordà, 1835 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1927)
Actriu. Actuà especialment a Amèrica.
(Barcelona, 1835 – 1898)
Escriptor. D’arrel popular, publicà poesies: Escardots (1876), obres curtes de teatre i articles per a “La Campana de Gràcia”.
Dades dels Països Catalans 