(València, 1832 – 5 gener 1917)
Comerciant. Residí molts anys a Anglaterra, i fundà a València, amb el seu pare, Tomàs Trènor i Keating, i el seu germà, Frederic, una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs (guano).
Un altre germà seu fou Tomàs.
(València, 24 juliol 1832 – )
Sala d’espectacles. Construït per l’arquitecte Sebastià Monleon i Estellés. Esdevingué el teatre d’òpera més important del País Valencià i un dels més destacats d’Europa.
A partir del 1925 el teatre anà desplaçant l’òpera en el seu repertori, fins que l’Associació Valenciana d’Amics de l’Òpera va restablir les temporades líriques.
(València, 1832 – 1892)
Metge i erudit. Doctor en medicina, exercí de cirurgià. Presidí l’Institut Mèdic Valencià (1881-83), l’Acadèmia de Medicina de València (1887-89 i 1891-93) i l’Ateneu Científic, Artístic i Literari (1872-74).
Publicà, a més d’obres mèdiques, Recuerdo Apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer (1883), en què aportava noves dades sobre l’autor de l’Espill, Estudio biográfico-bibliográfico del canónigo Francisco Agustín Tárrega (1889) i una traducció en vers del Misterio de Adán y Eva (1889). Deixà incompleta una versió en vers castellà de l’Espill.
(la Sorollera, Matarranya, 4 juny 1775 – Calahorra, Rioja, 26 octubre 1832)
Músic. Fou mestre de capella a Alfaro i a Calahorra.
Escriví motets, himnos i nadales, un Pange lingua a set veus i dos cors, una Salve a quatre veus amb orgue i una missa, que Eslava publicà a la seva Lira Sacro-Hispana.
També escriví llibres teòrics notables, com una Teoría de la formación de los acordes, inèdita.
(Cocentaina, Comtat, 1832 – València, 1897)
Advocat. Germà de Joan. Fou degà del col·legi d’advocats de València (1882-83), president de l’Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat (1883-84).
Fou el pare de Joan Reig i Flores.
Dades dels Països Catalans 