Arxiu d'etiquetes: 1832

Xàtiva, província de

1 Resposta

(País Valencià, 1822 – 1832)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern liberal. El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera.

Les serres d’Ontinyent, de Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia.

Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes.

Trènor i Buccelli, Enric

3 Respostes

(València, 1832 – 5 gener 1917)

Comerciant. Residí molts anys a Anglaterra, i fundà a València, amb el seu pare, Tomàs Trènor i Keating, i el seu germà, Frederic, una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs (guano).

Un altre germà seu fou Tomàs.

Teatre Principal de València

7 Respostes

(València, 24 juliol 1832 – )

Sala d’espectacles. Construït per l’arquitecte Sebastià Monleon i Estellés. Esdevingué el teatre d’òpera més important del País Valencià i un dels més destacats d’Europa.

A partir del 1925 el teatre anà desplaçant l’òpera en el seu repertori, fins que l’Associació Valenciana d’Amics de l’Òpera va restablir les temporades líriques.

Serrano i Cañete, Joaquim

Deixa un comentari

(València, 1832 – 1892)

Metge i erudit. Doctor en medicina, exercí de cirurgià. Presidí l’Institut Mèdic Valencià (1881-83), l’Acadèmia de Medicina de València (1887-89 i 1891-93) i l’Ateneu Científic, Artístic i Literari (1872-74).

Publicà, a més d’obres mèdiques, Recuerdo Apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer (1883), en què aportava noves dades sobre l’autor de l’Espill, Estudio biográfico-bibliográfico del canónigo Francisco Agustín Tárrega (1889) i una traducció en vers del Misterio de Adán y Eva (1889). Deixà incompleta una versió en vers castellà de l’Espill.

Secanilla, Francesc

Deixa un comentari

(la Sorollera, Matarranya, 4 juny 1775 – Calahorra, Rioja, 26 octubre 1832)

Músic. Fou mestre de capella a Alfaro i a Calahorra.

Escriví motets, himnos i nadales, un Pange lingua a set veus i dos cors, una Salve a quatre veus amb orgue i una missa, que Eslava publicà a la seva Lira Sacro-Hispana.

També escriví llibres teòrics notables, com una Teoría de la formación de los acordes, inèdita.

Reig i Garcia, Ferran

2 Respostes

(Cocentaina, Comtat, 1832 – València, 1897)

Advocat. Germà de Joan. Fou degà del col·legi d’advocats de València (1882-83), president de l’Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat (1883-84).

Fou el pare de Joan Reig i Flores.

Giner i Vidal, Salvador

12 Respostes

(València, 19 gener 1832 – 3 novembre 1911)

Músic i compositor. Germà de Carles. Va ésser director del conservatori de València (1901).

Autor de sarsueles i òperes (El somniador, El fantasma, 1901, Morel, Sagunt), una Elegia a la memòria de Rossini, obres corals i religioses, tot i que en la seva obra destaquen sobretot els seus poemes simfònics (Nit d’albades, Es xopà hasta la Moma, El festí de Baltasar, L’entrada de la murtra), que amalgamen la música descriptiva amb els elements populars.

També fou germà seu l’escultor Vicent Giner i Vidal  (València, segle XIX – 1897).

Gelabert i Pol, Pere Josep

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1832 – 1884)

Impressor i llibreter. Fill de Pere Josep Gelabert i Llabrés, del qual heretà la direcció del periòdic progressista “El Isleño” (1857-98).

Edità diverses publicacions (“Calendario de las Islas Baleares”, “Almanaque Balear”, etc.).

Cursach i Arguimbau, Joan

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 23 novembre 1757 – 14 setembre 1832)

Metge i botànic. Es doctorà a Montpeller. Fou clavari o jurat major de la seva ciutat natal del 1811 al 1823.

Deixà nombrosos escrits biogràfics, filosòfics i de botànica aplicada a la medicina.

Carles i Alonso, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1832 – 1900)

Polític. Formà el Partit Republicà Federal. Participà a la revolució del 1868. Durant la Primera República era diputat a corts (1873).

Prengué part a la revolució cantonal. Abandonà la política en imposar-se la Restauració.