(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1829)
Argenter. Fou també joier i gravador de mèrit.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1829)
Argenter. Fou també joier i gravador de mèrit.
(Perpinyà, 10 agost 1829 – París, França, 29 abril 1883)
Polític, periodista i literat. Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant en col·laboracions a periòdics i l’assaig polític (La Commune, 1871, etc) com amb l’agitació i l’actuació directa.
Conreà també la narració (Joan de l’Aiguille, 1869) i el drama històric (Maurice de Saxe, 1870, estrenat a a la Comédie Française).
(Palma de Mallorca, 5 abril 1775 – Alcalá de Henares, Madrid, 25 desembre 1829)
Militar. Ingressà a l’exèrcit el 1787 i prengué part en la Guerra Gran (1793) i en la guerra contra Portugal (1801). Acompanyà el seu germà Pere al nord d’Europa (1807) i tornà amb ell a Espanya.
Ascendit a mariscal de camp el 1810, fou nomenat governador de València i fet presoner pels francesos el 1811. Tornà el 1815 i fou ascendit a tinent general.
Posteriorment fou capità general de Castella la Nova i de Catalunya (1825-26).
(Barcelona ?, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Gravador de l’escola barcelonina. Treballà amb els germans Tremulles. Conjuminà l’estil barroc amb l’acadèmic.
Autor de Sant Francesc de Paula (1757), Santa Tecla (1766), Sant Miquel dels Sants (1779).
Probablement fou el pare d’Esteve Boix i Viscompta (Barcelona, 1774 – Madrid, 1829) Gravador. Estudià a Madrid amb Manuel Salvador Carmona, sota la direcció del qual gravà pintures de Murillo, com el Diví Pastor (1800) i la Verge amb l’infant Jesús (1806).
(Girona, 28 desembre 1829 – Barcelona, 22 setembre 1895)
Editor i llibreter. Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i col·leccions populars, que tingueren una gran irradiació.
Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres de Valentí Almirall, Robert Robert, Conrad Roure, Albert de Sicília Llanas, etc. Fou el creador dels periòdics “El Cañón Rayado”, “El Tiburón”, “Lo Xanguet”, “Un Tros de Paper”, “Lo Noi de la Mare”, “La Rambla” i altres, i assolí uns grans èxits amb “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”.
D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de Barcelona; també fou nomenat (1873) director general de correus a l’illa de Cuba.
Fou el pare d’Antoni López i Benturas, el qual continuà l’editorial.
(Tarragona, 26 desembre 1829 – Barcelona, 5 desembre 1886)
Enginyer industrial i escriptor.
Professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Creà i dirigí el periòdic “El Porvenir de la Industria”.
Afiliat al partit liberal, fou diputat a les corts per Tarragona (1872). Es retirà de la política activa el 1878.
Conreà la literatura dramàtica i va escriure la sarsuela Cuerdo y sin luna, o Selenomanía (1876). També publicà Nociones de gimnasia higiénica (1876) i Aritmética (1885).
(Barcelona, 1829 – 1897)
Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Pere.
El 1862, amb el seu germà Pere, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills.
A Barcelona crearen l’entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l’entrada del seu fill, Rupert Garriga i Miranda.