(Barcelona, 1829 – Cartagena, Múrcia, 1886)
Militar. Germà de Ramon. Morí durant una revolta a Cartagena, on era governador militar.
Fajardo i Izquierdo, Lluís
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1829
Casanoves, Pere Nolasc
Caro i Sureda, Joan
(Palma de Mallorca, 5 abril 1775 – Alcalá de Henares, Madrid, 25 desembre 1829)
Militar. Ingressà a l’exèrcit el 1787 i prengué part en la Guerra Gran (1793) i en la guerra contra Portugal (1801). Acompanyà el seu germà Pere al nord d’Europa (1807) i tornà amb ell a Espanya.
Ascendit a mariscal de camp el 1810, fou nomenat governador de València i fet presoner pels francesos el 1811. Tornà el 1815 i fou ascendit a tinent general.
Posteriorment fou capità general de Castella la Nova i de Catalunya (1825-26).
Boix, Francesc
(Barcelona ?, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Gravador de l’escola barcelonina. Treballà amb els germans Tremulles. Conjuminà l’estil barroc amb l’acadèmic.
Autor de Sant Francesc de Paula (1757), Santa Tecla (1766), Sant Miquel dels Sants (1779).
Probablement fou el pare d’Esteve Boix i Viscompta (Barcelona, 1774 – Madrid, 1829) Gravador. Estudià a Madrid amb Manuel Salvador Carmona, sota la direcció del qual gravà pintures de Murillo, com el Diví Pastor (1800) i la Verge amb l’infant Jesús (1806).
Arquimbau, Domènec
Garriga i Nogués, Manuel
(Barcelona, 1829 – 1897)
Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Pere.
El 1862, amb el seu germà Pere, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills.
A Barcelona crearen l’entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l’entrada del seu fill, Rupert Garriga i Miranda.
Frígola i Frígola, Bonaventura
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 19 novembre 1829 – Barcelona, 3 desembre 1901)
Compositor. Estudià al Conservatori de París, on dirigí orquestres de teatre. En tornà l’any 1854 i fou mestre de capella a la seva vila natal.
Residí encara a França entre 1858 i 1881, on escriví Cantata avec choeurs et soli (1868). Fou director de l’escolania de la basílica de la Mercè a Barcelona (a partir del 1881 fins a la seva mort). Dirigí alguns concerts simfònics a la capital.
És autor d’una Simfonia en la, per a quintet instrumental, nombrosa música religiosa, sardanes i altres obres.
Freixas i Sabater, Pere
(Capellades, Anoia, 1829 – Barcelona, 1897)
Publicista, polític i escriptor. Republicà federal, fou president del Comitè Regional de Catalunya. Sostingué correspondència amb el general Prim (1858-69). En proclamar-se la I República, refusà un ministeri.
Inventà un sistema perquè els analfabets coneguessin els estats de caixa. Escriví diverses novel·les, un diccionari castellà-francès, el manual El escritor práctico i una Historia de Sabadell.
Fou el pare de la compositora i pedagoga Narcisa Freixas i Cruells.
Fontserè i Mestre, Josep
(Barcelona, 1829 – 15 maig 1897)
Mestre d’obres. Fill de Josep Fontserè i Domènech. Autor d’un pla urbanístic de parcs i jardins per a la ciutat de Barcelona.
La realització més coneguda i representativa del seu estil és la cascada monumental del parc de la Ciutadella (1888), amb la col·laboració dels escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala.
El conjunt de la seva producció es mou dins l’eclecticisme propi de l’època, però és molt personal en l’aspecte de la decoració (mercat del Born de Barcelona).
Figueras i Vila, Joan
(Girona, 15 juliol 1829 – Madrid, 28 desembre 1881)
Escultor. Féu els seus estudis a Barcelona i a l’Academia de San Fernando de Madrid, on li va ésser concedida una pensió per anar a Roma.
Les seves obres van ésser premiades diverses vegades en exposicions nacionals.
És autor, entre altres obres, del monument a Calderón de la Barca (Madrid) i de nombrosos retrats.
Dades dels Països Catalans 