(Xàtiva, Costera, 12 setembre 1765 – Londres, Anglaterra, 14 novembre 1824)
Historiador i dominic. Germà de Joaquim Llorenç. Va estudiar humanitats, paleografia i teologia.
Fou l’autor del Viaje Literario a las iglesias de España, els cinc primers volums de la qual van ésser publicats a nom del seu germà (22 volums, 1803-52). Obra fonamental per al coneixement de la història eclesiàstica espanyola, s’hi integren documents catalans d’importància, com un Leccionari de la seu barcelonina.
(Alcoi, Alcoià, 1824 – 1904)
Escriptor i eclesiàstic. Fou cronista de la ciutat.
És autor d’una notable Historia religiosa de Alcoy. Publicà d’altres monografies sobre temes històrics locals.
(Prada, Conflent, 1824 – Tolosa, Llenguadoc, 1890)
Historiador i eclesiàstic.
És autor de nombrosos treballs: Notice historique et topographique sur Notre-Dame de Font-Romeu (1855), Notice historique religieuse et topographique sur Força-Réal, redactat en col·laboració amb Víctor Aragon (1859), Tableau des études historiques en France au XIXº siècle (1866), Une épopée catalane au XIX siécle: l’Atlantide de don Jacinto Verdaguer (1881) i Recueil de goigs ou cantiques roussillonnais (1881).
(Requena, Plana d’Utiel, 1824 – València, 1898)
Advocat i polític. Llicenciat en lleis (1845), s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868; fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial.
Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts. Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València.
(Porreres, Mallorca, 1746 – Palma de Mallorca, 1824)
Escriptor i eclesiàstic. Ocupà alguns càrrecs diocesans a Mallorca.
És autor d’un catecisme en llatí. Deixà inèdits d’altres escrits.
(Sogorb, Alt Palància, 1824 – 1861)
Músic. Actuà com a organista a diferents esglésies de Sogorb i escriví notables obres sacres per a veus i orquestra.
(Perpinyà, 1824 – Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1886)
Expert en silvicultura. La seva família originària del Carcí, era establerta a Perpinyà des de la fi del segle XVII.
És autor, entre altres treballs, de Les considerations sur le régime forestier dans les Pyrenées Orientales (1869).
El seu avi fou Josep Esteve Després (Perpinyà, 1753 – 1834) Baró. Fou membre del Consell Sobirà del Rosselló (1777-89) i maire de Perpinyà (1818-27).
(València, 1746 – 1824)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué membre de mèrit el 1786.
Conreà la pintura història i, sobretot, els temes florals.
(País Valencià, segle XVIII – segle XX)
Família d’escultors, iniciada pels germans:
Pere Bellver i Llop (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826) Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l’art.
Francesc Bellver i Llop (València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII) Obscur imaginaire. Iniciador de la família d’escultors. Treballà preferentment a Madrid juntament amb els seus fills:
(València, segle XVIII – Gandia, Safor, 1824)
Gramàtic. Estudia filosofia i teologia a València. Fou professor de retòrica a Oliva, a Gandia i a València.
És autor d’un manual de retòrica publicat en llatí i en castellà el 1781, d’un manual de gramàtica (1791), aplicat per ell a Gandia, i d’un de sintaxi (1794).
Dades dels Països Catalans 