(Alboraia, Horta, 1742 – Sant Miquel dels Reis, València, 1799)
Frare jerònim. Vestí hàbit en 1770. Fou home d’altes virtuts, gran modèstia i famosa erudició.
Els seus escrits restaren inèdits.
(Alboraia, Horta, 1742 – Sant Miquel dels Reis, València, 1799)
Frare jerònim. Vestí hàbit en 1770. Fou home d’altes virtuts, gran modèstia i famosa erudició.
Els seus escrits restaren inèdits.
(València, 2 juny 1726 – 9 març 1799)
Pintor. Fill de Francesc Vergara i germà d’Ignasi, els quals constitueixen la branca més famosa de la família.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1799 a Vicent Merita i Albornoz, regidor perpetu de València.
Passà als Rovira.
(Palma de Mallorca, 1755 – 1829)
Pintor i escultor. Dirigí l’Escola de Dibuix de Palma. La seva pintura era preferentment d’inspiració religiosa.
Fou el pare de:
(Castalla, Alcoià, 1740 – Cadis, Andalusia, 1799)
Frare mínim. Era examinador sinodal a Cadis.
Publicà una traducció al castellà dels salms i els càntics.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1799 a Fèlix Joaquim Rodríguez de la Encina i Fernández de Mesa, capità de voluntaris honrats valencià.
Continua en la mateixa família.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1799 al tinent coronel Llorenç Bou de Penya-roja i Cisternes d’Oblites, òlim Escrivà i Martínez de la Raga, baró de Benifallim i senyor de Cenija i de Ròtova.
Passà als Rodrigo (cognominats Faus-Escrivà) i als Rovira, barons d’Antella i de l’Uixola.
(Palma de Mallorca, 1799 – )
Institució, creada per la Societat Mallorquina d’Amics del País. Del 1802 al 1850 depengué del consolat de mar i terra, i aquest darrer any se’n féu càrrec l’Institut Balear.
El 1914, a causa de la crisi de la navegació a vela, desaparegué. Del 1920 al 1924 fou substituïda per una escola estatal, i del 1926 al 1943, per una de privada.
El 1944 es creà una nova Escola de Nàutica, dependent de la de Barcelona, sostinguda per la Cambra Oficial de Comerç.
(Palma de Mallorca, 1716 – Itàlia, 1799)
Historiador. Usà el pseudònim de Pròsper Martí. Pertanyia a la Companyia de Jesús.
És autor de les Memòries històriques i geogràfiques d’Eivissa i Formentera.
Desterrat a Itàlia amb el seu orde, hi continuà escrivint. En aquesta segona etapa de la seva vida publicà en italià Storia natural dell’isola d’Ibiza.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 24 març 1727 – el Puig de Santa Maria, Horta, 22 gener 1799)
Historiador. Frare mercenari. Fou arxiver del monestir del Puig i historiador infatigable del seu orde.
Els seus manuscrits formen quaranta volums. La majoria són estudis històrics referents a la Mercè.